Resultats de la cerca

Casimiro fou un dels millors compositors lisboetes del segle XIX Estudià amb José Gomes Pinceti i José Marques -mestre de la capella reial- a la catedral de Lisboa Adoptà el nom de Casimiro Júnior per diferenciar-se del seu pare, copista de música El 1826 guanyà la plaça d’organista a la capella reial de Bemposta, però perdé la feina amb el canvi de monarquia del 1833 El 1860 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Lisboa Les seves primeres composicions daten del 1829, unes matines de santa Llúcia i una missa i un tedèum dedicats a Miquel I de Portugal Quan aquest fou…

Vida Estigué al servei del cardenal i arquebisbe de Toledo Juan Pardo de Tavera entre el 1534 i el 1545 L’any 1543 figura com a sacerdot a l’església d’Hontova, a la diòcesi toledana Publicà Libro de cifra nueva para tecla, arpa y vihuela Alcalá de Henares, 1557, un llibre de tabulatura on utilitzà un sistema molt innovador en què les xifres de l’1 al 7 indiquen les notes diatòniques de l’escala Aquest sistema fou emprat més tard per Antonio de Cabezón i Francisco Correa de Arauxo El llibre de Venegas, a més de composicions pròpies i d’altres originals de contemporanis seus com F…

Un dels compositors més influents en la vida musical basca i hispànica de la segona meitat del segle XIX Es formà com a nen cantor, i estudià orgue a Saragossa amb R Ferreñac A setze anys obtingué la plaça d’organista a Borja i el 1809 ocupà la de Tafalla, que havia estat refusada per Francesc Andreví Posteriorment és documentat com a organista a Calataiud, fins que el 1830 guanyà per oposició la plaça d’organista a la basílica de Santiago, a Bilbao, on al cap de poc fou nomenat també mestre de capella i on romangué fins el 1882, que demanà la jubilació Cal considerar la singularitat del cas…

Fou com a infant de cor que rebé la primera formació musical, sota el mestratge de Lluís Serra Més tard, anà a estudiar a Itàlia, possiblement en algun conservatori napolità El 1752 ocupava el càrrec de mestre de capella a Terni Úmbria i el 1756 apareix exercint les mateixes funcions a la catedral de Saragossa, on romangué fins a la seva mort En aquesta seu donà un impuls important al gènere de l’oratori i tingué un especial interès en la reintroducció dels responsoris en llatí durant les celebracions de Nadal per tal de substituir els villancicos , cantats en romanç Tingué com a deixebles,…

Fou un dels guitarristes hispànics més importants de la primera meitat del segle XIX Rebé les primeres nocions de guitarra del seu pare i posteriorment estudià amb fra Miguel García i seguí el mètode de Moretti El 1820 publicà una interessant Colección de estudios para la guitarra i l’any 1822 els tres Rondós brillantes , mentre que Escuela de guitarra , la que hom considera la seva millor obra pedagògica, aparegué l’any 1825 Fou llavors que decidí marxar a París per ampliar coneixements i per conèixer Ferran Sor, resident a la capital francesa, que introduí Aguado als cercles de G Rossini, V…

Vida Inicià els estudis musicals a Cumaná Veneçuela, i posteriorment estudià als conservatoris de Madrid i València Gràcies a una beca de la Fundación Santiago Lope, amplià els seus coneixements amb Monique Deschaussées a l’École Normale de Musique de París El 1974 inicià la seva carrera com a solista de piano, que aviat assolí caràcter internacional Del 1980 al 1986 fou director de l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim de València, des d’on impulsà l’aparició de la collecció "Compositors del País Valencià" La seva recerca com a musicòleg ha estat dirigida…

Tot i que és habitual referir-se als dos manuscrits de forma aparellada, no foren concebuts en un mateix moment Actualment, un es conserva a la Bodleian Library d’Oxford ms 775 i l’altre a la biblioteca del Corpus Christi College de Cambridge ms 473 En realitat no es tracta estrictament d’un troper, ja que a més d’un extens repertori de trops i seqüències conté bàsicament els cants solistes de la missa Més pròpiament es tracta, doncs, d’un cantatorium , el llibre litúrgic utilitzat pel cantor solista Tot i que segurament el més antic és el d’Oxford, el de Cambridge es pot datar en ~996-1006,…

Succeí Benet Buscarons com a mestre de capella de la catedral de Tarragona el 6 d’octubre de 1672 El 1686 era mestre de capella de la collegiata de Xàtiva Diverses vegades feu oposicions, sense èxit, a la plaça de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi de València Documentat com a mestre de capella de la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant el 1690, hi ha notícies que l’any següent era novament a la seu tarragonina El 1696 tornà a la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant, i hi ocupà el càrrec de mestre de capella fins a la seva jubilació, el 1716 Hi ha hagut alguns equívocs sobre les…

A partir de set anys estudià piano amb Rosina i Josef Lhévinne, Adele Marcus i també amb V Horowitz Debutà el 1943 amb l’Orquestra Simfònica de l’NBC interpretant el Concert núm 2 de S Rakhmaninov El 1948 es presentà al Carnegie Hall i el 1952 actuà amb l’Orquestra del Concertgebouw en una gira per diversos països europeus L’any 1960 fou aclamat en el curs d’una gira que feu per la Unió Soviètica Una greu malaltia estroncà la seva carrera, que reprengué el 1972 amb un èxit renovat, sobretot en el repertori romàntic i postromàntic S Rakhmaninov, F Chopin, I Albéniz i A Prokof’ev És autor de…

És un destacat representant del virtuosisme pianístic britànic de la segona meitat del segle XX Nen precoç, donà el seu primer concert a nou anys Estudià al Royal College of Music entre el 1955 i el 1964 i posteriorment rebé classes particulars de Wilhelm Kempff als cursos que oferia a Positano, Itàlia L’any 1963 debutà al Royal Festival Hall de Londres i el 1969 tocà al Carnegie Hall de Nova York L’any següent, el 1970, guanyà el Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou, fet que li obrí nous horitzons Ha fet gires arreu del món i ha actuat amb formacions del prestigi de la Royal…