Resultats de la cerca
Es mostren 687 resultats
Walt Whitman Rostow
Economia
Economista nord-americà.
Doctorat a Yale 1938, ha estat professor a diverses universitats dels EUA i de la Gran Bretanya Fou collaborador de Kennedy i de Johnson en afers de seguretat nacional 1961, al departament d’Estat 1961-66 i com a representant al Comitè Interamericà de l’Aliança per al Progrés 1964-66 Formulà un model de desenvolupament econòmic de pretensions universals, on establí cinc etapes la tradicional, la prèvia a l’envol preconditions , l’envol take off , l’economia madura, o etapa en què un país utilitza plenament la tecnologia existent, i l’era del consum en massa, tot estudiant les causes i les…
Antoni Correig i Blanchar

Antoni Correig i Blanchar
© Dpt. d’Astronomia i Meteorologia. Universitat de Barcelona
Geologia
Físic i sismòleg.
Doctor en física per la Universitat de Barcelona i màster en Geofísica per la Universitat de Saint Louis EUA, el 1981 impulsà la creació del Servei de Sismologia de Catalunya i installà una xarxa local de tres estacions sismològiques de banda ampla pioneres a l'Estat espanyol Treballà en la determinació de paràmetres focals dels terratrèmols i en la dispersió d’ones internes, i posteriorment en les característiques del soroll sísmic i en les bases físiques de la sismogènesi Catedràtic de física teòrica de la Universitat de Barcelona, el 1982 fundà el Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard…
Jane Birkin
Cinematografia
Música
Actriu i cantant anglesa.
Debutà el 1963 en el teatre, i el 1966 actuà en Blow-Up , pellícula de Michelangelo Antonioni Dos anys després, durant el rodatge de Slogan , de Pierre Grimblat, conegué Serge Gainsbourg , amb el qual convisqué tretze anys, i esdevingué una icona del París contracultural dels anys seixanta, ciutat on s’installà des dels vint anys Amb Gainsbourg publicà el seu primer disc, La chanson du Slogan 1969, banda sonora del film, i collaborà en nombroses cançons, entre les quals hi ha Je t’aime moi non plus 1969 Posteriorment publicà Di Doo Dah 1973, Lolita Go Home 1975, Ex fan des…
Pilar Rufí i Bosch
Música
Soprano.
Estudià cant, solfeig i piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb el mestre Canals i la professora Elisa Vázquez Posteriorment aprengué harmonia i composició amb el mestre Josep Barberà El 1923 guanyà un premi a les Festes de la Poesia i la Música convocades per l’Orfeó Gracienc Intervingué com a solista en les activitats de l’Associació Obrera de Concerts Destacada liederista, també interpretà, amb èxit, cançons de compositors catalans contemporanis Actuà en nombrosos concerts amb orquestra Destacà en el Festival Pahissa 1927 i el 1929 intervingué en les Conferències Musicals de…
Castell de Lillet (la Pobla de Lillet)
Art romànic
Situació Escasses són les restes que ens han pervingut de l’antic castell de Lillet, que dominava, juntament amb el de la Pobla, la vall del mateix nom Estan situades sobre un gran penyal, prop del torrent del Junyent, a l’esquerra de l’Arija En el lloc més elevat del penyal hi ha una gran creu de ferro que va ser installada en el segle XIX Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 × 16,7 —y 76,9 31 TDG 167769 Per arribar-hi, cal situar-se a la Pobla de Lillet i d’aquí prendre la carretera que…
Antonio Cesti
Música
Compositor italià, iniciador de l’òpera de caràcter internacional.
Vida El seu nom de fonts era Pietro, que canvià pel d’Antonio en ingressar a l’orde franciscà, malgrat que en alguns casos ha estat citat erròniament amb el nom de Marco Antonio De petit serví com a nen cantor al convent de Sant Francesco d’Arezzo, i el 1637 ingressà a la congregació franciscana de Volterra Després d’un període de preparació a Florència, li fou assignada una plaça al convent de la seva ciutat natal Si bé ha estat tradicionalment associat a la ciutat de Venècia, que acollí amb èxit les seves òperes, sembla que es formà musicalment a Roma, on molt probablement residí entre el…
Beniamino Gigli
Música
Tenor italià.
El seu pare fou sabater i campaner Fins a set anys cantà al cor de la catedral de Sant Fabià del seu poble, i posteriorment es traslladà a Roma, on fou deixeble d’E Rosati a l’Acadèmia de Santa Cecília El 1914 guanyà el primer premi d’un concurs de cant a Parma, i el mateix any debutà a Rovigo amb La Gioconda , d’A Ponchielli La temporada 1914-15 fou contractat per T Serafin per a cantar a Gènova, on obtingué grans èxits Posteriorment actuà a Nàpols, Palerm, Bolonya i Barcelona, on debutà al Liceu amb Mefistofele i La Gioconda la temporada 1916-17 El 1918 cantà Mefistofele a la Scala sota la…
Gianandrea Gavazzeni
Música
Compositor i director italià.
Estudià piano a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i posteriorment amplià els seus coneixements al Conservatori de Música de Milà Ben aviat destacà en el camp de la direcció operística, especialment d’òperes italianes del segle XIX i el començament del XX Home de gustos amplis i variats, també s’interessà per la música contemporània italiana, sobretot per l’obra de L Dallapiccola, GF Malipiero i G Petrassi, i també per la música simfònica d’A Bruckner En els seus inicis Gavazzeni compaginà la tasca de direcció amb la composició, i algunes de les seves obres, com la cantata Canti per Sant’…
Luis Venegas de Henestrosa
Música
Compositor i organista espanyol.
Vida Estigué al servei del cardenal i arquebisbe de Toledo Juan Pardo de Tavera entre el 1534 i el 1545 L’any 1543 figura com a sacerdot a l’església d’Hontova, a la diòcesi toledana Publicà Libro de cifra nueva para tecla, arpa y vihuela Alcalá de Henares, 1557, un llibre de tabulatura on utilitzà un sistema molt innovador en què les xifres de l’1 al 7 indiquen les notes diatòniques de l’escala Aquest sistema fou emprat més tard per Antonio de Cabezón i Francisco Correa de Arauxo El llibre de Venegas, a més de composicions pròpies i d’altres originals de contemporanis seus com F Soto de…
Georges Brassens

Georges Brassens
© Fototeca.cat
Música
Autor i intèrpret de cançons francès.
Llançat per la Patachou el 1952, la seva obra assolí una gran difusió durant els anys setanta Componia la música d’arrel popular, gairebé sempre al servei del text i les lletres, les quals, editades com a poemes 1963, obtingueren el premi de poesia 1967 de l’Académie Française Autodidacte, coneixia a fons la poesia francesa, que sovint musicà i fou influït sobretot per Villon Construïa les lletres amb un gran rigor tècnic, sota una aparença a vegades vulgar emprava sovint obscenitats i argot Milità 1946 en grups anarquistes, i la temàtica de la seva obra ha conservat un to àcrata, contra l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina