Resultats de la cerca

Graduat en filologia per la Universitat de Yerevan, el 1979 esdevingué cap de les Joventuts Comunistes de Stepanakert Quan al final dels anys vuitanta es produïren els violents enfrontaments amb l’Azerbaidjan en la disputa sobre  Alt Karabakh , esdevingué cap de les forces d’autodefensa El 1990 fou nomenat vicepresident del soviet suprem de la República, i el mateix any fou un dels fundadors del Partit Republicà d’Armènia, nacionalista i conservador, del qual fou nomenat president el 2006 Després de la independència d’Armènia 1991, fou ministre de Defensa 1993-95 i 2000-07 i de Seguretat…

Als vint-i-tres anys guanyà el premi Herbert von Karajan Inicià la seva carrera com a titular de l’Orquestra Estatal d’Armènia i amb el temps dirigí les principals orquestres de l’antiga URSS El 1978 fou nomenat assistent de Jurij Temirkanov al Teatre Mariinski de Sant Petersburg, que el nomenà director musical el 1988 Encara que dirigí en altres teatres europeus, Gergiev centra la seva carrera al Teatre Mariinski, amb el qual ha realitzat nombroses gires internacionals i enregistraments del repertori líric rus

Autor de cinc cèlebres maṯnawī Makhzan al-asrār ‘El tresor dels misteris’, 1178 és un poema didàctic de contingut moral i místic Khusraw ū Shirīn 1180 narra la història amorosa del rei sassànida amb la princesa armènia Shirīn Laylà ū Majnūn versa sobre el tradicional tema amorós àrab l’heroi del Bahrām-nāma ‘Els set ídols’ és el sassànida Bahrām Gōr, i l' Iskandar-nāma ‘Llibre d’Alexandre’, ~1200 és la narració llegendària de la vida d’Alexandre el Gran, esdevingut profeta en la tradició islàmica

Associat a l’Imperi pel seu germà Valentinià I, li fou inferior en dots militars i polítics, bé que sabé mantenir l’equilibri intern temperà les pressions fiscals i frenà els abusos dels funcionaris Abocat a l’arrianisme, cercà la unitat de l’Església amb mètodes violents, que originaren la rebellió popular dels visigots 365 Conclosa la pau amb Atanaric 369, hagué de combatre els perses Perduda l’Armènia 378, els gots, els alans i els huns envaïren la Tràcia Morí a la batalla d’Adrianòpolis

Els àzeris són de raça orientàlida La forma de vida tradicional és basada en l’agricultura i en la ramaderia transhumant Parlen una llengua del grup turquès i són de religió musulmana, majoritàriament de la branca xiïta Viuen principalment als estats de l’Azerbaidjan, on a la meitat dels anys noranta constituïen el 83% de la població uns 6 milions, i a l’Iran, on representen el 24% de la població i són la minoria més nombrosa uns 13,5 milions Hi ha també comunitats d’àzeris a Geòrgia, Rússia Daguestan, l’Iraq i Armènia

Present en els conflictes armats més importants d’arreu del món Vietnam, Líban, Cambodja, Afganistan, Somàlia, Kurdistan, Iugoslàvia, Ruanda, Txetxènia, etc i en les grans catàstrofes naturals terratrèmols de Nicaragua, d’Armènia, etc epidèmies causades per les inundacions de Moçambic, per la fam a Etiòpia, Sudan, etc, ha estès una extensa xarxa de difusió i d’informació especialment per Europa a l’Estat espanyol és present des del 1986, l’Amèrica del Nord i Àsia La seu és a Brusselles El 1999 rebé el premi Nobel de la pau

Caputxí des del 1820, el 1835 era vicari del convent de Martorell Baix Llobregat Exiliat arran de l’exclaustració, residí a Verona El 1841 fou destinat a Mesopotàmia, on fou prefecte de la missió 1846, delegat apostòlic provisional 1859, arquebisbe titular de Marcianòpolis 1866 i delegat apostòlic de Mesopotàmia, Armènia, el Kurdistan i Pèrsia Escriví diverses lletres i relacions, algunes parcialment estampades, com Les hérésies et les missions catholiques en Mésopotamie 1863-1865, Lettreau sujet de la reprise du Synode chaldéen 1866, Origine della missione dei pp cappuccini in…

Fou una figura discutida entre els períodes de la jove revolució turca i el collapse de l’imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial Obligà el soldà AbdülhamitII a posar en vigor la constitució del 1876 El 1909 féu avortar un cop contrarevolucionari i deposà el soldà Ministre de la guerra, el 1914 atacà Odessa i Sebastopol, i el 1920 obligà Rússia a evacuar Armènia Es relacionà amb els bolxevics, els quals l’enviaren al Turquestan per tal de pacificar una revolta, però es posà a favor d’aquesta revolta, i morí en la lluita

Fill de Jordi II, aprofità la primera croada i la decadència turca per a reconstruir les ciutats i repoblar extenses comarques reformà la justícia i l’Església creà un exèrcit permanent i protegí les lletres i les arts, particularment en el monestir de Guelathi Estengué el regne des de la mar Negra fins a la Càspia i des del Caucas fins a Armènia, la capital de la qual, Ani, ocupà el 1123 També conquerí Tbilisi 1121 Es negà a pagar el tribut al soldà turc s’emparentà amb l’emperador de Bizanci

Els assiris, que es donaren aquest nom ells mateixos, es trobaven localitzats al començament del s XIX damunt la frontera entre l’Iraq i l’Iran, prop del llac d’Urmia eren en llur majoria nestorians, amb una minoria d’uniats, i reivindicaren un autonomia territorial En 1827-28, una part de la població emigrà especialment a Armènia on foren anomenats aisor El 1918 començà un fort corrent emigratori cap a l’antigal’URSS El dialecte principal, el de la regió de l’Urmia, fou codificat a la fi del s XIX, i ha esdevingut llengua literària