Resultats de la cerca
Es mostren 2824 resultats
Martí Montaner, a Palamós
Josep Montaner inicià les activitats taperes de la família l’any 1852 a Calonge El 1861 tenia 40 obrers, una empresa mitjana en aquella època Descarregadors de suro al port de Palamós El 1871, Josep Montaner traslladà el negoci i la fàbrica a Palamós, sota la raó social de J Montaner i Companyia El seu fill, Martí, s’hi havia incorporat Martí Montaner i Coris serà el qui transformarà aquella empresa mitjana en una gran empresa, des del moment en què anirà a nom seu M Montaner i Companyia, el 1882 La fabricació era de taps Al final de segle, per servir als seus clients principals, obrí dues…
Santa Maria d’Ivorra
Art romànic
A ponent del poble d’Ivorra hi ha el santuari de la Mare de Déu d’Ivorra, que té els seus orígens al segle XI La seva primera referència data de l’any 1076, en què els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Llúcia, feren donació de les esglésies d’Ivorra a la canònica de Solsona, especificant que l’església de Santa Maria “ est fons villam ” i que tenia a prop la capella de Sant Protasi D’aquesta manera, doncs Santa Maria d’Ivorra va passar a dependre de Solsona, circumstància ben reflectida en les diferents butlles papals posteriors, que confirmen les possessions de la canònica solsonina, així com…
llana
Indústria tèxtil
Fibra procedent del pèl de les ovelles i els moltons.
Existeixen moltes races d’aquests animals merina, aragonesa, serrana, manxega, xurra, Lincoln, Leicester, Dishley, New Kent, xeviot, Dorset, Rambouillet, etc, que forneixen classes de llana molt diferents A més, cal tenir en compte si l’animal és marrà, ovella, moltó, borrec, anyell o lletó La secció transversal de la fibra de llana mostra una medulla de cèllules rodones o polièdriques, una part intermèdia formada per cèllules fusiformes disposades en sentit longitudinal, que li donen tenacitat, i a l’exterior unes cèllules primes i foliades, en forma d’escates, característiques de la llana…
El cotó, el rei del tèxtil
Alimentar i cobrir el cos són les dues primeres necessitats de l’home Les feines que s’hi remeten han tingut sempre un pes determinant dins l’activitat humana Des del Neolític fins a la Societat de Consum, la mòlta dels grans i el tissatge de les fibres s’han situat regularment en el centre mateix de les preocupacions socials Històricament, el moliner i el teixidor han estat l’expressió més pregona de l’Homo Faber Un home tip ha de parar de menjar Una persona ben vestida pot omplir els armaris de roba sobrera Mentre l’elasticitat-renda dels aliments és sempre baixa, l’elasticitat-renda del…
Els Vilaseca
Publicitat de la fàbrica de paper Josep Vilaseca a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX , Alier SA 1986 Josep Vilaseca i Domènech creà una gran empresa paperera amb fabricació de paper de gran qualitat Els Vilaseca s’establiren com a paperers a Capellades el 1824 Però la tradició venia ja de més enllà, des de mitjan segle XVIII, quan Gaspar Vilaseca tenia un molí paperer a la vora del Cardener, al terme de Manresa En aquesta ciutat, però, hi devia quedar una branca de la família, ja que a mitjan segle XIX, el Diccionario dirigit per Pascual…
molí de Malany
Molí
Antic molí i, després, fàbrica d’electricitat del terme de Rossell (Baix Maestrat), al riu de la Sénia, aigua amunt de la vila de la Sénia.
volada
Construcció i obres públiques
Dret català
Part d’una obra de fàbrica o d’un element arquitectònic (balcó, ràfec, etc) que surt enfora del mur que el sosté, sense tenir altre aguant.
En matèria de servitud de llums i vistes estableix el dret català que hom no podrà construir cap volada, ni àdhuc en paret pròpia afrontant amb la del veí, sense deixar al terreny propi una androna de l’amplària que fixin les ordinacions o els costums locals o, en llur defecte, d’un metre en quadre, almenys, comptat des de la línia més sortint de l’element voladís
carborúndum
Química
Abrasiu artificial constituït per carbur de silici, que hom fabrica fonent una barreja de coc polvoritzat i sorra silícica a 2 000°C en un forn elèctric.
Té una duresa entre 9 i 10 en l’escala de Mohs És emprat particularment per als metalls més durs, com és ara les eines de carbur de tungstè
Numisma
Publicacions periòdiques
Revista especialitzada en numismàtica, editada a Madrid per la Sociedad Ibero-Americana de Estudios Numismáticos, amb el concurs de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre.
Aparegué el 1951, propulsada i dirigida, inicialment, per FXCalicó A partir del 1956 canvià la seva periodicitat de trimestral a bimestral, i continua sortint actualment, encara que amb força irregularitat Des del 1973 publica a les seves pàgines les actes dels Congressos Nacionals de Numismàtica
els Bassacs
Veïnat
Veïnat del terme municipal de Gironella (Berguedà), a la dreta del Llobregat, a 1,5 km de la vila, al voltant d’una gran fàbrica tèxtil.
Prop de la colònia hi ha l’església de Sant Marc dels Bassacs segle X