Resultats de la cerca
Es mostren 119444 resultats
Estats Pontificis
Història
Conjunt de territoris d’Itàlia que formaren els dominis temporals dels papes de Roma.
Des del s IV aquests havien posseït un patrimoni extens però sense sobirania Durant la dominació bizantina d’Itàlia, el ducat de Roma depengué, en teoria, dels emperadors de Constantinoble, però de fet fou independent i els pontífexs anullaren, amb llur prestigi i autoritat, el poder de la noblesa local Davant la invasió longobarda, al s VIII, el papa Esteve III demanà auxili a Pipí el Breu, el qual es comprometé 754 a “restituir” al pontífex les terres perdudes, promesa que constitueix la controvertida “donació” de Pipí el Breu damunt la qual basaren els papes llur sobirania Derrotats, els…
Enríquez
Cognom patronímic emprat per diverses famílies sorgides, en filiació il·legítima, de les cases reials de Navarra i de Castella.
Els Enríquez de Lacarra , senyors i després comtes d’Ablitas, s’originaren d’un fill del rei Enric I de Navarra, Juan Enríquez de Lacarra mort el 1323, els Enríquez de Sevilla , d' Enrique Enríquez , fill de l’infant Enric i net de Ferran III de Castella, els Enríquez de Cisneros i els Enríquez de Castilla , del comte Tello de Biscaia, fill d’Alfons XI, i els Enríquez de Noroña , d’un fill d’Enric II de Castella, Alfonso Enríquez , comte de Gijón Enric II també fou pare de Fadrique Enríquez , duc de Benavente La família dels Enríquez , almiralls de Castella, fou originada per Fadrique…
Una nova política de museus
Exposició d’Art Antic, Barcelona, 1902 AFM El 1902, arran del primer triomf electoral del catalanisme polític en les eleccions municipals barcelonines del novembre de l’any anterior, es formà, per iniciativa de Josep Puig i Cadafalch, regidor de la Lliga, una Junta Municipal de Museus i Belles Arts La primera acció d’aquesta junta va ser la d’organitzar una magna Exposició d’Art Antic que havia de servir com a primera aproximació a un inventari dels béns mobles del patrimoni artístic català La comissió organitzadora de l’esmentada exposició va ser presidida per l’alcalde de Barcelona, i hi…
Francesco Feo
Música
Compositor i pedagog italià.
Vida Des del 1704 fins al 1712 estudià al Conservatorio della Pietà dei Turchini a Nàpols, on fou alumne d’Andrea Basso i Nicola Fago El 1723 succeí Niccolò Grillo com a mestre del conservatori i, durant setze anys de servei, aconseguí una excellent reputació com a pedagog fins a esdevenir un dels professors napolitans més distingits de la seva generació Entre els compositors que formà destaquen Nicola Sabatino, Niccolò Jommelli i Gaetano Latilla El 1713 estrenà la seva primera obra escènica, Amor tirannico ossia Zenobia , al Teatro di San Bartolomeo de Nàpols En aquesta obra adoptà alguns…
Stephen Heller
Música
Pianista i compositor hongarès.
Vida Després d’estudiar amb Ferenc Bräuer a Pest, marxà a Viena per seguir treballant amb Carl Czerny i Anton Halm El 1828 feu el seu debut com a pianista a la capital austríaca amb un gran èxit, després del qual inicià una gira de concerts per Europa que durà dos anys i que acabà a Augsburg, on s’establí durant vuit anys Allí estudià composició amb el mestre de capella Hippolyte Chelard Les composicions d’aquesta època - lieder , la Introducció, variacions i finale , opus 6, i la Sonata en re menor per a piano- reberen crítiques molt favorables de R Schumann en el "Neue Zeitschrift für Musik…
Charles Louis Ambroise Thomas
Música
Compositor francès.
Vida Rebé la primera formació dels seus pares, que eren músics professionals Després de la mort del seu pare la família es traslladà a París, on estudià al conservatori amb F Kalkbrenner i PJG Zimmermann piano, VChP Dourlen harmonia, AMB Barbereau contrapunt i JF Lesueur composició El 1832 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Hermann et Ketty Establert durant una temporada a la capital italiana, compongué música de cambra, per a piano i un rèquiem Després de passar uns quants mesos a Alemanya retornà a París el 1835 per dedicar-se a la composició d’òperes Entre la seva producció operística…
Felicien -César David
Música
Compositor francès.
Vida Orfe des de petit, inicià estudis musicals com a nen cantor de Sant Salvador, a Ais de Provença Molt aviat començà a escriure obres religioses i de cambra Al collegi dels jesuïtes d’Ais descobrí el repertori sacre de FJ Haydn, WA Mozart i L Cherubini, juntament amb les opéras comiques que de vegades eren adaptades com a peces religioses Viatjà a París per ingressar al conservatori, on estudià amb Millault i FJ Fétis, i orgue amb F Benoist No sembla que reexís gaire en els seus estudis, i en acabar-los, es trobà en una situació econòmica compromesa Potser per aquesta causa mostrà simpatia…
Antonio de Cabezón
Música
Organista i compositor castellà.
Vida Cec des de la infància, es formà musicalment amb organistes locals i, més tard, a la catedral de Palència amb el mestre García de Baeza El 1526 fou nomenat organista de la reina Isabel de Portugal Després de la mort de la reina, el 1536, passà al servei del príncep Felip i de les seves germanes Des de l’any 1548 serví exclusivament a la capella del futur rei Felip II de Castella, el seu protector, a qui acompanyà en els seus viatges a Itàlia, Alemanya, Flandes 1548-51 i Anglaterra 1554 El 1556 s’establí a Madrid com a organista de la cort, on serví fins a la seva mort Gràcies a aquests…
escenografia
Escenografia de Fabià Puigserver per a l’obra Kean de J.P. Sartre (Teatre Romea, Barcelona, 1985)
© Fototeca.cat
Teatre
Conjunt d’elements que s’afegeixen a un espai teatral per reproduir un ambient o crear un clima; inclou les decoracions, els figurins, l’attrezzo, el mobiliari i la luminotècnia.
En podem fixar l’origen a Grècia segle V aC Hom considera Agatharcus de Samos inventor de les decoracions teatrals, pintades ja en perspectiva sobre telons collocats entre dues torres Les decoracions gregues representaven palaus o temples, amb pòrtic alt, columnes, pedestals i frontispici, per a les tragèdies, i habitacions de dos pisos amb annexos a cada banda, per a les comèdies Les decoracions romanes primitives eren de tres classes tràgica, còmica i satírica, i hi figuraven temples, palaus, tombes, roques i altars Els canvis, poc freqüents, eren fets mitjançant uns prismes…
Arxiu de Protocols Notarials del Patriarca
Historiografia catalana
Fons notarial propietat del Col·legi Seminari del Corpus Christi, fundat el 1583 per l’arquebisbe de València Joan de Ribera, patriarca d’Antioquia.
El fons té el seu origen en la donació feta el 1826 pels hereus de Mariano Tortosa i Tudela, collegial perpetu de la institució, el qual havia anat adquirint una important collecció de registres notarials comprats directament a les vídues i els hereus de notaris, als regents de protocols d’altres notaris i, fins i tot, a monestirs valencians, com el convent de la Mercè, que se salvaren així de la destrucció En total, hi ha comptabilitzats més de 29000 volums entre rebedors, protocols, notals, baldufaris i formularis que abracen una àmplia cronologia, des del s XIV al XIX, i pertanyents a uns…