Resultats de la cerca

Estudià música a Friburg de Brisgòvia, on debutà el 1954 com a Tamino La flauta màgica El 1955 fou contractat per l’Òpera de Stuttgart i el 1958 per l’Òpera de Frankfurt, i el 1959 es presentà amb gran èxit al Festival de Salzburg, on tornà en edicions successives El 1960 ingressà en l’Òpera de Munic i dos anys després ho feu en l’Òpera de Viena Actuà amb èxit en diversos teatres europeus, especialment alemanys i austríacs, però també anglesos com el Covent Garden de Londres, on el 1965 interpretà un memorable Don Ottavio Don Giovanni A més de WA Mozart, compositor en el qual s’…

Estudià al Royal College of Music de Londres i es graduà a les universitats de Newcastle i Durham Debutà el 1969 amb un petit paper a La traviata amb l’Òpera Nacional Gallesa, però de seguida es destacà en papers de protagonista, especialment en òperes de Mozart L’any 1971 debutà al Covent Garden de Londres fent el personatge de Donald de Billy Budd , de B Britten, paper que repetí al Gran Teatre del Liceu de Barcelona l’any 1975 Al mateix teatre, el 1983 interpretà el paper de Ford, del Falstaff verdià, i el 1990 representà un altre dels seus papers característics, el protagonista del Don…

Estudià cant amb M Singher i M Lorenz i inicià la seva carrera com a baríton, però després passà a la tessitura de tenor, amb la qual guanyà diversos premis El 1961 debutà a Florència com a Cavaradossi Tosca , i un any després fou contractat com a membre de la Deutsche Oper de Berlín i debutà al Festival de Salzburg Posteriorment es presentà a l’Òpera de Viena 1963, al Festival de Bayreuth 1965 i a la Scala de Milà 1968 El 1966 debutà com a Florestan Fidelio al Metropolitan de Nova York, escenari on ha desenvolupat gran part de la seva carrera, tot alternant amb actuacions en teatres…

Estudià cant a Buenos Aires i Madrid i el 1974 debutà a Lisboa en el paper de Turiddu de Cavalleria rusticana Posteriorment desenvolupà una intensa carrera en teatres alemanys i el 1977 fou l’Edgardo de Lucia di Lammermoor al Teatro alla Scala de Milà Un any després cantà La Traviata en el seu debut a la Metropolitan Opera House de Nova York i posteriorment actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires 1982, amb Tosca , i al Covent Garden de Londres 1984, amb L’elisir d’amore , a més de cantar al Festival de Salzburg Ha actuat també al Gran Teatre del Liceu en diverses ocasions, per exemple…

Fill d’un diplomàtic de l’ambaixada austríaca a Suïssa, la seva família es traslladà de Berna a Malente, al land de Slesvig-Holstein, el 1922 Allí inicià els seus estudis musicals i destacà en les improvisacions al piano Fou deixeble de B Blacher a Berlín entre el 1941 i el 1943, el qual exercí una forta influència sobre el jove Einem Gràcies a aquest compositor conegué la tradició musical i les tendències més innovadores del moment, des del classicisme mozartià fins a l’expressionisme d’A Schönberg passant pel jazz La música d’Einem representa la síntesi d’aquestes noves tendències i s’hi…

L’any 1815 compongué un seguit d’obres cambrístiques, entre elles un quartet per a cordes, en les quals mostrà destresa melòdica D’ençà del 1820 va escriure diverses obres dramàtiques, com l' opéra comique Lunnaja noc' 'La nit del clar de lluna', i vaudevilles , algun d’ells molt famós Excellí en la composició de cançons, entre les quals destaca El rossinyol 1823, amb text d’Anton Del’vig Aquesta romança va esdevenir molt coneguda, fins al punt que diverses cantants del segle XIX, com Paulina Viardot o Adelina Patti, la incorporaren en l’escena corresponent a la lliçó de cant de l’òpera…

D’infant, tingué una veu de contralt molt preuada Estudià piano amb A Ries i F Kalkbrenner i composició amb W Horsley i CE Horn Home d’un temperament molt polèmic i controvertit, fou un compositor molt prolífic Amb la seva obra contribuí a obrir un nou període en la creació anglesa, sobretot en el terreny líric Les seves primeres composicions, farses i peces còmiques del tipus del ballad opera i altres de tipus incidental, foren molt ben rebudes per la crítica del seu temps Participà en el projecte de S Arnold de crear un teatre nacional d’òpera, en el qual s’interpretessin òperes cantades en…

Mantingué contactes amb F Pedrell, i assolí una sòlida formació pianística després d’estudiar amb Joan Baptista Pujol i Carles Vidiella, que li proposà convertir-se en professor de piano de la seva acadèmia privada Després de treballar-hi una temporada ingressà en l’Orfeó Català, tot just creat el 1891 Lluís Millet li confià la direcció de la secció de nens, tasca que desenvolupà la resta de la seva vida Al mateix temps començà a exercir la crítica musical en "La Veu de Catalunya" Aviat s’interessà profundament pels estudis musicològics, i fou redactor en cap de la "Revista Musical Catalana"…

Fou la figura més important del nacionalisme musical i de l’òpera del principi del segle XIX a Polònia Estudià amb el seu pare, organista a Wloszakowice, i ben aviat guanyà anomenada com a director d’orquestra Esdevingué una de les figures centrals de l’activitat musical a Varsòvia, actiu en diferents societats musicals de tot Polònia Entre els anys 1824-40 fou el principal director de l’Òpera de Varsòvia, càrrec que li permeté representar nombroses òperes en polonès Des del 1819 fou mestre de la capella reial i el 1820 fundà la primera publicació musical periòdica polonesa, "Setmanari…

Era parent de Michel Haydn, de qui fou deixeble a Salzburg fins el 1797, any en què aquest l’envià a Viena a estudiar amb el seu germà Joseph Allà treballà com a compositor, pianista i professor de música fou mestre, entre d’altres, del segon fill de Mozart, Franz Xaver Del 1804 al 1808 visqué a Sant Petersburg encarregat de la capella del teatre alemany, i el 1809 arribà a París, la ciutat on passà més temps i on morí No obstant això, realitzà encara nombrosos viatges Com a pianista de ChM de Talleyrand-Périgaud, l’acompanyà al Congrés de Viena 1814-15 Del 1816 al 1821 fou mestre de capella…