Resultats de la cerca
Es mostren 119447 resultats
Lluís Maria de Puig i Oliver
Política
Polític i historiador.
Llicenciat en història Realitzà estudis de doctorat a la Sorbona Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona Compaginà la tasca acadèmica amb la política Procedent de Convergència Socialista de Catalunya, fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i el 1977 fou elegit secretari d'aquest partit a les comarques gironines i, el 1979, diputat al Congrés, càrrec per al qual fou reelegit ininterrompudament fins el 2004 Des de 1996 fins al 2004 fou coordinador d'afers internacionals del Grup Socialista Dins del…
arbre

Parts principals d’un arbre
© Fototeca.cat
Botànica
Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.
Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…
Jocs Olímpics d’Atlanta 1996
Esport general
Jocs de la XXVI Olimpíada de l’era moderna celebrats a Atlanta, Geòrgia, entre el 19 de juliol i el 5 d’agost de 1996.
En aquests jocs, en què hom commemorava el centenari de la instauració del moviment olímpic, el nivell esportiu fou més que acceptable, amb episodis força espectaculars, i espectadors que presenciaren en directe les competicions superaren els vuit milions i mig Cal destacar també el superàvit econòmic, tot i que el balanç definitiu no quedarà tancat fins al final de segle, ja que els productes que porten la imatge de la mascota Izzi continuaran generant ingressos Altres aspectes de l’organització no foren tan positius En aquest sentit, hom pot esmentar els múltiples problemes en el sistema…
Lega Nord
Política
Partit polític italià de dreta i orientació federalista o secessionista.
Fundada el desembre del 1989 a partir de diversos moviments del nord d’Itàlia, com la Lega Veneta o la Lega Lombarda, Umberto Bossi en fou líder indiscutible i secretari general fins el 2012 Centrada en la denúncia de la dependència del sud d’Itàlia envers el nord i del centralisme i l’immobilisme de Roma, en les eleccions generals del 1992 obtingué un suport del 8,7% amb un programa centrat en una reforma fiscal basada en un model federal i en la descentralització Sòlidament implantada en els nivells regional i local, esdevingué una força destacada en el panorama polític italià posterior a…
clarissa
Cristianisme
Membre del segon orde franciscà femení fundat per santa Clara d’Assís (1212).
Com a regles ha tingut la donada per sant Francesc d’Assís al convent de Sant Damià, única norma entre el 1212 i el 1219, la posada sota protecció de la benedictina 1219, per iniciativa del cardenal Hugolí, futur Gregori IX, la d’Innocenci IV 1247, la dictada personalment per Clara 1253, que reaccionava contra l’anterior en matèria de pobresa, i la d’Urbà IV 1264, que autoritzà els monestirs a tenir propietats El primer monestir català fou el de Sant Antoni de Pàdua, a Barcelona, que posteriorment rebé els noms de Sant Daniel i de Santa Clara, del qual sortiren les fundadores de Pedralbes L’…
Llorenç Riber i Campins
Llorenç Riber i Campins
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra De família modesta de procedència ciutadana, després d’uns primers estudis a l’Escolania de Lluc a partir del 1892 passà el 1895 al seminari de Mallorca, on aviat es dedicà a la poesia El 1900, el bisbe Campins el nomenà patge seu, i obtingué premis importants a certàmens i jocs florals a partir del 1903 Ordenat de sacerdot el 1905, aquell mateix any fou nomenat catedràtic de retòrica i poètica i perfecció de llatí al seminari Entusiasta del moviment catalanista —ja de seminarista ajudà Antoni M Alcover en l’Obra del Diccionari—, collaborà activament a la revista literària Mitjorn…
,
Albert Boadella i Oncins

Albert Boadella i Oncins
Els Joglars
Teatre
Director teatral, actor i dramaturg.
A deu anys es traslladà a París, a casa d’un germà seu escultor, on estudià Passà després pel centre dramàtic d’Estrasburg i retornà a Barcelona, a l’ Institut del Teatre S’interessà pel mim amb Pierre Saragoussi i Italo Riccardi Dins l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona fundà 1962 Els Joglars , juntament amb Carlota Soldevila i Anton Font Nombrosos actors treballaren amb el grup, però ell fou l’únic que s’hi mantingué des del començament i el responsable de les obres que la companyia estrenava, a les quals imprimí un segell molt personal, marcat per una professionalitat de primer nivell i…
,
Artur Bladé i Desumvila
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i divulgador històric.
Vida i obra Militant d’ERC, fou funcionari de la Generalitat President dels Jurats Mixtos del Treball a Tortosa 1932-34, el 1936 fou secretari del conseller de Sanitat i Assistència Social Martí Rouret i Callol , i durant la Guerra Civil s’incorporà al Cos de Sanitat de l’Exèrcit de l’Est S’inicià aquests anys com a periodista collaborant amb les revistes El Llamp de Gandesa i Tivissa El 1937, a través de Martí Rouret, passà a collaborar a La Riuada de Móra d’Ebre de la qual ambdós se separaren per discrepàncies ideològiques i fundaren L’Ideal de l’Ebre , que…
, ,
Miquel Barceló i Artigues

Miquel Barceló i Artigues
© Fototeca.cat
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Format a Mallorca i a Barcelona, les seves primeres obres palesen un esperit inquiet i un interès clar per la recerca experimental Collaborà en dos números 1976 i 1977 de Neon de Suro , publicació de joves artistes mallorquins Els anys 1980 i 1981 començà a realitzar pintures que entroncaven amb els models dels nous expressionistes alemanys o de la transavantguarda italiana, les quals el donaren a conèixer internacionalment arran de la seva presentació a la Documenta 7 de Kassel 1982 La seva obra més característica evita qualsevol mena de vinculació amb el conceptualisme o l’abstracció, i…
Falange Española
Política
Agrupació política fundada al Teatro de la Comedia de Madrid el 29 d’octubre de 1933.
Malgrat les seves característiques específiques, aquest moviment s’inscriví com una variant espanyola dels corrents feixistes europeus, pel fet que suposava una opció política dretana eficaç per a frenar el procés revolucionari de l’esquerra Al moment que José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador, fundà, amb un nucli reduït d’amics, el moviment falangista hi havia altres grups d’extrema dreta la Comunió Tradicionalista , el grup d' Albiñana Sanz , Renovación Española i les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista JONS Però fou aquest darrer grup el que influí sobre Falange, i ambdós…