Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
Ateneu Enciclopèdic Popular

Equip de la secció de gimnàs i esports de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, que es proclamà campió de Catalunya de tirar la corda (1931) a l’estadi de Montjuïc
Arxiu AEP
Entitats culturals i cíviques
Esport general
Associació cívica i cultural fundada a Barcelona el 1902 per un grup d’intel·lectuals de tendències republicanes i obreristes.
Entre els principals impulsors cal esmentar Francesc Layret , el cooperativista Eladi Gardó i Josep Tubau S’inspirà en l’Ateneu Català de la Classe Obrera i, com aquest, tingué un paper prominent en l’orientació ciutadana campanyes contra la guerra i de respecte a la jurisdicció civil, defensa dels drets humans i de la democratització de la cultura, organització de cursos i conferències per a la divulgació de la cultura i altres activitats, com campanyes per a la defensa dels mosaics romans de Tossa de Mar o bé la promoció de l’ Olimpíada Popular S’organitzà en diverses seccions biblioteca…
,
Rosa Ros i Pijoan
Cinematografia
Escenògrafa i dissenyadora de vestuari.
Vida Es llicencià a l’Escola Universitària de Formació del Professorat d’EGB, i el 1976 inicià la titulació de construcció i manipulació de titelles i marionetes a l’Institut del Teatre de Barcelona Després treballà un any i mig en la companyia londinenca Cap & Bells Puppets i feu un curs d’escultura al Hampstead Garden Institute A partir del 1985 començà a combinar l’estilisme de vestuari i la decoració en publicitat, teatre La casa per la finestra , 1997 Barcelones , 1999, i Sallinger , 2002, exposicions, cinema i televisió Debutà en la decoració i el disseny de vestuari a la telesèrie…
Rafael Marcó i Tejedo
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Afeccionat al cinema des de jove, el 1964 s’inicià amb reportatges familiars Amb els anys ha acabat bastint una abundant filmografia de més de cent títols exhibits, la majoria documentals o reportatges, si bé també ha conreat la ficció i la fantasia Un dels seus primers treballs, Las fiestas de mi ciudad 1965, s’emeté per TVE, i la cinta Diálogos para una horca 1970, una fantasia documental, aconseguí més de cinquanta premis La ficció Ivana 1971 fou seleccionada pel Festival Internacional de la UNICA D’altra banda, juntament amb el cineasta amateur i actor Josep…
Francesc Garcia i Vilella
Pintura
Pintor.
Es formà en dibuix artístic a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, al principi de la dècada de 1940 El 1945 feu la seva primera exposició individual a la Sala Rovira de Barcelona —encara feia servir un figurativisme que progressivament abandonà— i l’any següent s’encarregà de l’escenografia de Bodas de sangre , de García Lorca, al Teatre de Barcelona Aquest inici de carrera està marcat també per la participació en el primer Saló d’Octubre, el 1948, que afavorí la collaboració amb Dau al Set en el darrer número de la publicació, el pas pel II Cicle Experimental d’Art Nou de la…
Magdalena Puyo i Bové

Magda Puyo
© David Ruano / Focus
Teatre
Directora teatral, més coneguda per Magda Puyo.
Llicenciada en filosofia i ciències de l’educació, s’inicià com a actriu en el teatre universitari Feu cursos de dansa contemporània, tècnica vocal, interpretació, dramatúrgia actoral i direcció El 1994 fundà Metadones, grup de teatre nascut amb esperit renovador i amb una estètica peculiar basada en la confluència de diferents disciplines artístiques llenguatges audiovisuals, musicals i coreogràfics Amb aquest conjunt feu relectures heterodoxes de clàssics, com Lorca en l’espectacle La Bernarda es calva 1994, Eurípides a Medea Mix 1996 o Shakespeare a Ricard G 2000 El 1997 dugué…
Isabel Pons i Iranzo
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintora i gravadora.
Filla i neta d’antiquaris, el 1925 cursà, molt jove, estudis artístics a l’Escola Industrial de Sabadell, on tingué com a mestres els pintors Vila Cinca i Vila Arrufat Després, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Freqüentà el Cercle Artístic de Barcelona Dins dels seus primers treballs, cal remarcar la illustració de alguns poemes de Federico García Lorca, a més de fer figurins i decorats per a ballet i teatre El 1940 començà a exposar individualment a Barcelona S'installà al Brasil 1947, on es naturalitzà i es casà El 1959, experimentà en la tècnica del gravat amb…
Lluís Montanyà i Angelet

Lluís Montanyà i Angelet
Literatura catalana
Escriptor i crític.
Vida i obra De formació escolar francesa, es titulà a l’Escola d’Alts Estudis Comercials i es doctorà en Filosofia i Lletres amb una tesi sobre Rimbaud Cunyat de Josep Carbonell, el 1926 s’estrenà com a crític literari a L’Amic de les Arts , revista des de la qual revisà escriptors catalans, espanyols i francesos, i s’interessà pel surrealisme tot i distanciar-se sovint de les seves tesis A partir del 1927 també publicà crítica literària a La Nova Revista , D’Ací i d’Allà , La Gaceta Literaria i La Publicitat El març del 1928 signà amb Sebastià Gasch i Salvador Dalí el Manifest groc i el…
,
Mireia Ros
Cinematografia
Teatre
Actriu i directora.
Vida Actriu de cinema, teatre i televisió, inicià la seva carrera en cintes eròtiques d’Ignasi F Iquino Los violadores del amanecer , 1977, Enrique Guevara Una loca extravagancia sexy , 1977 i Jaime Jesús Balcázar Inés de Villalonga, 1870 , 1979 Protagonitzà Alícia a l’Espanya de les Meravelles 1977-78, Jordi Feliu en català el 1984 i interpretà papers rellevants en els llargs Sus años dorados 1980, Emilio Martínez-Lázaro Berlín Blues 1987-88, Ricardo Franco i Hay que zurrar a los pobres 1991, Santiago San Miguel També ha actuat en les sèries o pellícules Animales de compañía 2008, REC…
Vint cançons
Literatura catalana
Primer llibre de poemes de Tomàs Garcés, publicat l’any 1922.
Desenvolupament enciclopèdic Mostra de les pràctiques postsimbolistes que aprofiten els recursos de la poesia popular, el llibre destaca precisament per l’ús que es fa d’aquesta tradició popular a través d’una xarxa d’imatges simbòliques L’ús del vessant popular també es relaciona amb els principals vectors temàtics del llibre, on, juntament amb el descobriment del paisatge del Port de la Selva o el record de la infantesa, sobresurt el fil de la temàtica amorosa, exhibida des del lligam popular de la cançó El poemari esdevé així una reflexió sobre l’amor i mostra la construcció d’una visió de…
la Costa Blanca
Nom aplicat dins la terminologia turística, inicialment, al litoral de la Marina i, després (1965), estès com a ‘‘denominació geoturística’’ oficial a les costes de les províncies d’Alacant, Múrcia i Almeria fins al cap de Gata.
Aquesta ampliació oficial contradeia una pràctica anterior, quelcom fluctuant, per la part septentrional, fins que hom trobà la de la Costa dels Tarongers o de la Tarongina, però no pel sud Tanmateix, la presència turística del litoral murcià ha estat insignificant fins que hom ha bastit els immobles de La Manga del Mar Menor Els organismes oficials, tanmateix, s’han vist obligats a discriminar la Costa Blanca A, o sia la part que resta involucrada al País Valencià Caldria cercar els més remots precedents de la designació en l' Ákra Leukḗ ‘elevació blanca’, que empraren els mariners grecs per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina