Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Molló, de 43,09 km 2 d’extensió, limita al N amb les comarques del Vallespir i el Conflent, a l’W amb Setcases i Llanars, i a l’E i al S termeneja amb Camprodon Comprèn tota la capçalera del Ritort, que neix als vessants SE de Costabona, a l’indret dit les fonts del Ritort o les deus d’en Sitjar, sota les roques d’en Mercer, i va encaixant-se vers Espinavell i Molló alhora rep nombrosos torrents que es formen a les grans serralades que envolten el terme torrents de Coll Pany, de la Casassa, de Coll Pregon, de Fabert i sobretot la riera de la Ginestosa,…

L’hàbitat dels rapinyaires mediterranis Les comunitats faunístiques mediterrànies són, sens dubte, unes de les més riques de tot el Paleàrtic als Països Catalans, òbviament, es troben àmpliament representades, però precisament per trobar-se en àrees humanitzades des d’antic, han sofert diverses i notables alteracions No ha estat, però, fins recentment, que els canvis radicals sòcio-econòmics d’aquestes àrees han provocat profundes transformacions de l’hàbitat, i la fauna se n’ha vist més ressentida Sens dubte els rapinyaires, com a depredadors i representants dels extrems culminants tròfics…

El rebliment d’embassaments, com aquest que quedà 1956 pràcticament ple per les aportacions sòlides del Vinalopó Baix Vinalopó és una de les conseqüències negatives dels fenòmens erosius C Roquero És freqüent que després d’unes pluges els rierols i les rieres portin aigua marronosa, color que és causat per la càrrega sòlida transportada L’aigua arrossega les partícules que es troben lliures a la superfície del terreny, que seran més susceptibles a l’erosió com menys coberta vegetal tingui el sòl i com més intensa sigui la pluja En conservació de sòls es fan servir els conceptes d’…

Consisteix a llançar, des d’un extrem de la pista, unes pedres polides de granit d’entre 15 i 20 kg de pes, proveïdes d’un mànec, per fer-les arribar lliscant fins a una diana house a l’altre extrem de la pista L’objectiu és situar les pedres al més a prop possible del centre de la diana i, al mateix temps, allunyar les pedres de l’equip rival Durant les tirades es permet fregar el gel per on es desplaça la pedra amb unes escombres especials per tal de manipular-ne la velocitat i la direcció Un cop finalitzats els llançaments puntua la pedra que es troba més propera al centre de la diana…

Aquestes plaques poden tenir escorça oceànica i continental o totes dues alhora Hi ha zones on apareix material nou zona d’acreció i d’altres on la placa s’enfonsa zona de subducció Aquest fet produeix un moviment de les plaques, que es tradueix en la unió o la separació dels continents Les primeres teories sorgiren de l’observació que la forma de la costa W d’Àfrica corresponia bastant perfectament amb la de l’E de l’Amèrica del Sud, la qual cosa féu pensar en una remota unió d’ambdós continents Wegener 1912 enuncià la teoria de la deriva dels continents, que comparava el moviment dels…

Aplega les elegies o composicions escrites durant els temps del seu exili a França 1939-42, com a conseqüència de la caiguda de Catalunya després de l’ofensiva de les tropes franquistes Immergit en un medi estrany i en les hostils circumstàncies de la Segona Guerra Mundial, l’autor descriu en els seus poemes l’experiència del recolliment i de l’acarament amb si mateix com un camí que el porta a trobar les arrels de l’ésser i a retornar ala seva pròpia realitat profunda Talment davant la mort, examina el que ha estat i és encara la seva vida, a partir del precepte contingut en la màxima…

El lloc de Penelles, a la plana urgellesa de la comarca, és esmentat per primera vegada el 1069 1079, en què el comte Ermengol IV d’Urgell va dotar el monestir de Santa Maria de Gualter, entre altres béns, amb la meitat de les primícies que tenia a Penelles El castell de Penelles nasqué en un extrem del terme de Butsènit com a quadra fronterera, i la seva jurisdicció va anar lligada en un primer moment al castell de Butsènit Molts documents així ho confirmen L’any 1084 Ramon Gombau de Ribelles i la seva muller Sicarda de Castellbò, que havien obtingut del comte d’Urgell les Penelles, van…

El turó Mustela putorius és de grandària mitjana i, com el visó americà, té membranes interdigitals Posseeix la cua bastant poblada, la capa més clara al dors que al ventre i una màscara fosca al rostre envoltant els ulls sobre fons clar, que s’aprecia molt bé a l’exemplar de la fotografia Xavier Palaus El turó o fura té el cos estret i allargat, del mateix tipus que el del visó, amb la cua, proporcionalment, una mica més curta La longitud del cos inclòs el cap és de 320-445 mm, la de la cua de 95-150 mm, la de l’orella de 23-6 mm i la del peu posterior de 52-64 mm el seu pes és de 500-1400…

Morfologia La serp verda i groga Coluber viridiflavus només apareix en indrets humits al N de les terres catalanes Els punts grocs que s’uneixen fins a formar línies longitudinals dalt de la cua, damunt d’un fons verd quasi negre, la fan inconfusible Oriol Alamany És una serp esvelta, de cap petit i ben diferenciat, amb coll estret i cua afilada, que pot arribar als 150 cm o més de llargada Presenta una lleugera cresta supraocular Té una escata preocular grossa per damunt d’una preocular petita, dues o tres de postoculars, dues de temporals i vuit de supralabials, de les quals la quarta i…