Resultats de la cerca

Estudià a Roma, on es formà musicalment l’Accademia di Santa Cecilia, i estudià humanitats a la universitat Debutà al Teatro Adriano de la mateixa ciutat el 1907 amb una producció de La Gioconda , d’A Ponchielli, que obtingué un gran èxit, i posteriorment fou contractat a Nàpols i a Torí Invitat per A Toscanini, obrí la temporada 1923-24 del Teatro alla Scala de Milà amb Salome , i el 1928 fundà a Florència la Stabile Orchestrale Fiorentina El 1933 començà la seva collaboració en el Maggio Musicale Fiorentino, que arribà a dirigir El mateix any fou invitat per B Walter per a…

Rebé les primeres ensenyances del seu pare, el compositor Pietro Ferro Posteriorment, estudià composició i direcció d’orquestra al Conservatori de Santa Cecília de Roma amb Franco Ferrara El 1964 guanyà el concurs de joves directors convocat per la RAI, i tres anys més tard fundà l’Orquestra Simfònica de Bari A partir del 1974 inicià la seva collaboració amb l’Orquestra de la Scala de Milà, i al cap de quatre anys debutà com a director als EUA al capdavant de l’Orquestra de Cleveland Nomenat després director de l’Orquestra de Sicília, dirigí successivament l’orquestra de la RAI,…

Estudià piano i composició al Conservatori Belá Bartók de la seva ciutat natal, i posteriorment es formà en direcció orquestral a Viena amb H Swarowsky i a Venècia i Siena amb F Ferrara Ocupà el càrrec de director assistent a Graz i després fou nomenat director de l’Orquestra de Saint Pölten 1972-73, abans de guanyar el primer premi del concurs Guido Cantelli de la Scala de Milà 1973 Entre el 1974 i el 1977 dirigí l’Òpera de Hèlsinki, i posteriorment, la de Karslruhe 1977-79 El 1981 obtingué el lloc de director general de música a Friburg de Brisgòvia 1981-84 El 1984 debutà a l’…

Format a Maastricht, el 1967 entrà com a director assistent en l’Orquestra de la Ràdio Holandesa Amplià els seus coneixements en direcció orquestral amb F Ferrara, a Itàlia, i amb Spaanderman, a Holanda El 1970 deixà el seu càrrec a la ràdio, i l’any següent obtingué el premi de Besançon de direcció d’orquestra, el primer d’una important llista, entre els quals destaquen el Karajan de Berlín 1973 i el Cantelli de Milà 1975 En 1981-83 fou director principal de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio França de París, càrrec que exercí després en l’Orquestra Simfònica d’Utrecht 1983…

Nascut a Suïssa de família italiana, començà la seva formació musical al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, on estudià piano amb G Scuderi Prosseguí els estudis a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, activitat que compaginà amb les classes de perfeccionament amb Alfredo Casella a Siena i de Dinu Lipatti al Conservatori de Ginebra, on obtingué el premi de virtuosisme el 1945 Debutà a Itàlia el 1939, i el 1947 inicià una sèrie de gires pels Estats Units Enregistrà per primera vegada el Concert en mi ♭ WoO 4, conegut com el concert número 0, de L van Beethoven Després d’haver fet…

Fou amic de Marià Fortuny Anà a trenta-sis anys a Madrid, on esdevingué pintor d’Isabel II El 1869 anà a Pau Gascunya requerit per l’infant d’Espanya Sebastià Gabriel de Borbó, del qual fou pintor de cambra i conseller Residí a Itàlia, on retratà Lleó XIII i collaborà a Spiritu folletto de Milà Tornà a Barcelona el 1882, on exposà Afeccionat a l’òpera interpretà papers còmics d’ Il Barbiere di Siviglia i de Don Pasquale als teatres lírics barcelonins Es dedicà sobretot al retrat a l’oli i al pastel És autor del Ramon Muntaner de la Galeria de Catalans Illustres de Barcelona Les…

Professional des del 1960, destacà molt aviat en la competició internacional Malgrat ser el ciclista que més cops ha assolit el podi en la Volta Ciclista a França  segon els anys 1964, 1965 i 1974 tercer els anys 1962, 1966, 1969, 1972 i 1976, mai no aconseguí la primera posició, i fou superat per Jacques Anquetil  i Eddy Merckx Tanmateix, el seu palmarès el converteix en un dels grans ciclistes de tots els temps entre altres curses, guanyà el Campionat de França en ruta 1961, la Milà-Sanremo 1961, el Gran Premi de Lugano 1961, la Fletxa Valona 1963, el Gran Premi de les Nacions…

El 1989 convergí amb la Plataforma Nueva Europa en Sin Tregua por una Nueva Europa Els dies 1 i 2 de desembre de 1990 una conferència nacional concretà les bases d’adhesió, segons les quals l’associació preconitzava un paneuropeisme totalitari Així, Europa havia d’esdevenir una potència geopolítica i reclamava constituir un estat unitari europeu Alhora, s’oposava al liberalisme i al socialisme per exaltar l’“Estado-misión, instrumento de una obra histórica” i combatia els valors de la Illustració i la Revolució Francesa Pretenia articular un Movimiento Revolucionario Europeo d’…

Debutà a l’Òpera de Filadèlfia el 1947 en el paper de Frasquita Carmen i, després d’uns anys a San Francisco, passà a la New York City Opera el 1955, amb la qual es destacà en els principals papers de compositors de l’últim bel canto , com Gaetano Donizetti o Vincenzo Bellini Els anys seixanta es distingí i aconseguí fama en papers rossinians al servei dels quals emprà una coloratura impecable, i també en les grans òperes donizettianes Cantà principalment als Estats Units, però obtingué també èxits als principals teatres d’òpera europeus, com al de Viena 1967, Milà Teatro alla…

Estudià música a Mataró, feu diversos recitals a l’Associació Wagneriana de Barcelona i el 1905 debutà al Gran Teatre del Liceu Tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb Louise , de MA Charpentier, sota la direcció d’A Toscanini El 1914 feu el paper de Wotan La valquíria al Teatro Real de Madrid Especialitzat en el repertori wagnerià, l’interpretà amb èxit a Madrid i Barcelona, on el 1910 oferí unes memorables funcions de L’holandès errant al Gran Teatre del Liceu També assumí amb èxit diversos papers d’òperes de G Verdi, J Massenet, A Ponchielli i WA Mozart, entre d’…