Resultats de la cerca
Es mostren 659 resultats
el Carmel

El turó del Carmel
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona (a l’antic terme d’Horta), al vessant septentrional del turó del Carmel, o turó d’en Móra (267 m alt.), punt culminant de l’alineació formada pels turons de la Creueta del Coll, del Carmel i de la Rovira, que separa Horta de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles; enllaça a la part més baixa amb la Teixonera i amb el nucli antic i l’eixample d’Horta.
Els anys vint era format principalment per torres d’estiueig a partir del 1950 hom hi inicià la construcció a gran escala i d’una manera anàrquica, tot i que és considerat oficialment zona verda El pendent agreuja la manca de planificació urbanística Els serveis i les comunicacions són molt deficitaris, i fins a mitjan anys vuitanta hom no inicià obres per a millorar les infraestructures Fins el 1992 hi hagué nuclis de barraques La població és principalment d’origen andalús El santuari del Carmel la Mare de Déu del Carmel donà nom al turó i al barri Convertit en parròquia el…
coliflor
Coliflor
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Varietat de conreu de la col, molt semblant al bròquil, de la família de les crucíferes.
Aquesta hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, presenta brots florals de color gairebé blanc agrupats en una inflorescència compacta, tendra i carnosa, la qual es menja quan les flors encara són poncelles El règim de conreu és igual que el de la col li cal, però, més nitrogen que a aquesta i és més sensible a les gelades El terme coliflor s’utilitza en les zones en què la denominació bròquil no té sentit genèric, mentre que bròquil blanc s’utilitza en les zones del domini lingüístic en què la denominació simple bròquil tant pot…
llagosta

Llagosta
© Fototeca.cat-Corel
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels palinúrids, que assoleix 50 cm de llargada; té les antenes del segon parell llargues i fortes, i les potes del primer parell són marxadores i no tenen pinces, sinó que acaben en una ungla robusta.
Habita a les cavernes de les costes rocalloses, a partir dels 15 m de profunditat, i s’alimenta d’invertebrats marins És pescat amb nanses, i constitueix un dels productes marins més apreciats en gastronomia Molt semblants són la llagosta salamenya P mauritanicus i la llagosta verda P regius , de les costes del nord d’Àfrica Als Països Catalans, la pesca de llagostes és gairebé exclusivament illenca, bé que la llagosta obtinguda al continent 9 tones el 1971 assoleix més pes per unitat Els ports que més s’hi dediquen són els menorquins de Fornells i Ciutadella i els mallorquins…
Roger Y. Tsien

Roger Y. Tsien
© The University of North California
Física
Bioquímic nord-americà.
Graduat en química a la Universitat de Harvard 1972, es doctorà el 1977 a la Universitat de Cambridge, on posteriorment dugué a terme recerca postdoctoral fins el 1981, que passà a la Universitat de Berkeley Califòrnia, on fou professor fins el 1989 Des d’aquest any fou professor al departament de fisiologia i anatomia de la Universitat de Califòrnia San Diego i investigador al Howard Hughes Medical Institute A partir de la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein desenvolupà diverses proteïnes emissores d'altres colors que han resultat crucials en…
àcid bòric
Química
Àcid que es presenta en forma de cristalls transparents o pólvores blanques de tacte untuós que es fonen prop dels 160°C.
Per escalfament es deshidrata successivament i dóna, a 105°C, àcid metabòric HBO₂, i a 140-160°C àcid pirobòric H₂B₄O₇, que després passa a triòxid B₂O₃ Soluble en alcohol, glicerina i aigua, en solució actua com a àcid fluix, i dóna l’ió BOH₄ - És emprat en la fabricació de vidres resistents a la calor, d’esmalts per a porcellana, en composicions anticombustibles, en pintures, com a enduridor de l’acer i en la indústria dels cosmètics en medicina és emprat com a antisèptic suau i astringent L’àcid bòric forma part d’una diversitat de banys fotogràfics per tal d’augmentar-ne el grau d’…
Josep Gregori Sanjuan
Literatura catalana
Editor i narrador.
L’any 1986 fundà l’ editorial Bromera , el creixement de la qual li permeté dedicar-s’hi en exclusiva Amb la novella Romànica ficció 1985, aconseguí el premi Constantí Llombart dels premis Ciutat de València, a la qual seguí el recull de contes Tirar les cartes 1986, i la novella La claredat incerta de l’alba 1989 —novament premi Constantí Llombart— Després ha publicat obres adreçades a un públic més jove, com Un segrest per tot el morro 1989, premi Enric Valor de narrativa juvenil 1988, Tereseta la bruixeta 1991, premi Folch i Torres, Moguda a la biblioteca 1992 i De cine, Tereseta 2001, …
República Turca de Xipre del Nord
Estat
Nom que des del 1983 rep el territori del nord de l’illa de Xipre, entitat política només reconeguda internacionalment per Turquia.
Té l’origen en la invasió del terç nord de l’illa per l’exèrcit turc del juliol del 1975 amb el pretext d’una eventual annexió de Xipre per part de Grècia Al febrer, les autoritats turcoxipriotes proclamaren unilateralment, amb el suport d’Ankara, l’Estat Federat Turc de Xipre, i el 15 de novembre de 1983 la independència del territori amb el nom de República Federada de Xipre del Nord Com a resultat de la invasió, es produí l’èxode d’un gran nombre de grecoxipriotes a la República de Xipre Aquesta fugida, conjuntament amb l’establiment de turcs al territori envaït, hi condicionà el…
Osamu Shimomura

Osamu Shimomura
© Marine Biological Lab./Jorn Kleindiust
Bioquímica
Bioquímic japonès.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Nagasaki 1951, on treballà fins el 1955, que passà al laboratori de Yoshimasa Hirata de la Universitat de Nagoya El 1960 es doctorà en química orgànica amb una tesi sobre la luciferina en les meduses del gènere Cypridina , i el 1961 descobrí l’aequorina i la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein en la medusa Aequorea victoria Continuà les recerques sobre bioluminescència als EUA com a professor a la Universitat de Princeton 1965-82, i com a professor honorari, a la Universitat de Boston i al Laboratori Woods…
Alexandr Ivanov Rajčev
Música
Compositor búlgar.
Estudià composició amb P Vladigerov i es graduà a l’Acadèmia de Música de Sofia el 1947 Entre el 1947 i el 1950 assistí a les classes de Z Kodály i J Ferencsik al Conservatori de Budapest El 1962 fou nomenat professor d’harmonia del Conservatori de Sofia, i deu anys després, rector d’aquest mateix centre El 1980 ocupà el càrrec de vicepresident de la Unió de Compositors Búlgars, de la qual ja havia estat secretari en 1958-65 És autor de sis simfonies, les més destacables de les quals són la segona, composta entre el 1954 i el 1958, i la sisena, que data del 1994 També escriví obertures,…
cualbra

Cualbra llora
Paffka (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les russulàcies, de capell convex o poc o molt aplanat, comunament virolat, amb làmines generalment gruixudes i espaiades, de color blanc o groguenc, a l’igual de l’esporada.
La cama és blanca o d’una tonalitat clara La carn és trencadissa, sense llet, de consistència que recorda la del formatge, i de gust variat, moltes vegades de pebre Moltes cualbres són comestibles Malgrat que hom aplica el nom de cualbra a qualsevol espècie del gènere Russula , n'hi ha moltes que reben noms particulars russulàcies La cualbra llora dita també llora verda , R virescens té el capell de color verdós fosc, i les làmines, entrecreuades i una mica decurrents La cualbra negra o bromosa R densifolia posseeix una carn que s’ennegreix en contacte amb l’aire La cualbra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina