Resultats de la cerca
Es mostren 13087 resultats
Sant Julià de Ramis
Art romànic
Situació Vista de llevant amb l’absis central desfigurat per una escala que porta a la base del campanar R Castells i R Vidal Del quilòmetre 731,4 de la carretera N-II, just en un canvi de rasant, surt, a mà dreta, en direcció est, una pista de muntanya de 2 km, que porta a l’església de Sant Cosme i Sant Damià, situada dalt la serra, dominant el congost del Ter Cal demanar la clau de l’església a la rectoria nova de Sant Julià Mapa L39-12296 Situació 31TDG879532 MLlC-JAA Història L’antiga església parroquial pertanyia a l’ardiaconat i després a l’arxiprestat de Girona L’any 1378 tenia quinze…
Sant Martí de Mata (Mataró)
Art romànic
Situació Vista de la façana de migdia N Ontiveros Situada al NE del terme municipal de Mataró, gairebé limitant amb el de Llavaneres Al vessant meridional de la Serralada Litoral, a 314 m d’altitud, s’alça aquesta bonica capella de Sant Martí de Mata, que pertany al veïnat del mateix nom Mapa 37-15393 Situació 31TDG550027 S’hi arriba per la carretera de Mataró a Arenys de Munt Al quilòmetre 3,8 una pista porta fins a l’església, i abans passa per la capella de Sant Miquel i per Can Flaquer Cal demanar les claus de Sant Martí a la masia de Can Flaquer NOB Història El temple de Mata és una…
Santa Magdalena de Puig-sac o de Pardines
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici des del costat nord-oriental M Anglada La capella de Santa Magdalena de Puigsac queda al vessant de tramuntana de la serra Cavallera dins el veïnat de Puigsac a prop de Pardines a una altitud de 1 275 m Mapa 256M781 Situació 31TDG365845 Per anar-hi cal sortir de Pardines per l’extrem de llevant, on hi ha una pista que hi mena amb un trajecte de 2 km, després de travessar el riu Sagadell i havent passat el veïnat de Vilaró MAB Història Si bé el lloc de Pardines surt esmentat en la documentació des del segle X, l’església de Santa Magdalena de Pardines o de…
Sant Romà d’Aranyonet (Gombrèn)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de ponent, amb la façana F Tur L’església de Sant Romà, avui fora de servei i en mal estat de conservació, es troba al mig de l’agregat d’Aranyonet, a 1 090 m d’altitud El poblat, avui gairebé deshabitat, és a 10 km a l’extrem sud-occidental del municipi de Gombrèn, al peu dels rasos de Tubau L’edifici és a mà dreta del torrent d’Aranyonet afluent per l’esquerra de l’Arija Mapa 255M781 Situació 31TDG203765 Per arribar-hi cal agafar un camí de bosc que surt de la carretera comarcal que uneix Campdevànol i Berga La cruïlla es troba al lloc on hi ha l’…
Sant Mateu de Bages
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el campanar, una mostra exemplar de la transició del preromànic al romànic, des del costat de migjorn F Junyent-A Mazcuñan És l’església parroquial de Sant Mateu de Bages, petit nucli rural constituït en cap del municipi i estès a la banda sud-oriental del territori Long 1°44’04” - Lat 41°47’50” Hom hi va per la carretera que, amb origen a Callús i amb un recorregut d’uns 6 quilòmetres, mena a Sant Mateu Per arribar a aquesta població caldrà deixar la carretera asfaltada per tal de seguir un camí carreter, degudament senyalitzat, que s’inicia a mà esquerra de la…
El marc geogràfic del romànic del Bages
Art romànic
Dins les comarques interiors de Catalunya, el Bages presenta dos trets geogràfics destacats la seva peculiar situació i ésser el punt de confluència de diversos corrents fluvials, relativament importants Per altra banda, i a diferència de les terres ponentines, mostra, respecte al relleu, una notable complexitat interior La possible unitat resta articulada al voltant d’un sector central, el Pla de Bages La situació geogràfica i la confluència fluvial Tenint en compte el conjunt de Catalunya, el Bages resta com la comarca més central Això la fa propera, al mateix temps, a tots els grans…
El cinema com a propaganda
Filmació d’una escena de guerra, sd ANC-Fons Comissariat de Propaganda Fracassada la revolta militar del juliol del 1936, el Comité Económico de Cines en Explotación de la CNT s’apropià totes les sales de cinema de Barcelona i València Veient les transformacions que comportava la nova situació, el 12 de setembre de 1936 es creà el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya Naixia el Departament de Cinema del Comissariat de Propaganda de la Generalitat —Jaume Miravitlles en va estar al capdavant—, que va ser batejat amb el nom de Laia Films L’actuació més valuosa d’aquest…
L’excepcionalitat permanent: Catalunya, 1835-1858
L’excepcionalitat política a Catalunya 1844-1858 Un dels elements essencials per a la comprensió de la peculiar imbricació de la societat catalana, i més concretament de les seves classes benestants, en l’Estat liberal espanyol fou la política d’ordre públic No endebades, Josep Fontana ha assenyalat com, des del final del 1843, la burgesia catalana acceptà de bon grat que fos el govern central qui assumís la tasca de controlar l’ordre a Catalunya, després de les intenses lluites socials i polítiques dels anys 1833-43 En efecte, la intensitat dels conflictes durant el temps de les…
L’ensenyament de la química a Barcelona
Llibre de matrícula de l’Escola de Química de la Junta de Comerç, Barcelona, 1805-22 BC A la Barcelona de l’inici del segle XIX, les úniques institucions que impartien disciplines científicoexperimentals eren l’Acadèmia de Cirurgia i la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, successora de la Conferencia Físico-Matemática Experimental instituïda el 1764 per professors i alguns deixebles del Collegi de Cordelles La Universitat, traslladada a Cervera el 1714, era la gran absent del panorama cultural de la ciutat La Junta de Comerç, amb la intenció d’apropar les disciplines científiques i…
Johann Michael Haydn
Música
Compositor austríac, germà de Franz Joseph Haydn.
Vida Com el seu germà, fou infant de cor a la catedral de Sant Esteve de Viena 1745, on es formà en cant, orgue, violí i composició El 1757 fou nomenat mestre de capella del bisbe de Grosswardein, a Hongria, càrrec que exercí fins el 1763 D’aquest període daten algunes misses, un tedèum, algunes simfonies i un concert Des del 1763 fou músic de cort i mestre de concert del príncep arquebisbe de Salzburg, Segismund von Schrattenbach, generós mecenes de les arts La seva capella musical constava d’uns cent músics entre italians, alemanys i austríacs, que interpretaven música tant per a l’església…