Resultats de la cerca
Es mostren 8726 resultats
Núria Perpinyà i Filella

Núria Perpinyà i Filella
Literatura
Escriptora i crítica literària.
Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Lleida 1984, el 1989 hi obtingué el doctorat Ha desenvolupat la carrera acadèmica en aquesta institució, on és professora titular de teoria literària, amb un parèntesi a la universitat d'Essex en 1995-96 Estudiosa de l’obra de Gabriel Ferrater , n’ha publicat els estudis La poesia de Gabriel Ferrater 1986, amb Xavier Macià, premi Josep Vallverdú 1984 Gabriel Ferrater Teoria dels cossos 1991, i Gabriel Ferrater recepció i contradicció 1997 Amb Jordi Cornudella és autora de l’ Àlbum Ferrater 1992 En l’àmbit de la crítica i els estudis…
,
Almudena Grandes Hernández
Literatura
Novel·lista castellana.
Estudià geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid, i treballà un temps en el món editorial Es donà a conèixer com a narradora amb la novella eròtica Las edades de Lulú 1989, premi La Sonrisa Vertical, que esdevingué un gran èxit comercial A continuació publicà les novelles Te llamaré Viernes 1991 i Malena es un nombre de tango 1994, i el recull de contes Modelos de mujer 1996 Acabà de consolidar la seva trajectòria amb Atlas de geografía humana 1998, Los aires difíciles 2002, Castillos de cartón 2004, El corazón helado 2007, premi José Manuel Lara 2008 i Los…
Antonio Gamoneda Lobón

Antonio Gamoneda
© Lafrentz
Literatura
Poeta asturià.
Resident a Lleó des d’infant, es guanyà la vida com a empleat de banca fins el 1969, que començà a treballar al servei de cultura de la Diputació de Lleó, de la qual fou depurat pel seu antifranquisme i posteriorment readmès De formació autodidàctica, és autor d’una poesia que destaca pel seu rigor i qualitat Solitari de temperament, l’obra de Gamoneda es caracteritza pel simbolisme i el diàleg del poeta amb ell mateix Es donà a conèixer amb Sublevación inmóvil 1966, llibre al qual seguiren Descripción de la mentira 1977, León en la mirada 1979 i Blues castellano 1982 Obtingué el…
Anette Bening
Cinematografia
Actriu cinematogràfica i teatral nord-americana.
Es formà artísticament al conservatori de San Francisco, i treballà a Broadway abans d’aparèixer en diversos telefilms Ha interpretat, entre altres pellícules, Valmont 1989, de MForman Postcards from the Edge 1990, de MNichols The Grifters 1990, de SFrears Guilty by Suspicion 1991, d’IWinkler Regarding Henry 1991, de MNichols Bugsy 1991, de BLevinson Love Affair 1994, de GGordon Caron Richard III 1995, de RLoncraine The American President 1995, de RReiner Mars Attacks 1996, de TBurton The Siege 1997, d’EZwick In Dreams 1999, de NJordan American Beauty 1999, de SMendes What Planet Are You From…
Wes Anderson

Wes Anderson
© Festival de Canes
Cinematografia
Nom amb què és conegut el director cinematogràfic nord-americà Wesley Wales Anderson.
Durant els estudis de filosofia a la Universitat de Texas conegué l'actor Owen Wilson, amb el qual començà la realització de curts, un dels quals, Bottle Rocket 1994, li obrí les portes del cinema professional El seu primer llargmetratge, estrenat el 1996, fou una versió d'aquest curtmetratge Considerat un renovador de la comèdia nord-americana, posteriorment dirigí Rushmore 1998, The Royal Tenenbaums 2001, The Life Aquatic with Steve Zissou 2004, Hotel Chevalier 2007, The Darjeeling Limited 2007, el film d'animació Fotograma de Moonrise Kingdom , de Wes Anderson © Focus Features Fantastic…
Bernat Sòria i Escoms

Bernat Sòria i Escoms
© Ministeri de Sanitat i Consum d’Espanya
Medicina
Metge.
Després d’estudiar medicina a la Universitat de València, realitzà estades postdoctorals en centres de recerca d’Alemanya i de la Gran Bretanya Catedràtic de fisiologia a la Universitat Miguel Hernández, d’Elx Alacant, i director de l’Institut de Bioenginyeria de la mateixa institució, a més de presidir la Societat Espanyola de Diabetis 2000-04 i la Societat Espanyola de Biofísica Des del final del s XX lidera un grup de treball dedicat a l’estudi de la diabetis, a la recerca de noves terapèutiques per a guarir la malaltia L’any 1999 fou el primer científic que aconseguí convertir cèllules…
George Best
Futbol
Futbolista irlandès.
Fill d’una família protestant humil, a 17 anys fitxà pel Manchester United, equip amb el qual jugà 466 partits i fou autor de 178 gols entre els any 1963 i 1974 Amb el Manchester guanyà dos cops la Premier League anglesa 1965 i 1967 i una Copa d’Europa al 1968, el mateix any en què rebé la Pilota d’Or al millor jugador europeu També fou 37 cops internacional amb Irlanda del Nord En el cim de l’èxit esportiu i de la popularitat, l’alcohol i tota mena d’excessos el portaren per un camí de decadència esportiva Es retirà l’any 1984
Robert Arthur Moog

Robert Arhur Moog
© Moog Music
Música
Enginyer nord-americà i constructor d’instruments musicals.
Estudià física al Queens College, enginyeria electrònica a la Universitat de Colúmbia i enginyeria física a la Universitat de Cornell El 1954 fundà una empresa RA Moog Co dedicada a la producció dels instruments anomenats theremins El 1965 posà a la venda un sintetitzador modular inspirat en el de la companyia RCA Mark II Columbia-Princeton que, si bé encara molt voluminós, es podia fabricar en sèrie La fabricació de sintetitzadors esdevingué el centre del negoci de RA Moog Co, que el 1971 es fusionà amb MuSonics i d’aquesta unió sorgí Moog Music Inc El 1973 esdevingué una empresa…
,
Tamara Rojo
Dansa i ball
Ballarina espanyola d’origen canadenc.
Inicià els estudis a l’escola de ball de Víctor Ullate, amplià la seva formació amb Karemia Moreno, Marina Besobrasova i Anatoli Levis i es graduà al Reial Conservatori Professional de Dansa de Madrid El 1996 s’incorporà com a artista convidada a l’Scottish Ballet —on interpretà peces com ara Romeu i Julieta , La Sylphide o El llac del cignes — El 1997 ingressà a l’English National Ballet, on en set mesos es convertí en primera ballarina i suscità la unanimitat d’una crítica entusiasta L’any 2000 fou nomenada primera ballarina del Royal Ballet de Londres, i es convertí en un referent mundial…
Giovanni Sartori
Història
Politòleg italià.
Es doctorà en ciències socials a la Universitat de Florència 1946, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins el 1976 i, novament, del 1992 al 1994 i on fou professor de filosofia moderna, lògica i doctrina de l’estat En aquesta mateixa institució, impulsà la creació de la primera facultat de ciències polítiques d’Itàlia, la Cesare Alfieri, que presidí en 1969-71 Des del 1976 exercí la docència als Estats Units, on fou professor de les universitats de Stanford, Yale, Harvard i Columbia Fou fundador i director de la Rivista Italiana di Scienza Politica 1971-2003 i editorialista del diari…
