Resultats de la cerca
Es mostren 686 resultats
Nikolaj Obukhov
Música
Compositor rus.
Passà pel Conservatori de Peterburg, on estudià amb N Cerepnin i MO Štejnberg fins el 1917 Molt aviat centrà el seu interès en l’ús dels dotze tons i canvià l’escriptura dels sostinguts per una creu A París, estudià amb M Orban i M Ravel, i finalitzà el gran oratori Le livre de vie 1925 El 1926 construí amb P Dauvillier un instrument de sons electrònics, precedent de les ones Martenot, que anomenà croix sonore La seva música, deutora de les concepcions universalistes d’A Skr’abin, mostra una voluntat de millora de la condició humana i representa un cant a la pau i a la…
tònica
Música
En el sistema de la tonalitat tradicional, la nota que ocupa el primer grau (sovint representat amb la xifra 1) i també la funció que compleix aquesta nota o l’acord perfecte major o menor que es forma sobre ella (simbolitzat amb la xifra romana I).
El seu paper representa el punt de partida i de repòs dels processos tonals i qualsevol element o esdeveniment harmònic té sentit en la mesura que és -o es percep- més proper o més llunyà de la tònica En determinats llenguatges del segle XX que no es basen en el sistema tonal tradicional, una nota o un agregat harmònic pot rebre un èmfasi rítmic o dinàmic que li donin un paper de so central, anàleg al de la funció de la tònica -o bé com a substitut- vegeu per exemple l’ús de la nota si bemoll en el preludi Voiles de C Debussy, que esdevé una nota central per la insistència de la seva…
música indoxinesa
Música
Art musical creat a la Indoxina.
Profundament influïda per la música índia i xinesa, té trets personals, com és ara l’ús d’instruments autòctons el otàn bâu , instrument d’una sola corda, i diversos tipus de llaüt, com el tý bà , el otàn tam —de tres cordes— i el otàn otáy , de tres cordes de seda i mànec llarg Empra escales de dos, tres, quatre i cinc tons i té característiques modals Hom hi distingeix quatre períodes històrics el primer comença amb la dinastia Dinh segles X-XIV al segon segles XV-XVIII predominà la influència xinesa el tercer 1800-1940 consolidà un estil musical propi L’etapa posterior al 1940…
solmització
Música
En la teoria musical medieval (s. XI-XVI), sistema d’estudiar la música pel mètode dels hexacords i de la mutació dels noms de les notes en passar de l’un a l’altre.
Atès que l’hexacord només admetia cinc tons i un semitò, només n'hi havia tres tipus de possibles l’hexacord naturale corresponent als actuals noms do-re-mi-fa-sol-la , el durum corresponent a sol-la-si-do-re-mi i el molle corresponent a fa-sol-la-si♭-do-re Si la melodia sobrepassava en extensió un hexacord, hom considerava que ja formava part d’un altre i provocava una mutació del nom de les notes cal tenir en compte que el semitò, fos de l’hexacord que fos, era llegit sempre mi-fa Així, una melodia iniciada en l’hexacord naturale per exemple re-fa-sol-la i continuada en el…
sistema d’aterratge instrumental
Transports
Sistema de radionavegació direccional emprat per les aeronaus per a realitzar l’aproximació final a terra sense referències visuals exteriors.
Fou adoptat per la ICAO el 1949 Consisteix en un equip transmissor que opera en la banda de VHF i que se situa centrat i al final de la pista d’aterratge, des d’on, mitjançant dos conjunts d’antenes, emet el mateix senyal d’RF, en la banda de 108 a 120 MHz per al localitzador, i en la banda de 329 a 335 MHz per al guiatge de descens, ambdós modulats en amplitud per dos tons a 90 Hz i 150 Hz, però amb dos diagrames de radiació diferents, un que presenta un màxim i un altre que presenta un nul en el centre de la pista El receptor de l’aeronau, a partir de la mesura d’aquests dos…
cant copte
Música
Música pròpia de l’Església Copta (el terme copte designa els cristians autòctons d’Egipte), essencialment música litúrgica.
D’origen monàstic i popular, heretà melodies de l’Egipte faraònic i grecoromà, però també rebé influències jueves, siríaques i, en menor grau, àrabs en aquest cas, la influència fou més aviat a la inversa Els cants litúrgics s’han transmès sobretot per via oral sovint els cantors eren cecs, i els manuscrits presenten una notació ecfonètica incipient, poc estudiada encara Les principals formes musicals són la litànica, la responsorial, l’antifònica sobretot en les psalies i la himnòdica especialment en les theotokia Hom distingeix entre els tons anual, festiu, penitencial, etc…
Gustave Doré
Gustave Doré Il·lustració per a una edició del Quixot : entrada del protagonista a Barcelona, amb Santa Maria del Mar al fons
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant, gravador i litògraf francès.
Expressà en el seu dibuix estats de consciència i un fort sentit del burlesc Utilitzà el gravat en fusta, que li permeté la introducció dels tons grisos dibuixava directament sobre la fusta, sense esquemes preparatoris aquests dibuixos eren gravats després pels seus ajudants, que interpretaven la seva obra fantasiosa A quinze anys collaborà al Journal pour rire de Philipon Illustrà diverses obres Història dramàtica i caricaturesca de la Santa Rússia, segons els cronistes i historiadors Néstor i Karamsin 1854, Gargantua de Rabelais 1850-1873, Contes drolatiques de Balzac 1855,…
thai
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua, anomenada també siamès
, pertanyent al grup sud-occidental de la família tai
, parlada per uns 25 milions de persones a Tailàndia.
Disposa d’un alfabet propi, creat el 1233, derivat del devanagari indi Hom hi pot distingir tres dialectes l' ubon del NE, el chiangmai del N i el nakhornsrithamrat del S D’estructura essencialment monosillàbica, té també molts mots polisillàbics, manllevats a altres llengües, sobretot a l’antic xinès, al pali, al sànscrit i, més modernament, al portuguès i a les llengües malaiopolinèsies Uns altres trets importants són la collocació directa dels mots, el sistema numeral decimal, la manca de flexions verbals per a les persones i els nombres, la formació dels temps i dels modes per mitjà de…
japonès
Lingüística i sociolingüística
Llengua de difícil filiació, relacionada per molts amb el coreà i el manxú i amb les llengües altaiques.
És parlat al Japó per uns 120 milions de persones, a les illes Hawaii més de 250 000, el 30% de la població, a Califòrnia EUA uns 300 000 i al Brasil 150 000 Té una gran varietat dialectal, i el dialecte de Tòquio és considerat l’idioma oficial La documentació més antiga en japonès són unes inscripcions fetes en caràcters xinesos al segle V És una llengua d’estructura aglutinant que combina diversos elements lingüístics en mots simples, cadascun d’aquests elements tenint una significació fixa i apta a existir separadament Té poques vocals i consonants, i la major part de les síllabes són…
cualbra

Cualbra llora
Paffka (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les russulàcies, de capell convex o poc o molt aplanat, comunament virolat, amb làmines generalment gruixudes i espaiades, de color blanc o groguenc, a l’igual de l’esporada.
La cama és blanca o d’una tonalitat clara La carn és trencadissa, sense llet, de consistència que recorda la del formatge, i de gust variat, moltes vegades de pebre Moltes cualbres són comestibles Malgrat que hom aplica el nom de cualbra a qualsevol espècie del gènere Russula , n'hi ha moltes que reben noms particulars russulàcies La cualbra llora dita també llora verda , R virescens té el capell de color verdós fosc, i les làmines, entrecreuades i una mica decurrents La cualbra negra o bromosa R densifolia posseeix una carn que s’ennegreix en contacte amb l’aire La cualbra pudent R…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina