Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
Boris Nikolajevič Jelcin

Boris Nikolajevic Jelcin
© NATO
Política
Polític rus.
Estudià enginyeria i el 1961 ingressà al PCUS Cridat per Gorbačov a Moscou 1985, el 1989 esdevingué diputat President de la República russa el 1990, amb motiu del cop d’estat del 1991 protagonitzà amb èxit la resistència contra els involucionistes, cosa que li permeté ocupar el lloc de Gorbačov i emprendre mesures més radicals reconegué la independència de les antigues repúbliques soviètiques i illegalitzà el PCUS Fou el principal promotor de la Comunitat d'Estats Independents 1991, de la qual fou president 1993-2000 Els seus continuats enfrontaments amb la duma culminaren amb la convocatòria…
Bòsnia i Hercegovina 2015
Estat
Al mes de juny va entrar en vigor l'acord d'estabilització i associació entre Bòsnia i Hercegovina i la UE, la qual cosa li permet ser un candidat potencial per a la seva futura incorporació al club europeu Aquesta designació, molt esperada pel Govern bosnià, els facilita l'accés a fons europeus que els permetran impulsar un ambiciós pla de reformes estructurals necessàries per al desenvolupament del país Al juliol, el país va adoptar un programa de reforma destinat a la lluita contra la difícil situació socioeconòmica i a la millora de l'administració judicial i pública, la…
Alexandre III de Rússia

Alexandre III de Rússia
© Fototeca.cat
Història
Tsar de Rússia (1881-94), segon fill d’Alexandre II.
Fou educat pel jurista i procurador del sant sínode, Konstantin Pobedonostsev, que fomentà en el tsarévitx les idees de la russificació en massa i de l’autoritat inalienable del tsar i de l’Església ortodoxa El 1866, Alexandre es casà amb Dagmar Maria Fiodorovna, filla de Cristià IX de Dinamarca En pujar al tron inaugurà una etapa d’allunyament d’Europa, d’intransigent autocràcia anullà l’ucàs que limitava el govern autoritari signat per Alexandre II i de renúncia a tota reforma política i social La premsa fou controlada 1881 i les universitats perderen llur autonomia 1884 A més, des del 1887…
zadruga
Història
Dret
Institució de caràcter gentilici i econòmic, pròpia dels eslaus meridionals d’ençà de llur establiment als Balcans (s. VI-VII).
Comunitat rural de vida, de béns i de treball, sota un únic cap familiar kućegospodar, starješina, domačin , constitueix la base del dret familiar El cap és elegit anualment per tots els majors de divuit anys, i presideix el consell družina
Àustria
Anvers d’un thaler d’argent (1728) de l’emperador Carles VI d’Àustria
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom amb què és conegut el conjunt de possessions de la casa d’Àustria sota el domini de la família dels Habsburg.
En principi el nom designava només el territori equivalent aproximadament a l’actual Baixa Àustria, que passà a formar un conjunt de terres, diverses quant a raça, llengua, religió i cultura, el lligam de les quals radicava principalment en la comuna dependència a la dinastia dels Habsburg, però també en un conjunt d’interessos polítics, militars i econòmics comuns Aquests territoris formaren el nucli patrimonial bàsic de les possessions dels emperadors alemanys i més tard un estat multinacional que unificava les terres del Danubi mitjà i s’expansionava vers Itàlia i els Balcans Així, sota el…
llagosta

Llagosta arc iris
© Fototeca.cat-Corel
Entomologia
Nom donat a diversos insectes de l’ordre dels ortòpters inclosos en diferents gèneres i pertanyents a famílies molt diverses.
Són caracteritzats pel fet de tenir el cos massís i de colors terrosos, les antenes curtes, l’òrgan estridulós format pels èlitres i els fèmurs, l’òrgan timpànic a l’abdomen i l’oviscapte molt curt Són fitòfags i de costums gregaris Algunes espècies de llagosta són utilitzades com a aliment humà per certes poblacions dels deserts africans La llagosta marroquina Dociustaurus maroccanus , família dels acrídids, d’uns 2-3 cm de longitud les femelles, habita al nord i al centre d’Àfrica, a l’oest d’Àsia, a la península Ibèrica, a Itàlia, al sud de França, a Hongria i als Balcans, on…
Felícia Fuster i Viladecans

Felícia Fuster i Viladecans
© Fundació Felícia Fuster
Pintura
Literatura
Poetessa i pintora.
D’aptituds precoces, l’any 1932 ingressà a l’ Escola Massana de Barcelona Interromputs els estudis per la Guerra Civil, l’any 1941 ingressà a l’Escola de Belles Arts i Oficis Artístics Llotja, anomenada alguns anys després Sant Jordi, on el 1947 aconseguí el títol de professora de dibuix Aquest any feu la seva primera exposició collectiva a les galeries Syra de Barcelona, i el 1949 participà en l’Exposición de Artes Decorativas, a Madrid, amb treballs en vidre pels quals fou premiada El 1951 s’installà a París, on es guanyà la vida primer com a professora de castellà i posteriorment, després…
Jean Gwenaël Dutourd
Literatura francesa
Escriptor francès.
Mobilitzat a l’inici de la Segona Guerra Mundial i fet presoner poc després, s’evadí i cursà estudis de filosofia a la Sorbona Incorporat a la Resistència 1942, fou detingut i aconseguí escapar-se de nou Després de la guerra inicià una carrera com a periodista i escriptor, moltes vegades polèmic per les seves posicions sovint a contracorrent Fou director de programes en francès a la BBC 1947-50, articulista i editorialista de France Soir 1963-99 i conseller literari de Gallimard 1950-66 L’any 1978 fou elegit membre de l’Académie Française Aquest mateix any fou objecte d’un atemptat fallit d’…
Francesc Josep I d’Àustria
Història
Emperador d’Àustria i rei d’Hongria i Bohèmia (1848-1916).
Fill de l’arxiduc Francesc Carles i de Sofia de Baviera Succeí el seu oncle Ferran I, en abdicar aquest a conseqüència dels moviments revolucionaris de Budapest, Praga i Viena Aspirà a fondre en un gran estat multinacional tots els pobles de l’imperi i a governar en un règim autoritari, centralitzat a Viena Promulgà la constitució del 1849, vigent fins el 1851 Amb el canceller Schwarzenberg portà a terme una ambiciosa política exterior A Itàlia es produí, però, el primer fracàs, quan els italians, amb l’ajut de les tropes franceses, el derrotaren a Magenta i Solferino 1859, i per la pau de…
ritme aksak
Música
Terme emprat per la musicologia moderna per a designar un cert tipus de ritme —associat sobretot a la música tradicional— caracteritzat per la seva asimetria o irregularitat mètriques.
Tot i que l’ús del terme turc aksak literament ’coixejant', ’entrebancant-se' així ho faci pensar, no és clar que aquesta mena de ritmes siguin d’origen exclusivament turc la influència de la mètrica grega, per exemple, no és del tot descartable En tot cas, des de Turquia s’haurien escampat ràpidament cap als Balcans i altres zones de l’Europa oriental i haurien donat origen a músiques de característiques ritmicomètriques semblants això explicaria l’ús del terme ritme búlgar com a pràcticament sinònim de ritme aksak El metre subjacent a un ritme aksak és irregular en el sentit que les unitats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina