Resultats de la cerca
Es mostren 1740 resultats
Creu de Sant Jordi 1991-2000

Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional entre el 1991 i el 2000.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1991 Persones Carme Aymerich i Barbany Manuel Balasch i Recort Joan Bastardas i Parera Pilar Bayés i de Luna Oriol Bohigas i Guardiola Josep Buch i Parera Frederic de Correa i Ruiz Josep Eritja i Novell Joan Ferrándiz i Castells Josep Maria Garrut i Roma Josep Maria Gasol i Almendros Josep Maria Ginès i Pous Cassià Maria Just i Riba Antoni Malaret i Amigó Concepció Martínez i Tudó Joan Francesc Mira i Casterà Emili Miró i Fons Joan Oliu i Pich Joan Oró i Florensa Domènec Pallerola i Munné Joan Perucho i…
Sant Julià d’Estavar
Art romànic
Situació Vista de l’església, exemple característic de les esglésies cerdanes construïdes al final del segle XII, ampliada posteriorment ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea L’església parroquial de Sant Julià és situada al bell mig del poble d’Estavar, al costat d’una cruïlla i a poca distància de l’ajuntament Davant seu hi ha una placeta amb jardins Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 10” N - Long 1° 59’ 53” E El poble d’Estavar es troba a llevant del puig de Llívia, sobre la riba dreta del riu d’Angost S’hi pot arribar a peu per una carretera que surt de Llívia en direcció E, tot fent un…
Santa Maria del Camp (Paçà)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb els arcs formers i la capçalera semicircular al fons Arxiu Gavín L’antic priorat del Camp, conegut genèricament com el Monestir del Camp, es troba al nord del poble de Paçà Actualment és de propietat particular, bé que se’n facilita la visita Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 35’ 16,2” N - Long 24° 49’ 28,8” E El conjunt és a 1 km de Paçà, en direcció a Vilamulaca, al peu de la carretera D-2 Història Els precedents d’aquest priorat es troben en una església existent al lloc i que fou reedificada pel bisbe d’Elna, Ramon Hug d’Empúries els anys 1064-87 El 1090…
Pinós

Pinós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al límit amb el Bages, la Segarra i l’Anoia.
Situació i presentació Limita a llevant amb els termes bagencs de Cardona i Sant Mateu de Bages i al sud amb el de Calonge de Segarra, pertanyent a l’Anoia Dins el Solsonès entronca amb els municipis de Riner N, la Molsosa S i Llobera NW i Torà a ponent A la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars, dins la comarca del Bages, hi ha un enclavament i antiga quadra del terme de Pinós, en gran part estès a l’esquerra del riu, anomenat de Malagarriga La serra de Pinós que culmina a 931 m forma l’eix en direcció NE-SW Aquesta serra és un anticlinal format en un dels darrers…
Bibliografia del romànic d’Osona
Art romànic
Arxius Arxiu del Capbreu, amb trenta lligalls de pergamins amb uns 2 400 documents i altra documentació de la catedral i propietats seves Arxiu Capitular de Vic, especialment el calaix 6, amb 3 021 perg calaix 7, amb 1 500 perg calaix 9 o Episcopologi calaix 10 o Papes i reis calaix 37, Butlles i privilegis calaix 54 i 55, Beneficis amb 5 096 pergamins Arxiu de la Curia Fumada o Notaria eclesiàstica, amb 3 318 volums o lligalls per notaris 33 intitulats anònims del segle XIII Sèries de Testaments i capítols matrimonials des del 1240 Documentació de Capbreus de monestirs i vària Arxiu de la…
Figuerola del Camp

Figuerola del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Cabra del Camp N, el Pla de Santa Maria E, Valls S, de l’Alt Camp, i Montblanc W i Barberà de la Conca N, de la Conca de Barberà S’estén als vessants sud-orientals de la Serra Carbonària, que encercla el municipi pel N i l’W i culmina al Tossal Gros o d’en Jordà de Prenafeta, a 864 m, a l’extrem nord-occidental altres altituds són 789 m, a la Cogulla, al SW, i 801 m i 776 m al N i el NE Comprèn el poble de Figuerola del Camp, cap de municipi, i l’antic poble de Miramar, ara despoblat, i fins a mitjan segle XIX integrà el nucli de Prenafeta…
Fígols i Alinyà

Fígols d’Organyà, a l’Alt Urgell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És a l’esquerra del Segre, al límit amb el Solsonès Hi ha un petit sector del municipi que es troba a la dreta del riu El terme tradicional de Fígols d’Organyà tenia una extensió de 39,7 km 2 , i el 1972 li fou annexat el d’Alinyà, que ocupava una superfície de 62,08 km 2 La nova entitat municipal rebé oficialment el nom de Fígols i Alinyà El terme limita al N amb l’enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs i el terme de Noves deSegre, al NE amb el Pla de Sant Tirs i a l’E amb la Vansa i Fórnols, al S amb les terres d’Odèn Solsonès i a l’W amb Coll de Nargó, Organyà i…
Els braquiòpodes fòssils
Característiques generals Morfologia general dels braquiòpodes, en visió dorsal A, B, C anterior A’ , B’ , C’ i lateral A ", B ", C ", i estructura del braquidi A’ ", B’ ", C " A Sellithyris sella , terebratúlid de l’Aptià de Morella × 1, 2, que mostra el forat permesotírid, la comissura frontal amb sulciplicació i la lateral amb una inflexió ventral en l’últim terç anterior B Almerarhynchia virgiliana , rinconèllid del Maastrichtià de Fígols × 1, 8, amb el forat funcional, Uniplicació a la comissura frontal, i les crures de tipus radulífer, acabades en expansions triangulars C…
Marc de Vilalba, bisbe de Lleida (1431-1434)
Al juliol del 1431 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Marc de Vilalba Vilalba, la Roca del Vallès segle XIV – Olesa de Montserrat 1439, abat de Santa Maria de Montserrat diputat militar Bernat Galceran II de Pinós-Fenollet i Fernández de Ahonés, cavaller, vescomte d’Illa i de Canet, senyor de les baronies de Pinós i de Mataplana diputat reial Francesc Desplà, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere Malet, canonge i degà de la seu de Barcelona oïdor militar Roger de Cartellà, donzell de la vegueria de Girona, senyor de la baronia de Rocacorba oïdor reial Ramon…
Els cicles murals de la catedral de la Seu d’Urgell
Art gòtic
Si la pintura pirinenca del segle XII se situa en una cota alta dins la qualitat general del país en funció de les coordenades històriques del moment, el desplaçament durant el segle XIII dels centres de gravetat ens allunya de les muntanyes i ens mena a capitals com Barcelona, Lleida o Tarragona, on no s’ha conservat, però, pràcticament res del revestiment cromàtic que pogueren adquirir al dos-cents els murs dels seus temples El que resta d’aquest temps són produccions excèntriques, sovint d’aspecte secundari, que devien derivar de conjunts perduts de més nivell Un cas singular dins d’aquest…