Resultats de la cerca

Fou el representant orgànic del moviment social en favor d’estendre la pràctica esportiva i els esports populars a tota la societat Aquest moviment tingué lloc, sobretot, a partir de la proclamació de la República el 1931 i durant tota la dècada dels anys trenta El CCEP prengué forma a partir de la victòria de les esquerres en les eleccions del 1936, per fer front a l’apropiació dels valors esportius dels feixismes europeus, especialment del nazisme alemany, encarregat de l’organització dels Jocs Olímpics de Berlín 1936 En contraposició a aquests jocs, el CCEP, a través del Comitè…

Fou creada el 30 de novembre de 1979 a conseqüència de la fusió del Grup Geogràfic de Gràcia GGG i el Grup d’Investigacions Espeleològiques GIE, del Club Excursionista de Gràcia CEG Aquesta fusió tenia per objectiu crear un grup que no depengués de cap entitat excursionista o d’altres tipus Les seva fita principal fou l’exploració del sistema subterrani d’Arañonera, a la comarca aragonesa del Sobrarb, les cavernes del qual constituïren la cavitat integral més fonda del món, amb 1179 m 1987, fins que el 2005 s’erigí en la segona cavitat integral més fonda, amb 42,7 km explorats en un desnivell…

Format a la Unió Ciclista Gavà, destacà en categories inferiors guanyant la Copa Catalana i el Campionat de Catalunya Entre el 1989 i el 1990 formà part del Club Ciclista Tarragona i l’any següent passà a l’equip SEAT-ADO per preparar els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en què participà en la prova de fons Destacat esprintador, formà part dels equips professionals del Kelme 1992-99, del Maia portuguès 2000-04, del Saunier Duval 2005, de l’Andalusia-Paul Versan 2006 i de l’ASC 2007 La primera cursa que guanyà com a professional fou el Gran Premi de Llodio 1992 Aconseguí la medalla de plata…

Fill de l’encarregat del Club Billar Sants de Barcelona, es formà en aquest club A setze anys establí un rècord del món amb 51 caramboles en una sèrie i a la banda, que perdurà durant més de disset anys El 1933 participà en el seu primer Campionat d’Espanya Guanyà en tres ocasions el Campionat del Món de billar artístic 1959, 1965, 1967, i aconseguí cinc subcampionats del món de carambola lliure En l’àmbit europeu, guanyà tres Campionats d’artístic 1952, 1968, 1969, un Campionat de 3 bandes 1948, un Campionat de quadre 71/2 1949, un Campionat de banda 1953, un Campionat de pentatló 1954 i un…

Fundada el 1933, nasqué amb l’objectiu de promoure l’activitat física entre les classes més populars Pionera en la pràctica de l’halterofília i la lluita grecoromana a l’Estat espanyol, també tingué seccions de gimnàstica, atletisme, muntanya, espeleologia, tennis, tennis de taula, basquetbol, futbol sala, ioga, educació física i teatre, i disposava d’una biblioteca Alguns dels seus esportistes foren campions de Catalunya i d’Espanya, com els gimnastes Evarist Esquerra, Jordi Elies, Josep Garcia i Adolf Folqué, els atletes Guillem Ros, que presidí l’entitat 1963-78, Albert López, Josep Picola…

Impulsor de l’escalada a Catalunya durant les dècades de 1950 i 1960 S’inicia en l’excursionisme i l’escalada com a soci de l’Agrupació Excursionista Icària i fou un dels membres del grup anomenat els Bèlits El 1956, juntament amb alguns companys dels Bèlits, ingressà al Centre Excursionista de Catalunya i s’integrà al Centre Acadèmic d’Escalada CADE, que presidí entre el 1963 i el 1967 i del qual va ser un gran animador Realitzà destacades obertures i repeticions de vies d’escalada a Montserrat, el Pedraforca i els Pirineus, a més de divulgar parets i racons menys coneguts aquells anys, com…

Vida Durant la seva estada a l’Escolania de Montserrat 1903-10 fou deixeble de Manuel Guzmán, amb qui descobrí la seva pròpia vocació musical i monàstica L’any 1914 professà solemnement com a monjo i, acabats els estudis teològics, reprengué la seva formació musical Estudià harmonia amb J Barberà i contrapunt i fuga amb VM Gibert El 1929 succeí a Gregori Maria Suñol en la direcció del cant gregorià del cor monàstic, que el 1930 enregistrà alguns discos Durant la Guerra Civil Espanyola abandonà el monestir i fou acollit pel bisbe de Vitòria, juntament amb altres monjos Fruit del seu treball…

Nascut al si d’una família del món polític francès, a dotze anys començà les lliçons de piano, i posteriorment estudià cant amb Charles Panzéra i composició amb Max d’Olonne Durant la seva joventut participà activament en la vida cultural i musical parisenca El seu interès per la música d’altres continents feu que el 1929 guanyés una beca per a l’estudi de la música algeriana A partir del 1932 marxà a Orient per estudiar la música i la cultura d’aquella zona, i després d’un llarg recorregut pel nord d’Àfrica i tota l’Àsia, el 1937 s’establí a Benarés, a l’Índia, on, després d’adquirir una…

Vida Les minses informacions biogràfiques sobre la seva persona el situen a la capella papal i com a preceptor de l’orde dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem a Colònia, encara que moltes de les dades referents a la seva vida són confuses i han estat qüestionades Probablement també estigué vinculat a la Universitat de París, i de fet la seva presència a la ciutat francesa sembla fora de qualsevol dubte Cap a mitjan segle XIII escriví el tractat musical Ars cantus mensurabilis , que revolucionà el sistema de la notació musical medieval Les seves principals aportacions fan referència al…

Vida El coneixement del seu lloc de naixença prové de Felip Pedrell, que addueix el testimoni de Fèlix Torres Amat, i així ho recull Maria Sanhuesa en el Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 2000 Des de molt jove ingressà a l’orde franciscà i residí a Castella Deixeble d’Andrés Llorente, exercí com a organista del convent de San Diego de Alcalá on consta els anys 1696 i 1697 i de San Francisco el Grande de Madrid des del 1707 És autor de quatre antologies organístiques escrites el 1706 Flores de Música , 1707 Pensil deleitoso de suabes flores , 1708 Huerto…