Resultats de la cerca
Es mostren 3073 resultats
Vila-real Club de Futbol
Futbol
Club de futbol fundat a Vila-real el 10 de març de 1923.
Conegut amb el sobrenom d’ el submarí groguet , el camp de l’equip és l’estadi de la Ceràmica, anomenat el Madrigal fins el 2017, construït l’any de la fundació del club i amb capacitat per a 25000 espectadors La indumentària habitual és samarreta groga i pantalons del mateix color, tot i que fins el 2004 eren de color blau L’equip ha disputat la major part de les competicions en la segona divisió La temporada 1998-99 pujà per primer cop a primera divisió, però tornà a segona en la temporada següent L’any 2000, hi aconseguí d’ascendir novament Les darreres temporades, de mans del…
Terrassa Futbol Club
Futbol
Club de futbol.
Fundat el 1906 amb el nom de Young’s Club a Terrassa, dos anys més tard passà a anomenar-se Terrassa Foot-Ball Club i el 1911 Terrassa Futbol Club Arribà a tenir una secció d’hoquei sobre herba, que més endavant s’independitzà amb el nom de CD Terrassa Els primers èxits foren les victòries a la Copa Cardellach i al Campionat de Catalunya de segona categoria 1916 El 1924 es proclamà novament campió de Catalunya i arribà a les semifinals del Campionat d’Espanya de la mateixa categoria A partir de la temporada següent jugà a la primera divisió catalana, fins la de 1928-29 El 1925 obtingué la…
,
Maximilien de Robespierre
Història
Política
Polític i revolucionari francès.
Exercí d’advocat a Arras 1781, on fou elegit diputat del tercer estat als Estats Generals 1789 Transformats aquests en Assemblea Nacional Constituent, formà part de l’oposició democràtica i, influït per les idees de Rousseau, reclamà el sufragi universal i defensà la plena democràcia política i social, d’acord amb els interessos de la petita burgesia La seva honestedat i vida senzilla li valgueren el sobrenom de l' Incorruptible Fou president del club dels Jacobins 1790, l’evolució democràtica del qual impulsà decididament S'oposà a la política bellicista dels girondins , que creia perillosa…
Renat I de Provença
Història
Comte de Provença i duc d’Anjou (1434-80), duc de Bar (1430-80) i de Lorena (1431-53), rei de Nàpols (titular: 1435-38 i 1442-80; efectiu: 1438-42), comte de Guisa (1419-24), rei de Catalunya i pretès d’Aragó (1466-72).
Fill segon de Lluís II de Provença i de Violant d’Aragó , neboda del duc de Bar que el nomenà hereu el 1419 Succeí a Provença i Anjou el seu germà gran Lluís III Per a la successió del ducat de Lorena s’hagué d’enfrontar amb Antoni de Vaudémont, ajudat pel partit borgonyó, i fou vençut 1431 i empresonat a la cort del duc Felip III de Borgonya Confirmat en el títol per l’emperador Segimon 1434 fou novament empresonat pel duc El 1435, titular ja de Provença i Lorena, fou nomenat hereu de Nàpols per Joana II morta el 1435, però no en pogué prendre possessió pel fet d’estar…
Ferran de Mallorca
Història
Infant de Mallorca.
Príncep d’Acaia o de Morea 1315-16, conegut sovint per Ferran de Morea Fill de Jaume II de Mallorca i d’ Esclarmunda de Foix En 1301-05 estigué al costat del seu pare i al Llenguadoc Passà llavors a la cort de Jaume II de Catalunya-Aragó i a la de Frederic II de Sicília, que l’envià com a lloctinent seu a la Companyia Catalana Es traslladà a Gallípoli 1307, on s’hagué d’imposar per damunt la rivalitat de Bernat de Rocafort i Berenguer d’Entença La mort violenta d’aquest darrer a mans de Rocafort i l’intent d’aquest de no reconèixer Frederic II, el feren retirar de la Companyia, i emprengué…
Club de Futbol Badalona
Futbol
Club de futbol de Badalona.
Fundat l’any 1903, és un dels equips històrics del futbol català Fou impulsat per Francesc Vinyas Bosch i la seva primera denominació fou Football Bétulo Club L’any 1908 fou registrat a la Federació Catalana de Futbol amb el nom actual Entre el 1912 i el 1916 competí amb els millors equips de Catalunya en el Campionat de la sèrie A Baixà a segona categoria i posteriorment tornà a la sèrie A en dues etapes 1926-28 i 1929-36 Fou campió de la sèrie B la temporada 1925-26 i la 1928-29 En la primera d’aquestes, disputà el Campionat d’Espanya i arribà a la final de Saragossa, en què perdé contra el…
,
Sant Vicenç dels Prats, ara Mare de Déu de la Bona Sort (Prats de Lluçanès)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, al lloc anomenat els Prats Aviat degué adquirir funcions parroquials, que mantingué fins que fou unida a la de Santa Eulàlia de Pardines, per recuperar més tard la categoria de parròquia en una nova església on es traslladà el culte a sant Vicenç mentre que en el temple antic s’hi venerava la Mare de Déu de la Bona Sort El castell de Lluçà i el lloc dels Prats apareixen documentats a partir del 905, quan el bisbe Idalguer de Vic consagrà l’església de Santa Maria del castell de Lluçà i uní a l’església consagrada diversos…
Fragmenta manuscriptorum cantoralium
Art romànic
El Ms 123 és realment una compilació de manuscrits diversos un recull de 13 folis en pergamí 24×16 cm, escrits en tinta i vermell Josep Gudiol publicà la divisió següent pel que fa a la seva cronologia “ Folis 1 i 2 segle XI Folis 3 a 9 segle XII Els altres segle XIII” * Tenint en compte que la illustració pertany als folis 1 i 7 i que les seves fonts, així com la seva cronologia, amaguen contexts diferents, caldria tenir molt present el caràcter miscellani i, a més, fragmentari, del recull que ara ens ocupa En el foli 1 hi ha una part d’un responsorial que, d’acord amb la classificació de…
Sant Jaume de Puigpalter (Banyoles)
Art romànic
Situació Petita església del segle XII amb la nau sobrealçada més tardanament F Tur L’església de Sant Jaume de Puigpalter és situada dins el veïnat del mateix nom Ocupa un lloc preeminent en un dels turons que configuren el territori entre la riera de Canaleta i la de Vall Llobrega Mapa L38-12295 Situació 31 TDG 832634 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Vilavenut, i un cop deixada la zona urbana de Banyoles barri de Can Puig cal agafar a la dreta una petita carretera ara asfaltada, que condueix directament al turó de Puigpalter L’esglesiola de Sant Jaume és voltada de…
Mare de Déu del Soler (Sort)
Art romànic
Situació Vista de llevant del santuari, amb l’absis encaixonat entre els murs laterals de la nau Arxiu Gavín El santuari de la Mare de Déu del Soler és situat al marge dret del riu Noguera Pallaresa, a uns 7 km al sud de Sort, per la carretera de la Pobla de Segur Mapa 33-10214 Situació 31TCG455953 Just davant de la cruïlla amb la carretera que va a Malmercat, hi ha el corriol que, en 200 m, porta a l’església JAA Història L’esment més antic conegut de l’església de la Mare de Déu del Soler és de l’any 1244, quan Guillem, capellà de Montardit, feu diverses donacions al monestir de Gerri,…