Resultats de la cerca

Situació Les restes d’aquest vilatge es troben al nord de les Pallargues Mapa 34-14 361 Situació 31TCG509273 Des del poble de les Pallargues cal prendre una pista en direcció nord Al cap de 2 km, vora el terme del municipi de Torrefeta, en una elevació que domina des del sud la vall presidida per Florejacs, es troben les restes del jaciment medieval que, segons el propietari de l’indret, Joan Valls i Ferran, podria correspondre al vilatge de Montfaise Nucli urbà A la part superior de l’indret es conserva encara part del tossalet on era l’antic poblat, la meitat meridional del qual ha estat…

Exemplar amb la banda longitudinal fosca ben visible Nuno Caiola Pseudorasbora parva és un ciprínid de la subfamília dels gobionins Gobioninae A causa de la seva recent introducció a la península Ibèrica delta de l’Ebre, el 2001 encara no és coneguda amb un nom vulgar, tot i que hi ha la proposta d’adoptar el de pseudorasbora, com han fet altres llengües de territoris que no formen part de la seva distribució original Els espècimens vius de pseudorasbora tenen la coloració del cos violeta, amb la part dorsal més fosca que els flancs i la superfície ventral argentada La majoria d’individus…

Jaume Miravitlles, cap del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya 1936-39, al primer llibre que publicà quan tornà de l’exili, Barcelona, latitud Nova York, longitud París 1971, fa notar que un dels components de l’Intelsat IV –el primer satèllit de telecomunicacions europeu llançat a l’espai al gener del 1971 des de Cape Kennedy– va ser fabricat a Catalunya Tot plegat gràcies a la perícia tècnica de l’enginyer Enric Masó, que fou, per poc temps, alcalde de la Barcelona predemocràtica, i que aleshores dirigia l’empresa Koelster i Emerson, la indústria catalana es va situar,…

Situació i presentació És un dels més petits de la comarca i es troba al seu sector septentrional, en contacte amb la Noguera Limita amb els termes de la Portella al NE, Corbins a l’E, Benavent de Segrià al SE, Rosselló al SW, Malpartit enclavament de Torrefarrera a l’W i Alguaire al NW S'estén al pla segrianenc de la dreta de la Noguera Ribagorçana, en terres regades pel canal de Pinyana, prop del Reguer Major o Gran, anomenat, en els documents del segle XII, clamor de Segrià Les partides més importants són el Solà, la Pastera, lo Borar, Roderes, el Molinot i la Flota El terme comprèn el…

Situada al SW de Honshū i separada d’aquesta per la mar Seto-naikai, al N, i el canal de Kii, a l’E, i de Kyūshū per l’estret de Bungo Al nord el relleu és feble, mentre que al S és més abrupte i elevat i ric en bosc Ishizuchi, 1 981 m Tsurugi, 1 955 m Costes altes i retallades que abriguen ports comercials i pesquers al S abunden les perles i coralls Clima calorós i humit, amb pluges monsòniques que donen una vegetació exuberant Hom hi conrea arròs, blat, ordi, batates, canya de sucre, tabac, productes d’horta i gran varietat de fruites, cítrics mandarines al vessant W Molt poblada, encara…

Barrancs com Lo Ballesta, Lo Quesada i El Espartal s’aboquen a la canyada de Lo Siñerio, afluent del Río Nacimiento El barranc de Fayona, que vessa a les salines que no toquen el terme per un delta, correspon a un sector planenc per sota dels 100 m sobre el nivell de la mar, per on passa un canal de Regs de Llevant, el qual assorteix unes 300 ha de regadiu hortalisses i llimoneres L’any 1900 el terme, molt esquifit, tenia 1 313 h, que serien 1 416 el 1930 i 2 164 el 1960 El poble 3 852 h agl 2006 90 m alt és en un creuer de camins que enllacen Bigastre, Benijòfar, la costa, el Pilar i un…

Abans regava amb la fillola de Vilafranquesa, a partir del braçal de l’Alfàs pantà de Tibi actualment hi passa un canal de Riegos de Levante L’església parroquial Sant Josep fou bastida en 1778-86 el primitiu edifici, acabat el 1676, s’ensorrà el 1778 A la sortida de la població hi ha l’ermita de Sant Antoni Té una certa tradició l’estiueig El lloc, que formava part del terme general d’Alacant el 1490, fou adquirit al s XVI per Pere Franquesa i Esteve, comte de Vilallonga, i al s XVII prengué el nom dels seus senyors, els comtes de Vilafranquesa els comtes de Vilallonga…

Neix a l’estany d’Escalar, a la zona axial del Pirineu aragonès, i la seva vall alta és de tipus glacial, encaixada en calcàries devonianes, que talla alhora que remunta un amfiteatre format per morenes laterals entre Aratorés i Castiello de Jaca Passat Jaca, gira vers l’oest i penetra a la Canal de Berdún, a la sortida de la qual resta embassat al pantà de Yesa Aigües avall, rega l’horta de Xavier, Zangoza i Caseda, i rep l’Irati Prop de Caparroso rep el Cidacos, poc després, l’Arga, per desembocar prop d’Alfaro El seu curs baix és format per meandres, aprofitats per al regatge…

És la llacuna litoral més extensa de les Illes Balears, amb unes 72 ha, 130 cm de fondària mitjana i 3 m de fondària màxima Es comunica amb la mar oberta a través d’un canal de 400 m conegut com sa Gola, tancat per un cordó de sorra durant l’estiu En aquesta zona, dominada pels materials paleozoics en part impermeables, com també a la contigüa bassa de Morella 2,5 ha, s’hi desenvolupa un ecosistema de gran riquesa en el qual destaca la vegetació palustre i dunar i una gran varietat d’ocells L’àrea circumdant inclou, a més, prats i boscs esparsos de gran…

Emplaçada en una península de l’albufera d’Ebrié, l’obertura del canal de Vridi el 1950 convertí la ciutat en port d’aigua profunda el hinterland del qual s’estén fins al Níger La ciutat, que ha crescut de pressa gràcies al port tenia 26000 h el 1937, consta de tres parts Le Plateau, centre d’afers Adjamé, barri industrial i d’habitatge i, a l’illa de Petit Bassam, el raval de Treichville Centre industrial laminació d’alumini, indústria química, construcció mecànica, refinatge de petroli Elaboració i comerç de productes agraris de la regió fusta, cafè, cacau, pinya tropical,…