Resultats de la cerca

Des d’un punt de vista general, bé que la causa primera de la reactivitat està en l’estructura electrònica d’una substància, hom pot distingir dos tipus de reactivitat d’acord amb llur origen D’una banda, la reactivitat discriminada de cada tipus de compost Així, per exemple, hom acostuma a parlar del caràcter electròfil de l’àtom de carboni d’un grup carbonil &139sb> C = O o del caràcter reductor de l’anió tiosulfat S₂O₄ 2 - D’altra banda, hom sol parlar d’una reactivitat, conseqüència de l’estabilitat termodinàmica de determinats composts, comparada amb la dels productes que poden…

Donada la identitat del comportament químic dels isòtops d’un mateix element, siguin radioactius o no, el producte aïllat contindrà quantitats de l’isòtop radioactiu i de l’inactiu proporcionals a les quantitats inicials respectives Hom pot calcular, doncs, la quantitat d’element problema a partir de la raó d’activitats A 1 / A 2 , sense haver de procedir a la seva separació quantitativa completa Per això aquest mètode és aplicat a l’anàlisi de mescles de separació quan és molt difícil i àdhuc impossible, com les que es presenten, per exemple, en el camp de la bioquímica És també excellent…

La relació teòrica entre el pes de l’aire i el del carburant necessaris per a produir una combustió completa és anomenada relació estequiomètrica bé que el seu valor numèric depèn de la composició química del carburant, hom el situa al voltant de 15 A la pràctica, la relació de pesos entre l’aire i el carburant, denominada relació de mescla , és diferent del valor estequiomètric durant el funcionament del motor En un motor d’explosió la relació de mescla ha d’ésser més alta que l’estequiomètrica quan gira a règim normal i més baixa quan funciona a poques revolucions o a plena…

Prengué posteriorment els noms d' Acadèmia de Sant Petersburg i d' Acadèmia Imperial L’any 1917 fou reestructurada i recuperà el seu nom primitiu, que canvià entre 1925-91 pel d' Acadèmia de les Ciències de l’URSS És la primera institució de la recerca científica de Rússia El 1991 tenia 332 membres numeraris, 570 corresponents i 137 d’estrangers, i era organitzada en 18 departaments ciències físiques, matemàtiques i tècniques química i ciències biològiques ciències de la terra ciències socials departament siberià de Novosibirsk departament d’Extrem Orient departament dels Urals i seccions i…

A quinze anys emigrà amb la seva família als EUA Estudià a la Universitat de Harvard i a l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, on es doctorà l’any 1953 sota la direcció de Linus Pauling Després d’un postdoctorat a Oxford, el 1955 s’incorporà a la Universitat d’Illinois, d’on passà el 1966 a la de Harvard, on des d’aleshores ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica i científica És també professor invitat en diverses universitats europees i nord-americanes Ha desenvolupat models per ordinador que permeten simulacions d’interaccions moleculars de gran utilitat en la recerca experimental…

Catedràtic d’enginyeria química a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana i director de l’Institut Universitari de Tecnologia Ceràmica del mateix centre Membre del Consell Rector del Consell Superior d’Investigacions Científiques i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, ha rebut diversos premis i guardons per la seva activitat investigadora premi Cerdà Reig a la investigació científica 1974, Institució Alfons el Magnànim premi Solvay d’investigació en Ciències Químiques 1994, CEOE Menció Honorífica d’ASCER 1994, Asociación Española de Fabricantes de…

Es doctorà en medicina a la Universitat de Tufts l’any 1986 Després de diverses estades postdoctorals a la Universitat de Brandeis i a la Harvard Medical School, el 1996 acceptà una plaça com a catedràtic i director del Laboratori de Neurobiologia Molecular i Biofísica de la Rockefeller University, càrrecs que comparteix actualment amb el d’investigador al Howard Hughes Medical Institute El 1998 sorprengué la comunitat científica en publicar la determinació de l’estructura espacial del canal pel qual els ions potassi travessen la membrana cellular Gràcies a aquest treball els científics poden…

Llicenciat en ciències químiques 1950 per la Universitat de Salamanca, es doctorà a la Universitat Tècnica de Karlsruhe Alemanya i feu un màster en administració d’empreses 1957-58 a la Universitat de Georgetown Washington Exercí de professor de química a la Universitat Nacional de Colòmbia i a la Universitat Javeriana 1952-55 Fou director del departament d’inversions en educació del Banc Mundial 1962-65, director de planificació educativa de la UNESCO 1964-68 i president del Centre Nacional d’Investigació per al Desenvolupament de l’Educació 1970-73 L’any 1990 fou elegit…

Fill de Josep Antoni Grífols i Roig , cursà les carreres de química i de farmàcia, que començà el 1936 El 1940 s’incorporà als Laboratoris Grífols  d’hemoderivats, fundats pel seu pare El 1951 introduí la plasmafèresi, una tècnica fiable per a l’obtenció de plasma sanguini, a partir de la qual basà el gran desenvolupament de l’empresa En fou director tècnic fins el 1976, any que assumí el càrrec de conseller delegat fins el 1987, que fou succeït en el càrrec pel seu fill Víctor Grífols i Roura  i ocupà la presidència fins el 2001 del holding creat a partir de l’empresa, i n’inicià la…

La utilitat d’aquesta tècnica de la química analítica consisteix en la mesura de la concentració d’una substància gràcies a la determinació del seu poder d’absorció Hom empra la llei de Lambert i la llei de Beer combinades de la forma log I₀/ I = kcl , on I o és la intensitat de la llum incident, I la intensitat de la llum transmesa, k una constant que depèn de la substància dissolta, c la seva concentració, i l el gruix de dissolució travessada Amb l’ús d’aquesta expressió hom troba la concentració desconeguda c d’una substància, per comparació dels gruixos l i l₀ , d’aquesta i d’una…