Resultats de la cerca

Sembla que és possible identificar l’actual castell del Remei amb la torre anomenada a l’edat mitjana torre de n’Eral o de Cortesa, que va pertànyer al monestir de Santa Maria de Gualter El primer esment de la torre de Nerall és de l’any 1114, com a afrontació del castell de Carruçumers L’any 1123 Guillem, prior de Gualter, i Guisla, Berenguer i Bernat d’Anglesola arribaren a un acord pel qual aquests darrers cediren a Gualter la torre anomenada Cortesa amb tots els seus termes, tal com s’establia en el testament de Berenguer Arnau El prior, per la seva part, es comprometé a…

El lloc d’Ivars de Noguera, situat a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, fou conquerit pel comte d’Urgell Ermengol VI, l’any 1107, un cop conquerida definitivament la plaça de Balaguer als àrabs El 1116, Ivars, amb el seu territori en plena colonització agrària, era sota la senyoria de Ramon Berenguer d’Àger, que era feudatari dels vescomtes de Cabrera Pel testament de l’esmentat Ramon Berenguer, el 1158, hi ha referència que aquest deixava a les seves filles —Berenguera, Magència i Ermessenda— i a la seva muller Maria, els llocs i castells de Boix, Ivars i Tragó de Noguera, entre d’…

Situació Aspecte d’un tram d’aquest camí medieval ECSA - J Bolòs Camí d’origen medieval, o potser anterior, que anava de Saifores a Bellvei S'endevina clarament a la zona de carena de la serra que hi ha entre aquestes dues poblacions Mapa 35-17447 Situació 31TCF793686 S’hi pot anar des de Saifores Des del Mas Roig cal agafar el camí que surt d’aquesta masia i va cap a l’W Sobretot s’endevina al petit collet que hi ha al final dels camps i que fa de partió entre els municipis de Banyeres, l’Arboç i Bellvei JBM-JJBR-RMUC-JARN Camí Es pot resseguir el camí des del Mas Roig El primer tros ha…

Ingressà el 1850 a la Companyia de Jesús i féu el noviciat a Nivelles Bèlgica Passà a Loiola, on cursà retòrica i filosofia i fou professor d’humanitats, gramàtica i idiomes fins el 1860 El 1865 ensenyà exegesi i llengües orientals a Lleó, on es desvetllà la seva vocació d’historiador i publicà La epigrafía romana de la ciudad de León 1868 fou nomenat corresponent de l’Academia de la Historia Aquell mateix any 1868 l’expulsió dels jesuïtes el portà a Vals-prèp-de-Lo-Puèi Alvèrnia, on estudià els dominis dels templers de Velai i publicà Tablettes historiques de la Haute Loire 1870 Poc després…

Vida Rebé estudis eclesiàstics a València, i es formà musicalment a les ciutats de València, Madrid i París Conegut bàsicament per la seva faceta investigadora i musicològica, entre els seus treballs cal destacar Organistas valencianos de los siglos XVII y XVIII 1962, La música en Valencia durante el siglo XVII 1966 i Ambrosio Cotes su paso por la catedral valentina 1971 També es dedicà a l’edició d’obres d’altres autors, com les composicions de Joan Baptista Comes i Rafael Anglès i Ambrosio Cotes i les obres vocals de Joan Baptista Cabanilles Obras vocales de Juan Bta…

Estudià dret, filosofia i ciències polítiques a València i Madrid, on es doctorà en dret Amplià estudis a París, Cambridge, Heidelberg i Frankfurt Treballà amb Raymond Aron i Edgar Morin a l’École des Hautes Études de la Sorbona, i posteriorment a la Universitat de San Diego Califòrnia En l’àmbit docent fou, entre d’altres, fou catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid 1980 i professor i director del Collège des Hautes Études Européennes Miquel Servet de París des del 1993 Ocupà també nombrosos càrrecs acadèmics president del Centro de Estudios sobre Autonomía e…

Vida i obra Nat en el si d’una família noble d’origen empordanès, es consagrà a la carrera eclesiàstica Fou prevere de la catedral de Barcelona i administrador eclesiàstic de l’Hospital de la Misericòrdia de Barcelona Gran aficionat a la història, formà una important biblioteca d’impresos i manuscrits que llegà al monestir de Sant Jeroni de la Murtra Es relacionà amb nombrosos historiadors i aficionats de l’època, com Esteve de Corbera o l’aragonès comte de Guimerà, que gestaren la ideologia prèvia a la revolta del 1640 A part d’una…

Fill d’un bibliotecari arxiver, estudià al Seminari de Girona Fou ordenat prevere el 1957 Es traslladà a Roma, on es llicencià en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en teologia a la Universitat del Laterà El 1966 es llicencià en història a la Complutense de Madrid i anys més tard obtingué el títol de doctor 1993 en història a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al segle XVII La Catalunya del Barroc vista des de Girona La crònica de Jeroni de Real,1626-1683 1994 A la seva ciutat natal, compaginà les tasques pastorals amb…

Debutà el 1988 guanyant la IV Muestra de Canción de Autor de Jaén Publicà el primer disc el 1989, i remogué l’ortodòxia de la cançó d’autor catalana Ho sento molt contenia textos explícits i irreverents sobre sexe, amor, mort i escatologia, i l’actitud escènica de Pla, en escenaris minimalistes, assegut en un sofà amb actitud desvalguda, causà admiració o rebuig a parts iguals En els seus espectacles ha mantingut el seu tarannà artístic, combinant humor truculent, actuacions deliberadament estrafetes i posades en escena sempre insòlites El 1990 publicà  Aquí s’acaba el que es donava , any que…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Pavia 1944, inicià l’activitat científica a l’Institut Seroteràpic de Milà 1945-48, d’on fou director de recerca 1950-57 després d’una estada al departament de genètica de la Universitat de Cambridge 1948-50 Fou director dels departaments de genètica de la Universitat de Parma 1951-61, on fou professor extern, i de la Universitat de Pavia 1962-71 El 1971 s'incorporà a la universitat de Stanford Califòrnia EUA, com a professor al departament de genètica, que dirigí en 1984-88 Professor de la Medical School d’aquesta universitat fins el…