Resultats de la cerca

Diplomat per l’École des Hautes Études Commerciales 1961, doctorat en lletres especialitat d’història el 1968 i en dret el 1969 per la Universitat de París Nanterre, aquest any obtingué l’agregació en dret a la Universitat de Montpeller Després de militar a l’extrema esquerra, el 1969 ingressà al Parti SocialisteSFIO Parti Socialiste , pel qual el 1973 fou diputat a l’Assemblea Nacional, càrrec en el qual fou reelegit amb interrupcions en 1978-81 i 1993-97 fins el 2002 Del 1973 al 1986 fou vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc-Rosselló Fou també representant de l’Assemblea…

Deixeble de V Persichetti i S Wolpe, les seves obres es vinculen amb els corrents avantguardistes representats per J Cage, L Nono i I Xenakis Tot i el seu compromís amb la revolució cubana, la seva música no tendeix en absolut al nacionalisme Format al Juilliard School i al Hartt College of Music, la seva assistència al Festival de Tardor de Varsòvia el 1961, on escoltà composicions de K Stockhausen i K Penderecki, li permeté conèixer l’avantguarda musical De retorn a Cuba fou assistent musical a Radio Habana i professor de composició al conservatori de la ciutat També ocupà el càrrec de…

Les tensions entre el cap d’estat, Alassane Ouattara, i el president de l’Assemblea Nacional, Guillaume Soro, i les protestes dels militars i excombatents van marcar l’agenda política del país Soro, que no amaga les seves aspiracions de presentar-se a les presidencials del 2020, es va distanciar d’Ouattara, fins al punt d’absentar-se durant dos mesos de la Costa d’Ivori i no participar en el Congrés de l’Agrupació dels Republicans, el partit del president Les diferències van ser negades per tots dos, però diversos politòlegs ivorians van destacar la detenció del cap de protocol…

Membre de l’escolania de l'església de la Mercè, a Barcelona, estudià música al Conservatori del Liceu, amb el professor Domènec Sánchez i Deyà, i es diplomà amb primers premis en violí, música de cambra, harmonia i història de la música Fou primer violí de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu De jove formà un quartet amb Matthieu Crickboom, Rafael Gálvez i Pau Casals També formà part de l’Octeto Español, amb el qual, el 1901 feu una gira pels Estats Units Aquell mateix any fou nomenat primer violí de l’Orquestra de la Metropolitan Opera House de Nova York Un any més tard anà a actuar amb l’…

Membre de l’escolania de l'església de la Mercè, a Barcelona, estudià música al Conservatori del Liceu, amb el professor Domènec Sánchez i Deyà, i es diplomà amb primers premis en violí, música de cambra, harmonia i història de la música Fou primer violí de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu De jove formà un quartet amb Matthieu Crickboom, Rafael Gálvez i Pau Casals També formà part de l’Octeto Español, amb el qual, el 1901 feu una gira pels Estats Units Aquell mateix any fou nomenat primer violí de l’Orquestra de la Metropolitan Opera House de Nova York Un any més tard anà a actuar amb l’…

Estudià al seminari de Barcelona i medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, però aviat es dedicà a la política i al periodisme, integrat en l’entorn de Víctor Balaguer, amb el qual fundà El Conceller  i junts viatjaren per Itàlia 1859 Fou redactor d’ El Barcelonés  i El Telégrafo , impulsor de la Revista de Cataluña , collaborador del Calendari Català i La Renaixença i director d’ El Fomento de la Producción Nacional  1869 Milità en el liberalisme regionalista i fou partidari del proteccionisme econòmic Fou un dels impulsors de la Renaixença, en el seu triple…

Parc nacional

Format al Conservatorio Nacional de Música y Artes Escénicas de Buenos Aires, inicià la seva carrera com a concertista amb una sèrie de destacades actuacions internacionals Les intervencions, el 1952, com a representant argentí a l’International Arts Program celebrat a Nova York i en un concert de la Pan American Union a la ciutat de Washington contribuïren a donar-li encara més projecció internacional com a pianista Assumí la direcció del Teatro Colón de Buenos Aires 1960-63 i fou professor del Conservatorio Nacional de Música y Artes Escénicas de Buenos Aires La…

Estudià a l’Escuela Nacional de Música i més tard fou deixeble d’Alvise Castegnaro El 1902, gràcies a una beca, anà a ampliar els seus estudis al Liceu Artístic de Milà El 1904 es traslladà a Brusselles, on estudià amb Louis van Dam i Edgar Tinel durant dos anys fins que el 1906 una malaltia pulmonar l’obligà a tornar al seu país nadiu Allí romangué la resta de la seva vida, sense comptar dos viatges que feu als Estats Units, el primer el 1914 i el segon el 1950, poc abans de morir Fou director de diferents orquestres i també dedicà molta atenció a la docència El 1934 fundà l’…

Cec des d’infant, estudià a l’Institut Nacional de Joves Cecs, a la capital francesa, i després ingressà al Conservatori de París amb M Dupré, N Gallon i P Dukas i, privadament, fou alumne d’improvisació de Ch Tournemire, al qual succeí com a organista de l’església de Santa Clotilde de París, on romangué més de quaranta anys Impartí classes a l’Institut Nacional de Joves Cecs entre el 1930 i el 1968 Langlais fou un compositor molt prolífic, el seu catàleg consta de més de 250 números d’opus, on es troben peces de música sacra, com la Missa ’Salve Regina' i nombroses…