Resultats de la cerca

Baronessa de Castellvell i de Molins de Rei, era filla del governador de Catalunya Lluís de Requesens i Joan de Soler, comte de Palamós, i de la seva segona muller Hipòlita Roís de Liori , qui pertanyia a una de les famílies catalanes més influents de l’època Formà part del cercle de seguidores d’Ignasi de Loiola durant l’estada d’aquest a Barcelona 1524-26 Casada el 1526 amb Juan de Zúñiga y Avellaneda, fill del comte de Miranda, en ésser nomenat aquest preceptor del príncep de Girona Felip futur Felip II, passà a residir a la cort 1534 fins que, vídua 1546, retornà a Barcelona Es conserven…

Format a Llotja, fou deixeble de Meifrèn El 1929 ingressà a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on cursà estudis en diverses especialitats Es presentà individualment a Barcelona 1935, on exposà diverses vegades entre el 1940 i el 1950 El 1936, a l’exposició d’aquarellistes de Catalunya li fou concedida la medalla d’or de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya també fou premiat a Sant Cugat del Vallès i obtingué la medalla d’argent de l’Acadèmia de Sant Jordi El 1937, participà en l’exposició de pintura catalana, dins el marc de la manifestació d’art català celebrada a Mèxic…

Estudià solfeig, piano, violí i clarinet al convent de Sant Antoni de Pàdua de la seva ciutat natal, i en fou membre de l’orquestra Mestre nacional, exercí al Migjorn Gran Menorca, 1906-15, on fou director de la banda municipal, organista de la parròquia, creà un orfeó i fundà la revista Llum Nova 1912-23 També exercí a Artà 1915-25, on, a partir de la impremta Minerva fundada per ell, hi impulsà les revistes Llevant 1916 i Tresor dels Avis 1922, les quals dirigí fins el seu trasllat a Palma i on publicà nombrosos materials folklòrics Traslladat a Palma l’any 1925, fou membre de l’ Associació…

Fill segon del rei Sanç III de Pamplona i de la comtessa Major o Múnia de Castella Mort el seu pare, prengué el títol de rei de Castella Vers el 1032 es casà amb Sança, germana de Beremund III, rei de Lleó, que era la usufructuària del regne de Lleó, per minoritat de Beremund Arribat Beremund a majoritat, volgué possessionar-se del regne, però fou vençut i mort a la vall de Tamarón 1037, cosa que permeté a Ferran d’annexar-se Lleó així creà un precedent que, dos segles més tard, portà a la unió definitiva Les relacions amb el seu germà Garcia V de Pamplona foren molt variants, primer d’…

Estudià amb Enric Casanovas El 1921 anà per primer cop a París, on exposà a la galeria Percier 1925, presentat per Max Jacob Novament a Barcelona 1929-39, exposà a la Sala Parés 1930, 1933 i 1936 En retornar a París, acabada la guerra civil de 1936-39, s’integrà definitivament a la seva vida artística, bé que mantingué uns forts vincles amb Catalunya, intensificats els darrers anys El seu art descobreix un món vegetal, poblat de criatures femenines flamejants, que conserven fresques les empremtes dels dits de l’artista i són filles de la terra, de la qual emergeixen, fruit de la…

Vida i obra Fou beneficiat, domer i sotsobrer 1467 de la catedral de València Escriví el cartell i la sentència del certamen poètic celebrat a València el 1474, al qual també concorregué, i li és atribuïda la direcció de l’edició del volum que conté les obres presentades Obres e trobes Participà al certamen del 1486 Una gran part de la seva obra forma part de llibres collectius Lo procés de les olives 1497, Lo Passi en cobles 1493 i Escacs d’amor imprès el 1914 Durant molt de temps fou considerat autor probable de les  Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols ,…

Doctor en dret i diplomat en enginyeria industrial i elèctrica Especialista en dret de l’espai, publicà la primera tesi doctoral d’aquesta temàtica a l’Estat espanyol El derecho ante la conquista del espacio ,1964 Autor de nombrosos llibres tant en català com en castellà, publicà, entre d’altres, narracions — Una guerra civil 1961, El planeta que podía ser santo 1967, El planeta que no quiso morir 1967, Formas diferentes 1972, Una ciudad en el infierno 1973, El planeta Siva 1982, Navidad en la luna 1982, Con buena educación 2003 i De tants colors 2006— novella juvenil — Alarma en 1965, 5…

Des de mitjan anys quaranta exercí el periodisme i fou activista de diversos moviments d’esquerra Entre altres iniciatives, fou un dels impulsors de la plataforma d’esquerres Frente Amplio 1971 A causa del cop d’estat militar del 1973, hagué d’exiliar-se, i residí successivament al Perú, Cuba 1976 i Espanya 1977 Des de la fi de la dictadura uruguaiana 1984 alternà la residència entre Montevideo i Madrid La seva obra, d’estil volgudament simple, plasma, amb enginy i visió crítica, la mediocritat i la frustració de la classe mitjana de Montevideo Cal destacar-ne els contes Montevideanos 1959,…

Dissolta el 1850, del 1851 al 1885 se succeïren Francesc Fremont, Rafael Berga 1858, Joan Capdevila 1863 i Josep Sampere 1870 en la direcció d’una banda d’una quarantena de músics L’any 1886 fou reestructurada o creada —si hom considera les característiques actuals— la Banda Municipal, i fou creada al mateix temps l’Escola Municipal de Música, amb la qual s’havia de trobar íntimament lligada, sota un sol director i amb la collaboració, en general, dels mateixos professors Durant deu anys assolí una perfecció notable, dirigida per Josep Rodoreda Aquest fou succeït el 1896 per Antoni Nicolau,…

Sota l’impuls del seu president, Joaquim Pena , i de diverses personalitats del món cultural, fins l’any 1906 organitzà 175 sessions dedicades a l’estudi i l’audició d’obres de Wagner i d’altres autors, i també a la lectura de traduccions dels llibrets, conferències i concerts Gràcies a la tasca de Joaquim Pena, Antoni Ribera , Jeroni Zanné, Xavier Viura i Salvador Vilaregut es publicà la traducció catalana dels drames lírics de Wagner, adaptada a la música, i cinc reduccions per a piano i cant amb text alemany i català L’Associació possibilità així l’audició de fragments wagnerians en català…