Resultats de la cerca
Es mostren 115712 resultats
Oristany
Ciutat
Ciutat de la Sardenya occidental, capital de la província homònima, a 5 km del golf homònim en la mar de Sardenya.
Situada en una plana fertil, la seva població es dedica bàsicament a l’agricultura i al pasturatge, i també al treball artesà del ferro, la fusta i l’argila Fundada vers el 1070 pels habitants de l’antiga Tharros , esdevingué capital del jutjat d'Arborea vers les acaballes del segle XI, en traslladar-s’hi els habitants de Tarra, antiga capital punicoromana Sota la protecció de Gènova 1131, subjecta a les lluites entre Gènova i Pisa, fou víctima d’una invasió organitzada pels jutges de Càller i de Torres 1192 Després de moltes alternatives, restà sota el domini pisà En donar l’Església el feu…
Sant Petersburg
L’Ermitage de Sant Petersburg, un dels museus més importants de tot el món
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Leningrad, Rússia.
Situada en el delta del riu Neva, sobre 42 illes, és el principal port de Rússia, en el golf de Finlàndia Fundada el 1703, inicià tot seguit una ràpida expansió demogràfica, gràcies, sobretot, al període en què fou capital de Rússia 1712-1918, cosa que la convertí en un destacat centre polític, comercial, industrial, cultural i científic, actualment el segon en importància de Rússia 1750 90000 h 1853 500000 h 1926 1690065 h 1939 3191304 h La branca principal de la indústria és la de la maquinària, de la qual sobresurt la de la construcció naval, l’energètica i la instrumental Té nombrosos…
germànic | germànica

Expansió dels pobles germànics
© fototeca.cat
Història
Individu d’uns pobles indoeuropeus que antigament habitaren la Germània.
Bé que d’origen desconegut, sembla que hom pot identificar la primitiva cultura germànica amb una certa civilització del bronze final que, partint d’un nucli situat al sud d’Escandinàvia, emigrà cap a la zona costanera compresa entre l’Oder i el Weser, ocupà la gran plana europea i es posà en contacte amb el món mediterrani, on la conquesta romana en limità l’expansió En època d’August, el límit meridional de poblament germànic era constituït pel curs del Danubi fins a la conca pannònica Fins a l’època de Marc Aureli el món germànic romangué en una relativa estabilitat, però a la segona…
profecia
Literatura
Pronòstic escatològic o polític en llatí i en llengua vulgar, en prosa o en vers.
Les profecies a l’edat mitjana nasqueren i proliferaren en èpoques de crisi religiosa o política Les escatològiques interpretaven uns passatges de la profecia de Daniel i l' Apocalipsi , com les obres de Ciril, Metodi i sobretot de Joaquim de Fiore mort el 1202, que tingueren gran difusió entre els espirituals i a Catalunya comptaren amb adeptes insignes, com Arnau de Vilanova i l’infant Pere d’Aragó, oncle del rei Pere el Cerimoniós Es conserva en català una traducció fragmentària de la Summa concordiae veteris et novi testamenti de l’abat Joaquim i una altra traducció d’obres de Giovanni da…
Serafina Poch i Blasco
Música
Pedagoga i psicòloga especialitzada en musicoteràpia.
Llicenciada en filosofia i lletres, en l'especialitat de pedagogia i psicologia per la Universitat de Barcelona 1964, s’orientà vers la musicoteràpia Posteriorment cursà l’especialitat com a interna a l’Essex County Overbrook Hospital Center de Nova Jersey 1966-67 i aplicà la musicoteràpia a nens autistes i esquizofrènics al Creedmoor State Hospital de Nova York 1967, experiència a partir de la qual elaborà la seva tesi doctoral, Musicoterapia para niños autistas Historia de la Musicoterapia , que llegí a la Universidad Complutense de Madrid 1972 Posteriorment exercí, entre d’…
música de Bucarest
Música
Música desenvolupada a Bucarest (Romania).
El territori de l’actual Romania ha estat durant molts segles escenari de guerres i invasions, mentre que les èpoques d’estabilitat política han estat més aviat curtes Aquesta història agitada és un dels factors determinants del seu desenvolupament cultural Durant molts segles, la música religiosa i la música popular foren les principals protagonistes de la vida musical romanesa Tanmateix, hi ha referències de grups instrumentals a les corts dels prínceps als segles XV i XVI Més endavant, es té notícia d’algun conjunt coral al servei del príncep de Valàquia Ja més avançat el…
música de Siena
Música
Música desenvolupada a Siena (Itàlia).
Els testimonis musicals més antics que se’n conserven, si bé són molt escassos, recorden que ja abans del segle XIII es cantava a la catedral una litúrgia a dues o més veus, i esmenten també la presència de músics reunits en gremis que tocaven en les festes ciutadanes Del segle XIV és coneguda la presència a la ciutat de l’organista i músic Matteo degli Organi, i del segle següent, la de Francesco di Guido -també constructor d’orgues- i Arnulphus, del qual resta una Cantata a Siena a quatre veus A partir del segle XVI, com als altres centres italians destacats, tingueren…
cova de la Font Major
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat a la cova homònima, al terme municipal de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Forma un conjunt amb la cova de la Vila i altres cavitats de la zona, que geològicament tenen l’origen en els conglomerats resultants de les terres emergides fa uns 25 milions d’anys Els nombrosos rius i torrents que hi desembocaven donaren lloc a una zona d’alta concentració hídrica La filtració de les aigües subterrànies provocà com a resultat de l’erosió l’aparició de fissures i fractures en forma de coves En total, la gran cavitat natural, travessada per un riu subterrani, supera els 3,5 km de longitud de galeries Descoberta el 1853, no fou explorada fins un segle més tard, i…
Fundació Ramon Llull
Fundació que té com a finalitats intensificar l’estudi, la promoció i la defensa de la llengua catalana i fomentar-ne la projecció exterior, així com dels diferents àmbits culturals que s’hi expressen.
Té la seu a Ordino Principat d’Andorra La Fundació vetlla també pel compliment de la legislació sobre la llengua, en collaboració amb altres organismes i organitzacions públiques i privades, i ajuda a impulsar les actuacions de l’ Institut Ramon Llull que coincideixin amb els seus objectius Es constituí entre el Govern d’Andorra i l’Institut Ramon Llull el 31 de març de 2008 El 15 de gener de 2009 s’hi incorporaren el Consell General dels Pirineus Orientals, l’Ajuntament de l’Alguer i l’Associació Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull El 2013 s’hi afegí la Xarxa de Municipis i Entitats…
Benasc

Vista de Benasc
© Turismo de Aragón
Municipi
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent), a la zona axial pirinenca, a la frontera amb França.
El terme comprèn una part de l’alta vall de l’Éssera vall de Benasc amb la capçalera d’aquest riu, on s’aixeca el massís de la Maladeta, amb el pic més alt dels Pirineus l’Aneto 3404 m El rocam paleozoic proporciona els esquists metamòrfics negres llicorella emprats en la construcció dels llosats dels grans teulats voladissos L’abundància de bosc explica que la major part dels elements constructius siguin de fusta El 75% del terme, d’erms i de zones forestals avets i pins roigs i negres són propietat del municipi, amb els boscs de Cregüenya, Vallhiverna i Vaticelles, i pasturatges estiuencs d…
