Resultats de la cerca
Es mostren 7434 resultats
Josep Antoni González Parra
Boxa
Boxejador.
Competí representant el Club de Boxa Mataró Es proclamà diverses vegades campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes semipesant 1987, 1989, 1993 Guanyà el títol de campió de Catalunya de boxa amateur en les categories de pes pesant 1991, 1993, semipesant 1988 i mitjà 1987 Formà part de la selecció catalana de boxa amateur És també tercer dan de full-contact i cinturó negre segon dan de taekwondo Dirigí el gimnàs Delfos de Mataró
Sena
Riu
Riu de França, que neix a la Côte d’Or, prop de Saint-Seine-l’Abbaye, a 471 m d’altitud, i desguassa al canal de la Mànega (776 km de llargada).
Té un cabal específic de 5,4l/s/km 2 Hom hi distingeix el tram superior, fins a la confluència amb el Yonne el mitjà, per París i fins a la confluència amb l’Oise i l’inferior En el tram superior rep l’Aube per la dreta i el Yonne —que ve del Morvan i li aporta 104 m 3 /s— per l’esquerra En finir aquest tram el Sena porta ja uns 150 m 3 /s Al tram mitjà rep per la dreta, abans de París, el Marne 102 m 3 /s, i després l’Oise 95 m 3 /s A París duu 275 m 3 /s, i al final d’aquest tram 390 El riu és, en aquest trajecte, majestuós i navegable gràcies al seu condicionament Al tram inferior, s’…
respiració
Anatomia animal
Funció dels animals mitjançant la qual és captat oxigen atmosfèric o dissolt en l’aigua, amb la finalitat de transportar-lo a la cèl·lula o les cèl·lules, on serà utilitzat per a la respiració interna, i és eliminat el diòxid de carboni produït en aquesta.
Les funcions de la respiració són, per tant, tres la captació d’oxigen i l’eliminació de CO 2 a través de l’aparell respiratori, el transport i la cessió dels gasos a les cèllules i la utilització de l’oxigen en la respiració interna En l’home, la primera etapa és la respiració pulmonar o pas de l’aire per les vies aèries, des de la boca o el nas fins als alvèols, i viceversa La inspiració o entrada d’aire té lloc sobretot mitjançant la contracció del diafragma i l’elevació de les costelles L’expiració és passiva El pas dels gasos entre l’aire i la sang té lloc a través de la membrana…
nomós
Història
Divisió administrativa a l’antic Egipte.
La seva existència és documentada des de la prehistòria, de la qual daten algunes de les ensenyes que en constituïen el símbol i tòtem, fins a la fi de l’època faraònica En la fase històrica, el nomós continuà tenint un paper important malgrat la migradesa del seu territori, el qual comprenia una sèrie de nuclis habitats a més de la capital, on radicaven el temple de la divinitat principal de la província i els serveis administratius centrals, presidits pel nomarca Bé que el nombre i els límits dels nomoí variaren amb el temps la delimitació de les fronteres comunes era causa de freqüents…
cuniculicultura

Granja de conills
Elder Bianco (CC BY-ND 2.0)
Zootècnia
Cria del conill domèstic.
Tradicionalment, hom ha criat els conills tant per llur carn com per llur pell o bell aspecte Segons aquestes finalitats hom diferencia races dites de pèl, de carn, mixtes o esportives Entre les races de pèl, la més característica és la d' Angora , de pell blanca i pèl llarg i suau, la xinxilla , molt semblant als animals d’aquest nom, la castorrex , semblant als castors, l’ argentada de Xampanya , la blava de Bevern , la blava de Viena , etc Entre les races de carn hom troba les més populars, com la grisa , la marró, l’ albina i la gegant de Flandes , amb representants que poden arribar a…
escopeta

Escopeta de caça
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, portàtil, d’un o més canons amb l’ànima llisa, especialment usada per a caçar i concebuda per a tirar càrregues de perdigons.
Hom pot classificar les escopetes segons la clau emprada Així, hi ha l' escopeta de pedra foguera , que era la que es disparava per mitjà de qualsevol dels diversos tipus de claus que provocaven la ignició de l’enceb amb la guspira d’aquest material l' escopeta de fumereta o de pistó , que es disparava per mitjà de la clau del mateix nom l' escopeta de Lefaucheaux , que tirava aquest tipus de munició amb el fulminant interior, el qual s’inflamava en percudir el martell de l’arma sobre una agulla lateral del culot del cartutx l' escopeta de foc central , amb el pistó incorporat a la part…
singonia
Mineralogia i petrografia
Simetria purament geomètrica dels cristalls.
Permet de fer una agrupació de les classes de simetria atenent al fet que llurs zones siguin isòtropes, ortogonals o inclinades és a dir, que tinguin, respectivament, més d’un parell de cares paralleles perpendiculars a un altre parell, que només en tinguin un sol parell o que no en tinguin cap Hom anomena característica singònica el conjunt zonal comú a totes les classes d’una mateixa singonia Hi ha set singonies, amb set característiques simètriques, una d’ordre superior, tres d’ordre mitjà i tres d’ordre inferior La característica singònica de la primera és la de posseir tres zones…
biela

Parts d’una biela de motor de combustió interna
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça rígida, generalment metàl·lica i d’una gran resistència, que en molts mecanismes i dispositius transmet el moviment d’un òrgan a un altre.
Eventualment, quan forma part d’un sistema biela-manovella , transforma el moviment de rectilini alternatiu en circular continu motors de combustió interna, màquines de vapor, etc o viceversa compressors, bombes d’èmbol, serres alternatives, etc Pel fet de transmetre el moviment, cal que les bieles siguin alhora lleugeres i resistents per això són d’acers especials o de duralumini, obtingudes per estampació, i darrerament hom fa proves amb materials plàstics reforçats amb fibres de carboni Consta d’una part central llarga i estreta en forma de tija, anomenada canya , que uneix els dos extrems…
Sant Julià de Montjuïc (Barcelona)
Art romànic
De l’antiga església de Sant Julià, que era situada a mitja falda de la muntanya de Montjuïc, prop del vell fossar dels jueus, hi ha esment documental des del segle X Una de les primeres referències data de l’any 986, en una escriptura on s’esmenta l’“ ecclesia sancti Juliani sita in monte jvdaico ” i poc temps després, el 995, es torna a esmentar en el testament sagramental del bisbe Vives de Barcelona, el qual llegà a l’església de Sant Julià un alou situat vora el riu Llobregat, que havia pertangut al clergue Orús Sant Julià de Montjuïc figura entre les deu parròquies del…
Pròstata
Anatomia humana
La pròstata és un òrgan situat per sota de la bufeta urinària, d’una grandària i una forma semblants a una castanya En l’home adult pesa uns 20 g, però les seves dimensions oscillen àmpliament al llarg de la vida La primera porció de la uretra masculina, o uretra prostàtica, se situa pel centre de la pròstata i la part posterior d’aquest òrgan és travessada pels conductes ejaculadors La pròstata es compon bàsicament de nombroses glàndules, és a dir, estructures especialitzades en l’elaboració de secrecions Aquestes glàndules són buides i es troben cobertes interiorment per una…