Situació
Vestigis, mig soterrats, de l’antiga guardiola. La foto presenta una part dels basaments que hi ha a la banda de tramuntana.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Els vestigis d’aquesta antiga guàrdia, conjuntament amb les restes d’una torre moderna coneguda com la torre del Santmartí coronen un pujol situat entre les carreteres que, des de Manresa, menen a Vic i a Berga, dominant l’indret de la Vall dels Horts. Long. 1°52’45” - Lat. 41°42’16”.
Hom hi pot anar seguint la carretera de Manresa a Vic. En arribar a Sant Fruitós, i després d’haver travessat tot el poble, cal desviar-se a mà esquerra per tal de continuar el trajecte pel darrer carrer asfaltat de la població, el qual mena a una plaça on s’inicia un camí carreter que, en poca estona, arriba als peus del turó on es localitzen les restes de les torres. Hom també hi pot anar per la carretera de Berga seguint el camí que travessa la Vall dels Horts. (FJM-AMB)
Història
Aquesta guardiola tenia la finalitat de comunicar-se amb la guàrdia manresana de Collbaix, o el castell d’Or, i transmetre la informació cap a la guàrdia de Calders i el castell d’Artés i Sallent. Era, per tant, un punt clau, i més si hom té en compte que la zona de Sant Fruitós no tenia altre mitjà d’informar-se sobre els possibles perills.
Les primeres informacions sobre aquesta guaita apareixen el 976, i el segle següent és sempre citada com a guardiola, i sense cap nom de propietari; el que rep ara és modern, del propietari del terreny.
Actualment només es veuen unes poques fileres de carreus d’alguns murs, ja que a sobre s’hi construí una torre de telègraf òptic, i fa pocs anys un vèrtex geodèsic, que indica clarament la seva situació estratègica. (ABC)
Muralla
Tot i que al cim d’aquest pujol ja s’hi devia alçar una guàrdia al final del segle X o al principi de l’XI, tanmateix la construcció més vistent que ara corona el serral, a desgrat de trobar-se enrunada, obeeix a una fortificació moderna, erigida segurament el segle XIX, al mateix solar on s’havia aixecat l’altra, de la qual només hom pot veure unes filades de carreus situades sota l’edifici modern, les quals, a més, segueixen un perímetre diferent i més ampli. On es fan més patents aquestes filades, que amb prou feines arriben al mig metre d’alçada, és a tramuntana i a migjorn, d’on arrenquen els murs que tancaven el recinte a llevant i a ponent, bé que aquests ja es mostren, on són perceptibles, molt desdibuixats per trobar-se més trossejats i recoberts de vegetació.
Ateses aquestes restes, la construcció adquiria la forma d’un rectangle, força regular, les mides del qual són de 570 cm d’ample a tramuntana i 555 cm a migdia, mentre que la seva llargada s’aproxima a 12 metres a tots dos costats. A ponent, els murs encara es fan força visibles fins als 2 m vers tramuntana i fins al 1,30 vers migjorn, desapareixent totalment a partir de les mesures donades. A l’altra banda, és a dir, a llevant, només s’insinuen en el seu començament, sense prosseguir en el llarg espai intermedi.
Pel que fa al seu gruix és molt difícil de determinar, per tal com es troben recoberts de terra i encatifats de vegetació.
L’aparell mostra un aspecte molt bast i groller. Els blocs de pedra que el componen són carreus mal tallats i de mides força voluminoses si hom en té present la llargada. El morter que els uneix és força terrós, trobant-s’hi molt poca quantitat de calç. (FJM-AMB)