Resultats de la cerca

En el document datat l’any 1094 en què el comte Artau II rep del comte de Pallars Jussà, Ramon V, els béns que amb anterioritat havien estat pactats entre Artau I i el mateix Ramon V, s’esmenta entre les viles de la Vall d’Àneu cedides la villam Ove , identificada amb l’actual Jou esment que es correspondria amb la primera menció d’aquesta població altmedieval La parròquia de lovo apareix esmentada, dins la Vall d’Àneu, en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Integrada a l’organització eclesiàstica del deganat de la vall d’Àneu, l’any 1574 consta com a parròquia de l’…

Era en origen una església pròpia dels senyors d’Orrit El 23 de març de l’any 1044 Miró Dac, en presència del bisbe Arnulf de Ribagorça, de l’abat Martí de Taverna i d’altres prohoms, lliurà al cenobi de Santa Maria d’Alaó i al seu abat Isnard l’església de Santa Maria que tenia a la vall d’Orrit, al lloc dit ad Ivone , amb la terra on era edificada i la resta de l’alou que posseïa a Orrit Amb relació a aquests béns, el cartulari d’Alaó recull adquisicions de l’esmentat Miró Dac que poden concretar més la localització d’aquest ivó o llacuna vers el 1035, mitja vinya a l’Ivó vora…

El lloc d’Envall pot ser identificat amb el topònim Invalle , on l’any 834 se situen unes terres que foren venudes per Levesind a la congregació del monestir d’Alaó per dos sous Envall es correspondria amb el lloc d’ Invalle de la interpolació de l’auctoritas de l’acta fundacional del monestir de Gerri L’any 1220 Guillem Bellera confirmava a l’abat de Gerri la donació que, anteriorment, li havia fet de la vila d’Envall Motiu de conflicte entre els comtes de Pallars i els abats de Gerri, Envall fou inclòs en el pariatge del 1368, conforme la jurisdicció del lloc i les rendes que se’n derivaven…

La notícia més antiga coneguda d’aquest lloc data del 954, quan el prevere Galeni donà al monestir de Gerri els béns que tenia al lloc de Pessonada L’any 1023 és documenta la publicació sacramental del testament de Trudegards, que deixà l’alou que tenia a Pezonada al seu marit, i després d’aquest, a la seva filla Gersén No és pot descartar que en un primer moment el nucli de població de Pessonada estigués vinculat a l’església de la Mare de Déu de la Plana, actualment isolada fora del poble L’església parroquial de Santa Maria de Peçonada fou objecte de visita per part dels…

La primera referència d’aquest castell es remunta a l’any 1105, en què el bisbe Ot d’Urgell restituí al monestir de Gerri tot un seguit d’esglésies que li havien estat usurpades, entre les quals es trobaven Santa Coloma, Sant Andreu i Sant Martí de Maçana, “ cum ceteris capellis que sunt in territorio castri que dicitur Sersui ” L’any 1118 Pere Ramon de Sersui donà amb reserva vitalícia d’usdefruit la meitat del castell, de la torre, de la vila, dels homes i de la dominicatura de Sersui a l’almoina de Santa Maria de la Seu d’Urgell Deu anys més tard, Guillem Pere de Sersui —fill de Pere Ramon…

Es trobava vora l’església de Sant Andreu del Pujol Melós Actualment resten les ruïnes de la casa del mateix nom, refeta els segles moderns Amb tot, és molt versemblant que una excavació de l’indret aportaria informació d’interès Són comptades les notícies de què disposem avui sobre aquest petit castell Al primer 1109 i segon 1110 testaments de Guillem Guitard de Caboet, de la família d’aquest nom de l’Alt Urgell, són esmentats, entre els seus béns, el castell de Navès i el del Pujol, el qual cal identificar molt probablement amb el que recollim ací Recordem que poc abans 1100 l’…

La vila i castell d’Eina eren una possessió del priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent El rei Jaume I, el 10 de març de 1263, ho confirmà a Bernat, prior del monestir Amb aquest document coneixem la llista dels nombrosos pobles del Conflent, la Cerdanya, el Capcir i el Rosselló on el monestir tenia béns A la Cerdanya, a més del castell i la vila d’Eina, tenia Roet, algunes rendes de Llo, Gorguja, Llívia, Estavar, Callastre, Bajande, Paladol, Targasona, Vilalta, Cereja, Enveig, Puigcerdà, Ger, Osseja, Oncés, Càldegues, Ix, Guils i Senillers, i els delmes que el comte de…

Aquesta església fou la capella del castell de Peralba, que era dependent de la de Santa Magdalena de Peralba, i vinculada al priorat de Santa Maria de Meià El lloc de Peralba es documenta a partir de l’any 1040 en la donació de béns que Company i Guilla feren al monestir de Santa Maria de Meià, entre els quals hi havia els delmes de Peralba També l’església de Sant Sadurní, com la de Santa Magdalena, formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, fundat per Guillem de Meià abans de l’any 1040, si bé, com ja és sabut, la relació de les esglésies que…

Entre els béns amb què Arnau Mir de Tost, la seva esposa Arsenda i el seu fill Guillem Arnau dotaren la canònica de Sant Miquel de Montmagastre el 1054, s’inclou la donació de l’església de Foradada, quan s’hagués construït Es tracta de la primera referència sobre l’església parroquial de Foradada El terme, segons que consta al document, era considerat una quadra, i la seva conquesta era molt recent, ja que encara no s’hi havia aixecat el temple L’any 1065 Arnau Mir de Tost i Arsenda llegaren la canònica de Sant Miquel de Montmagastre a Sant Pere d’Àger, i d’aquesta manera totes…

Aquesta església degué ser una capella destinada a servir de culte als pocs habitants de l’Algar, que no sembla pas que arribés mai a tenir la consideració de quadra Les primeres notícies del lloc corresponen a l’any 1054, quan Arnau Mir de Tost donà a la canònica de Sant Miquel de Montmagastre, en el moment de la seva dotació, entre altres béns, els delmes d’Algar El lloc torna a documentar-se l’any 1313 quan el rei Jaume II confirmà la concessió feta l’any 1308 per Dolça de Cervera, ja difunta, senyora d’Alòs i de Meià, en la qual confirmava la concessió de l’any 1246 per Jaume de Cervera a…