Resultats de la cerca
Es mostren 2140 resultats
béns comunals
Història
Béns pertanyents al comú, és a dir, a tota la població d’un municipi.
A la península Ibèrica sorgiren com a conseqüència del procés d’ocupació de terres durant la reconquesta N'hi havia de dues classes diferents els propis i els comuns Els primers eren béns del municipi com a entitat els beneficis que hom n'obtenia arrendament, explotació directa eren destinats a cobrir despeses dels serveis públics Els altres eren terres, deveses, prats o boscs que pertanyien a la collectivitat de veïns i eren destinats a l’ús directe, en utilització conjunta o bé repartits periòdicament entre la població a la sort o per torn també podien ésser confiats, si més no en teoria,…
Fundació Joan Maragall Cristianisme i Cultura
Fundació eclesiàstica privada amb reconeixement civil, que té la finalitat d’ajudar a superar la mera juxtaposició entre cristianisme i cultura, treballant per una inculturació actual de la fe cristiana.
Pren el nom de Joan Maragall , com a símbol del diàleg entre cristianisme i cultura secular, de l’arrelament al país i alhora la visió universal, i per la seva dimensió ètica Promoguda pel cardenal Narcís Jubany i un grup d’intellectuals cristians, fou fundada a Barcelona el 1989 El primer patronat fou compost per Antoni Matabosch, president, Pere Lluís Font, Josep M Carbonell, Josep M Ainaud de Lasarte, Jaume Lorés, Josep M Rovira i Belloso i Josep M Via i Taltavull L’any 2011 Josep M Carbonell succeí Matabosch al capdavant de la Fundació, el qual, al seu torn, fou succeït l’any…
Villehardouin
Llinatge feudal originari del castell deVillehardouin, a la Xampanya.
El mariscal de la Xampanya Guillaume de Villehardouin 1188 tingué dos fills, Geoffroi de Villehardouin i Jean de Villehardouin , caps, respectivament, de les línies de la Xampanya i del principat de Morea o Acaia El fill de Jean, Geoffroi de Villehardouin mort vers el 1228, heretà Acaia en morir el príncep Guillem I, i hi regnà des del 1209 amb el nom de Jofre I d’Acaia El 1212 infeudà les senyories d’Argos i Nàuplia a Ot de La Roche, senyor d’Atenes, en premi a l’ajut que li proporcionà El succeí el seu fill Jofre II d’Acaia mort el 1246, que ajudà victoriosament al setge de…
Montesquiu

Armes dels Montesquiu
Llinatge feudal rossellonès originari del castell de Montesquiu d’Albera (de Vilanova d’Albera o del Munt), al peu del puig de Sant Cristau, al cim del qual hi ha un castell, dit castell d’Albera o de Sant Cristau, i per aquesta raó els seus membres alguna vegada apareixen cognomenats de Santcristau.
El primer membre conegut és Bernat I de Sant Cristau , que s’havia casat amb Estefania, vídua del vescomte Udalgar I de Castellnou Llur fill Guillem I de Montesquiu o de Sant Cristau es casà amb Garsenda de Rosselló, germana del comte Guislabert II, i fou senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu novament edificat pel seu pare vers el 1080 i de Sant Esteve del Monestir, en feu del comte de Rosselló Foren pares de l’hereu Bernat II de Montesquiu mort després del 1172, casat amb una filla de Ramon de Termes, amb la qual fou pare de Guillem III de Montesquiu mort poc després del 1217,…
Milany

Armes dels Milany
Llinatge de castlans del castell de Milany conegut des dels volts del 1070, amb Ponç de Milany
i els seus fills Ramon
i Bernat de Milany
.
El domini superior del castell de Milany pertanyia a la casa vescomtal de Besalú, cognomenada també inicialment de Milany L’esmentat Ramon de Milany , casat amb Arsenda, fou pare de Guillem de Milany o de Creixell, mort després del 1150 el qual, casat amb Beatriu de Navata, senyora de Creixell, sembla que originà la família dels Creixell i una altra branca dels Milany, que vengué la castlania de Milany al seu nebot —fill de Dalmau de Milany— Pere de Milany El fill d’aquest, Ramon de Milany , cognomenat també de Palou , es casà amb Eldiarda de Tarroja, regent del vescomtat de Bas 1222-31, i…
Ramon Berenguer V de Provença
Història
Comte de Provença (1209-45), fill del comte Alfons II i de la seva muller Garsenda de Sabran.
Succeí el seu pare, sota la tutela del seu oncle Pere I de Catalunya-Aragó, que se l’endugué a la seva cort Durant la seva minoritat Provença sofrí greus pertorbacions, sobretot després de la mort de Pere I a Muret el 1213 Llavors el jove Ramon Berenguer estigué uns quants anys a Montsó, sota la guarda dels templers, al costat del seu cosí Jaume I En sortí en forma reservada pel novembre del 1216 per embarcar-se a Salou amb rumb a Provença Mentrestant el comte Sanç, regent a Catalunya, Aragó i Montpeller, havia governat també els estats del comte provençal En arribar-hi, aquest…
Analecta Montserratensia
Historiografia catalana
Publicació aperiòdica de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat iniciada el 1918, i dedicada a estudis monogràfics sobre diversos aspectes de la vida del monestir: cultura, literatura, història, etc.
Tanmateix, en absorbir Catalonia Monastica , una altra publicació del monestir, s’amplià posteriorment a la història monàstica catalana 1955 El primer director fou Anselm Albareda, al qual succeí l’equip de monjos arxivers, entre els quals hi havia Cebrià Baraut i Anscari M Mundó El seu antecedent fou la Revista Montserratina gener del 1907-desembre del 1917, que havia tingut com a directors Ramon Colomé 1907-15 i Romuald Simó 1915-17, i en què predominava l’ús de la llengua castellana L’abat Antoni M Marcet, elegit com a coadjutor de l’abat Deàs 1913, decidí donar-li més volada…
,
Xavier de Borbó-Parma
Història
Política
Duc de Parma (1974-77).
Fill del duc Robert I i de la seva segona muller, Maria Antònia de Portugal Succeí el seu nebot Robert II com a duc de Parma i cap d’aquesta casa ducal Durant la Primera Guerra Mundial fou oficial d’artilleria de l’exèrcit belga, i participà amb el seu germà Sixt en les negociacions secretes entre el seu cunyat, l’emperador Carles I d’Àustria, i els aliats Pretengué durant un quant temps el tron de França i escriví articles i algun llibre fent valer els orígens francesos de la seva família El 1936, en morir Alfons Carles de Borbó, darrer representant de la dinastia carlina espanyola, que era…
Torre de Sarrià o torre Vilana (Barcelona)
Art romànic
Aquesta torre, avui totalment desapareguda, es trobava en el límit actual amb Sant Gervasi, al lloc on hi hagué l’asil Duran Segons F Carreras i Candi, al segle X n’era el propietari un tal Teudiselo , i després del 986 passà a poder de la catedral de Barcelona aquest mateix any s’esmenta també el terme de Sarrià El 1046 Ramon Berenguer cedeix l’església i la capella de Santa Cecília juntament amb el domini de l’esmentada torre als canonges de la seu barcelonina Foren aquests, al segle XII, els qui enfeudaren aquesta torre a una família de castlans, els quals adquiriren el seu cognom a partir…
Sant Bertomiu de Belestar, abans Santa Magdalena
Situació Façana meridional de l’església que conserva l’antic portal d’arc de mig punt del segle XIII ECSA - A Roura L’església parroquial de Belestar es troba a l’E del castell de Belestar, a la muralla del qual s’adossa la seva façana oest Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 43′9″ N - Long 2° 36′30″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent Història Aquesta església en un primer moment no fou res més que la capella del castell de Belestar Belestar pertanyia a la parròquia de Sant Bertomiu de Jonqueròlas És esmentada per primera vegada el 1173, en una…