Resultats de la cerca
Es mostren 115712 resultats
Eusebi Güell i Bacigalupi

Eusebi Güell i Bacigalupi
© Fototeca.cat
Literatura
Música
Industrial i mecenes.
Fill de Joan Güell i Ferrer Estudià mecànica, economia política, dret i ciències aplicades, a Barcelona, França i Anglaterra, i continuà els negocis del seu pare El 1871 es casà amb Isabel López y Bru, hereva dels marquesos de Comillas, la qual, en esdevenir vídua, fou creada 1919 gran d’Espanya Tingué deu fills, entre els quals el polític Joan Antoni de Güell , l’artista Eusebi Güell , la compositora Isabel Güell i l’artista Maria Lluïsa Güell Associat amb Ferran Alsina, creà a Santa Coloma de Cervelló una fàbrica de panes, que esdevingué la Colònia Güell 1891 Fundà la Companyia…
,
Martin Luther King

Martin Luther King
CC
Història
Política
Activista nord-americà pels drets civils, de nom de naixement Michael King Jr.
El 1934, el seu pare, el pastor baptista Michael King, es canvià el nom i també el del seu fill en homenatge al reformador alemany Martí Luter Malgrat créixer en un ambient benestant, des d’infant experimentà els efectes de la segregació i els prejudicis racials contra els negres al sud dels Estats Units Graduat en sociologia al Morehouse College d’Atlanta 1948, posteriorment estudià teologia al Crozer Theological Seminary de Chester, Pennsilvània, on es graduà el 1951, i a la Universitat de Boston, on es graduà el 1955 Pastor baptista des del 1954, adoptà les idees de Gandhi sobre la…
Ramon Alberch i Fugueras
Arxivística i biblioteconomia
Historiador i arxiver.
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona Ha estat director de l’Arxiu Municipal de Girona 1978-89, arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona 1989-2004 i director de l’ Institut Municipal d’Història de Barcelona 1992-1997, i fou un dels cofundadors de l’ Associació d’Arxivers de Catalunya i també el seu primer president 1986-93 Del març del 2004 al desembre del 2010 fou sub-director general d’arxius i gestió documental de la Generalitat de Catalunya, càrrec des del qual tingué una participació destacada en les negociacions amb el govern espanyol relatives…
La serra de Sant Gervàs i el pui de Lleràs
La serra de Sant Gervàs es prolonga a ponent a través de les impressionants parets rocoses de Sant Cugat, que cauen vertiginosament sobre la Noguera Ribagorçana Oriol Alamany La serra de Sant Gervàs i el pui de Lleràs 25, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Entre el coll de Viu de Llevata i el de Montllobar, a cavall de les comarques de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà, s’estenen un conjunt de serres complexes que separen les conques de la Noguera Pallaresa i de la Noguera Ribargoçana Entre totes elles destaquen la serra de Sant Gervàs Pala del Teller, 1887 m…
La bagra catalana
La bagra catalana ha estat una de les darreres espècies descrites a les aigües continentals catalanes Les seves poblacions han patit una forta regressió els darrers vint anys Adolf de Sostoa La bagra catalana Squalius laietanus , a diferència de la bagra europea S cephalus , és de mida més petita les femelles rarament superen els 30 cm de llarg i els mascles fan entre 15 i 20 cm Té el cos gruixut i llarg, encara que comprimit a la regió caudal, i el cap relativament gros i amb boca súpera, però més prima i apuntada que la de la bagra europea L’extrem de l’aleta caudal i el de la dorsal són…
L’illa d’En Colom
L’illa d’En Colom és el més extens dels illots i petites illes litorals de Menorca Es troba a la costa de tramuntana, just enfront del tram on se situa S’Albufera des Grau A l’indret s’estableix una interessant màquia, ben desenvolupada al vessant de migjorn Yves Hennechart L’illa d’En Colom 22, entre els principals espais naturals de Menorca Al nord-oest de la ciutat de Maó, davant de la costa d’Es Grau, es troba l’illa d’En Colom, la més gran del litoral menorquí La forma de l’illa és lleugerament quadrangular, i té un relleu modest, però accidentat i irregular La costa és rocosa, amb…
Les serres de Malacara i La Herrada del Gallego
Pineda recentment cremada, al vessant obac de la serra de Malacara Ramon Dolç Les serres de Malacara i La Herrada del Gallego 24, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Entre el massís de Xiva-Utiel i l’eix orogràfic Rubial-Martés-Dosaigües es troben les serres de La Herrada del Gallego o Las Cabrillas Requena i Malacara Bunyol, Setaigües, Iàtova, Alboraig i Macastre Cap a ponent i al tram meridional, les aigües del Magre i l’embassament de Forata limiten aquestes muntanyes, mentre al nord i a llevant ho fa el riu Bunyol La gorja del Millars, afluent del Magre, separa el…
Paul R. Ehrlich: 120 habitants/m2 a la Terra d'aquí a 900 anys?
Paul Ralph Ehrlich i la seva muller Anne promouen des de la dècada del 1960 un ecologisme neomalthusià antinatalista Entomòlegs de formació, els llibres que han publicat no mostren grans innovacions amb relació als estudis sobre demografia mundial que els han precedit, només una presentació esbiaixada i efectista dels fets Si bé és cert que als països en vies de desenvolupament la població sempre creixent continua essent l’agent primordial de transformació del medi a diferència dels països desenvolupats, on aquest paper correspon al consum energètic també creixent, resulta més discutible fer…
Butllari de Catalunya
Diplomàtica i altres branques
Religió
Història
Recull de les butlles pontifícies de Catalunya emeses entre el 1198 i el 1417, a més de les atorgades pel concili de Constança (1414-18).
Conservades originàriament als arxius de Catalunya i a l’Arxiu Apostòlic Vaticà, comprèn 1394 butlles pontifícies originals emeses durant els segles XIII al XV —des del papa Innocenci III 1198 fins a Gregori XI 1377 i les que es produïren entre els anys 1378 i 1417, etapa del Cisma d’Occident, finalitzat amb el concili de Constança amb l’elecció de Martí V—, que mostren les relacions entre Catalunya i la cort dels papes, a Roma o a Avinyó El Butllari es presenta en tres volums que corresponen als tres grans períodes en la història del pontificat baixmedieval vol I, conté les butlles de la…
Sant Jaume de Malagarriga (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Una vista de l’exterior de l’església amb la part de llevant a primer terme L Prat Situació La carretera de Manresa a Solsona, entre els punts quilomètrics 25 i 26, travessa un petit enclavament que pertany al municipi de Pinós, situat just al límit comarcal del Bages Mapa 330M781 Situació 31TCG834385 En aquest punt, al punt quilomètric 25,500, a mà dreta venint de Solsona, després d’haver deixat enrere el pont de Malagarriga damunt el Cardener, hi ha un camí que porta directament a la casa i església de Malagarriga JCT Història L’església de Sant Jaume de Malagarriga, pel seu emplaçament,…