Resultats de la cerca

Situació Restes de murs dels habitatges de l’antic poblat Arxiu d’Imatges del Museu del Montsià - A Forcadell L’antic poblat de Rafalgarí es localitza en un altiplà situat als contraforts septentrionals del tossal d’en Cervera, a la zona central dels Ports de Tortosa Mapa 31-20 521 Situació 31TBF645141 Per la zona est del poblat passa la pista forestal que comunica Fredes amb Beseit aquesta pista comença al Coll de la Creu 1 240 m d’altitud i discorre suaument per la zona alta de la serralada fins al poblat de Rafalgarí, on comença una petita baixada fins als plans del mas de Sorolla i del…

Situació Vista general de les seves escasses ruïnes del castell de Pera E Pablo Les ruïnes del castell són situades dalt d’un petit turó, a uns 730 m d’altura, des d’on es domina gran part de la vall d’Horta i la Vallcarca, just a sobre del mas d’Agramunt i de les restes del mas Saladefont Mapa L36-14363 Situació 31TDG196172 Des de l’esquerra de la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç Savall, i abans d’arribar al pont, anomenat de la Roca, que trobem poc després del quilòmetre 17, surt una pista que ens endinsa per la vall d’Horta i que ens apropa al turó on hi ha el castell Quan la…

Situació Vista exterior de la capella sostinguda per grans contraforts E Pablo Situada entre Gallifa i Sant Sebastià de Montmajor, és a mitja carena del pujol que hi ha entre les rieres de les Elies i la del Montmajor, prop de l’aiguabarreig Queda a uns tres quarts a peu des de la parròquia de Gallifa, en un planet a l’interior d’una pineda espessa, per la qual cosa és difícil localitzar-la Mapa L36-14363 Situació 31TDG277146 Per anar-hi hi ha diversos camins, tots llargs i un xic enrevessats Actualment per arribar-hi en vehicle sols n’hi ha un, meitat pista bona, meitat camí carreter estret…

Morfologia La sargantana de paret Podarcis muralis presenta una gran varietat de dibuixos i coloracions, com totes les espècies del seu mateix gènere Normalment hom troba individus més aviat bruns, amb poc verd i amb dibuixos dorsals foscos que sovint s’estenen cap als flancs la gola pot ser reticulada Xavier Parellada És una sargantana petita, esvelta i aplanada, però d’aspecte robust Mesura fins 7,5 cm de cap i tronc i la cua fa, aproximadament, dues vegades aquesta longitud El cap és una mica deprimit La folidosi i la coloració presenten una enorme variabilitat, així com el dibuix Les…

Morfologia El ferreret Alytes muletensis és un notabilíssim endemisme balear que persisteix en una població reduïda i en un biòtop rocós molt específic, que l’ha forçat a uns costums grimpadors força diferents dels d’altres espècies del mateix gènere Jordi Muntaner El ferreret, espècie pròxima al tòtil, és un gripau petit —fa de 30 a 35 mm de longitud—, de cap gros, arrodonit, més llarg que ample i quasi més ample que el tronc, coll indistint, tronc deprimit i membres relativament llargs Al cap, els orificis nasals són apropats i súpers, i hi ha un plec cutani al davant Els ulls són…

Les aspicílies són espècies del gènere Aspicilia , comunes al nostre país, si bé sovint d’identificació delicada A intermutans és una de les espècies silicícoles mediterrànies més abundants Fixem-nos en el tallus fissurat i areolat, de color gris ocraci i, sobretot, en els seus apotecis, inclosos en les arèoles del tallus, i amb el disc poc o molt angulós Néstor Hladun Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, a vegades lobulat i, rarament, fruticulós, en general poc pigmentat, sovint paraplectenquimàtic, sobretot al còrtex Els apotecis són més o menys immersos, amb el marge tallí…

Les tripes de roca o umbilicàries són líquens que viuen, fixats per un punt central, sobre les roques àcides dels Pirineus, al cim del Montseny i altres muntanyes, especialment als estatges subalpí i alpí En la fotografia es mostren alguns tallus monofilles d’una sola làmina cadascun d’ Umbilicaria decussata , amb els seus característics plecs, que delimiten àrees còncaves Javier Etayo La família de les umbilicariàcies, integrada totalment per macrolíquens saxícoles acidòfils, resulta fàcil de reconèixer pels tallus foliacis umbilicats units a la roca per un sol punt més o menys central i…

Situació Façana de migdia de la torre, cap al 1881, abans que fos encabida dins els carrers del poble fons documental del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona La Torre del Baró es troba dins el nucli urbà de Viladecans, just a la plaça de l’Ajuntament, entre els carrers Dr Ros, Àngel Guimerà i la carretera de Sant Climent Mapa 36-17448 Situació 31TDF179746 Història Antiga torre que presidia la quadra de Viladecans, formada dins el primitiu terme d’Eramprunyà El lloc de Viladecans és conegut des del segle XI, quan consta que era de domini comtal El 1148, per sufragar…

Situació Aspecte d’aquesta església del segle XII, d’interpretació complexa a causa de les refaccions que ha patit ECSA - A Roura Aquesta església presideix el petit poble de Gréixer, a ponent de Ger Mapa 36-10 217 Situació 31TDG034964 Just després d’haver passat Ger en direcció a la Seu d’Urgell, surt de la carretera N-260 una carretera local que va a Meranges, que cal deixar al cap de 3,2 km per prendre un trencall a mà dreta que mena a Gréixer RMAE Història Aquesta antiga parròquia, ara sufragània d’All, és documentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’…

Situació Vista de conjunt de l’església, amb el petit transsepte que la caracteritza ECSA - A Roura Aquesta església és situada al veïnat de Pedra, prop de Bor, al cim d’un esquei Mapa 35-10 216 Situació 31TDG022891 Pedra és situat a uns 5 km de Bellver, des d’on cal agafar la carretera local que porta a Alp Abans d’arribar a Baltarga, cal prendre a mà dreta un trencall que mena a Bor i a Pedra RMAE Història El lloc de Pedra és conegut des de l’any 965, en què la villa Petra Ranesindo és una de les afrontacions d’Urús en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya Tanmateix, no hi ha cap…