Resultats de la cerca
Es mostren 2344 resultats
Puig
Cosmètica
Perfumeria
Economia
Empresa de perfumeria i cosmètica.
Fou fundada el 1914 per Antoni Puig i Castelló Vilassar de Mar, Maresme, 1889 – Barcelona, 1979 amb el nom d’ Antonio Puig El 1922 llançà al mercat el seu primer producte de fabricació pròpia, Milady, el primer pintallavis fet a l’Estat espanyol L’any 1940 creà la colònia Agua Lavanda Puig, un dels seus grans èxits A mitjan anys cinquanta, els quatre fills del fundador, Antoni Barcelona, 1924 – 2018, Marià Barcelona, 1927 – 2021, Josep Maria Barcelona, 1931 – 2024 i Enric Barcelona, 1939 – 2008, s’incorporaren a l’empresa, i fins avui ha conservat el caràcter familiar, amb la tercera…
altar

Altar d’una església cristiana envoltat d’arcs gòtics
Corel
Art
Religió
Monument elevat damunt del sòl, de pedra, de fusta o de metall, destinat als sacrificis cultuals (cruents o incruents) o bé a col·locar-hi imatges, cremar-hi encens o perfums, etc., segons el tipus de culte de les diverses religions.
L’altar és una de les característiques dominants de totes les religions des de les més primitives, considerat com un lloc privilegiat de contacte entre la divinitat i els homes ja existí a l’època prehistòrica en forma d’una taula de pedra o de fusta, per a posar-hi ofrenes o per a rebre-hi la sang de les víctimes dels sacrificis Les civilitzacions antigues del Pròxim Orient forneixen més documents A les tombes d’Egipte hom ha trobat taules d’ofrena de pedra, sovint amb graons Quan s’estengué el costum de consumir les ofrenes per mitjà del foc, l’altar esdevingué més gran Entre els pobles…
Francesc Xavier Borrull i Vilanova
Dret
Història del dret
Erudit i jurista.
Vida i obra Membre d’una antiga família d’advocats de València, exercí com a advocat i obtingué diversos càrrecs a l’audiència Fou secretari del secret del Sant Ofici i catedràtic de dret civil a la Universitat de València 1774-79 Amic de Gregori Maians i de Francesc Pérez i Baier, fou un dels últims representants dels illustrats valencians Borrull, com el seu amic Jaubert de Passà, estava convençut dels orígens àrabs dels sistemes hidràulics valencians Però més enllà de l’habitual etimologia dels topònims estudiada pels historiadors del segle XIX, no aconseguí proves prou sòlides per a…
,
Sant Pau del Colomer (Alpens)
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, que consta d’una nau rectangular capçada vers llevant per un absis semicircular, amb la sagristia i l’atri afegits al seu cantó meridional J Sarri L’esglesiola de Sant Pau del Colomer es troba situada damunt un petit turó al costat de la casa pairal del Colomer d’Alpens Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 293, x 27,3 —y 62,3 31 TDG 293273623 Per arribar-hi cal agafar la carretera que va del Collet de Sant Agustí a Alpens de Sant Quirze de Besora a Berga Uns 2,5 quilòmetres abans d’arribar a Alpens hi ha, a mà…
Sant Andreu de Malgrat de Noves (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’arruïnat nucli de Malgrat de Noves ECSA – TAVISA L’antiga església de Sant Andreu és a la part alta del conjunt de ruïnes que formen l’antic poble de Malgrat de Noves Mapa 34–11253 Situació 31TCG605845 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares, on, passat Bellpui, hom veu les restes del poble, al qual cal accedir camps a través, perquè el camí d’accés s’ha perdut JAA Història El primer esment que hom coneix del lloc és del 1078, que el castell de Malograto és donat pel comte d’Urgell al de Pallars Tanmateix, Malgrat de Noves fou…
Sant Esteve de Selvanyà (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Aspecte de l’absis amb la seva finestra central d’esqueixada simple T Pollina S’arriba a Selvanyà també escrit Sauvanyà per una pista forestal d’uns 6 km en direcció est, que surt de Tost L’església de Sant Esteve de Selvanyà és dins el nucli de població MLlC-JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG721822 Història L’any 982, en la donació que el bisbe Salla va fer de l’església de Sant Miquel de Montpolt a favor d’Ot de Solanes i el seu fill Mir, consta, com a possessió d’aquests, l’ “ecclesia de Sancte Stefani de villa que vocant Tost…” Al lloc de Tost no consta cap església amb aquesta…
Sant Joan d’Horta (Barcelona)
Art romànic
La vall d’Horta — Orta en els documents medievals—, situada en un bell i fèrtil paratge del NE de la ciutat, entre la serralada de Collserola, el turó de la Peira i els serrats de la Rovira, s’esmenta, per primera vegada, l’any 965 es tracta d’una escriptura de donació atorgada per Ataülf, levita, i els preveres Guifré i Joan, a favor de l’església de Sant Miquel de Barcelona, al terme de Selvià, in valle Orta Els documents del segle XI, a més, esmenten un petit nucli de població, d’origen probablement ben antic efectivament, l’any 1050, un conjunt de béns —cases, terres, vinyes, un verger,…
Sant Martí de Torroella (Sant Joan de Vilatorrada)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’absis ofegat per construccions posteriors F Junyent-A Mazcuñan L’església presideix un petit nucli habitat, situat al cimal d’un turó que es dreça a la riba esquerra del Cardener, prop de la carretera de Manresa a Solsona, a la banda septentrional del terme, ja ranejant el territori de Callús Long 1°47’19” -Lat 41°46’15” Hom hi va des de Manresa per la carretera de Cardona, al quilòmetre 6,8 de la qual i a mà dreta, trobarem un camí que, amb un breu recorregut, porta a l’església Cal demanar la clau a la rectoria FJM-AMB Història Aquesta església es…
Guardiola de Sant Fruitós de Bages
Art romànic
Situació Vestigis, mig soterrats, de l’antiga guardiola La foto presenta una part dels basaments que hi ha a la banda de tramuntana F Junyent-A Mazcuñan Els vestigis d’aquesta antiga guàrdia, conjuntament amb les restes d’una torre moderna coneguda com la torre del Santmartí coronen un pujol situat entre les carreteres que, des de Manresa, menen a Vic i a Berga, dominant l’indret de la Vall dels Horts Long 1°52’45” - Lat 41°42’16” Hom hi pot anar seguint la carretera de Manresa a Vic En arribar a Sant Fruitós, i després d’haver travessat tot el poble, cal desviar-se a mà esquerra per tal de…
Mare de Déu de la Gorga (Preixens)
Art romànic
Situació Mur meridional de l’església primitiva —amb el portal d’arc de mig punt— adossada al santuari i l’hostatgeria dels segles XV-XVII ECSA - J Giralt El santuari de la Mare de Déu de la Gorga és situat al mig dels camps de conreu que hi ha al nord-est del poble de Preixens Mapa 33-14360 Situació 31TCG404319 Per a accedir-hi cal anar per la carretera C-240 d’Agramunt a Artesa A 800 m del quilòmetre 8 hi ha un trencall a la dreta del qual neix una pista en bon estat que porta fins al santuari a 750 m de la carretera CAT-CCA-JGB Història Pràcticament, no coneixem cap notícia històrica d’…