Resultats de la cerca

Durant el segle XIX hom acceptava que l’espai interestellar era completament buit Al començament del segle XX, el fet que en unes certes regions del firmament hom no veiés brillar cap estel feu pensar en l’existència d’importants condensacions de matèria que absorbien la llum dels estels que hi devia haver al darrere Posteriors observacions han confirmat aquesta hipòtesi La densitat mitjana del gas interestellar és de 0,1 àtoms per cm 3 , és a dir, de 10 - 2 4 g/cm 3 , i la densitat de la pols és de 10 - 2 6 g/cm 3 , bé que en certs llocs de l’espai la densitat del gas pot arribar fins a…

El concepte d’orbital fou introduït cap a les acaballes dels anys vint, coincidint amb el desenvolupament de la mecànica quàntica, que permeté de superar totes les dificultats que el model de l’àtom de Bohr plantejava Les funcions orbitals poden ésser reals o complexes i prendre, per a uns valors determinats de les coordenades, valors positius o negatius, no directament relacionables amb cap propietat observable de l’electró El producte de la funció d’ona per la seva conjugada és sempre real i representa la probabilitat de trobar l’electró en cada punt de l’espai Els orbitals són definits…

En un medi conductor es produeix un corrent elèctric quan les càrregues elèctriques es mouen en una direcció definida impulsades per un camp elèctric El corrent elèctric es pot propagar en conductors metàllics, en solucions electrolítiques i en gasos ionitzats Els electrons lliures d’un metall es mouen desordenadament entre els àtoms que formen la xarxa cristallina Quan un conductor se sotmet a una diferència de potencial per exemple, mitjançant una pila, totes les càrregues elèctriques es desplacen en una mateixa direcció, impulsades pel camp elèctric creat, constituint el corrent elèctric…

Aquest efecte, relatiu a la conductivitat d’electrons en sòlids, ha estat recentment reproduït amb àtoms ultrafreds atrapats en xarxes òptiques i s’ha corroborat que és un fenomen general degut a una competència entre les interaccions entre les partícules i la seva tendència a restar en una posició ben definida dins la xarxa

Durant el s XIX existí la tendència a considerar les molècules com a compostes de radicals i grups funcionals, la qual cosa donà origen a la nomenclatura radicofuncional En l’actualitat i a efectes de nomenclatura, la noció de radical gaudeix encara d’importància, i hom considera com a tal un grup d’àtoms derivat formalment d’un hidrocarbur o d’un heterocicle per pèrdua d’un o més àtoms d’hidrogen, i que es troba com a substituent d’un grup funcional o de la cadena principal d’una molècula En són exemples els radicals etil i metil dels següents composts L’existència…

En les reaccions de complexació es produeix la formació d’enllaços entre ions metàllics àtoms centrals i altres espècies lligands que poden ésser tant iòniques com neutres L’enllaç es forma per transferència d’electrons des d’una espècie nucleòfila, el lligand, fins a una espècie que els accepta, el metall L’ió metàllic pot combinar-se amb més d’un lligand sempre que tingui orbitals lliures susceptibles d’ésser ocupats el nombre de lligands amb els quals s’enllaça és el nombre coordinació Els lligands actuen en la pràctica com a bases de Lewis, mentre…

Els metcars foren descoberts el 1992 pel químic AWelford Castleman i els seus collaboradors a Penn State, ‘University Park’ EUA, vaporitzant titani amb un làser en un flux d’un alcà simple, amb el qual es formava un clúster estable, Ti 8 C 12 d’estructura dodecaèdrica Les dotze cares es componen d’anells pentagonals i cada un d’ells conté dos àtoms de titani que s’enllacen amb tres àtoms de carboni Posteriorment es produïren clústers M 8 C 12 , on M representa un àtom metàllic com vanadi, circoni, hafni, crom, ferro o molibdè i més tard s’han obtinugut metcars mixtos…

Per hidròlisi alliberen una molècula d’àcid fosfòric, esfingosina o un derivat seu, colina i un àcid gras Hom els aïlla de cervells humans o de cobais, en forma de mescles que es diferencien pel tipus d’àcid gras contingut a la molècula Els més abundants són els de 24 àtoms de carboni, com el lignocèric i el nervònic

Per sota d’una temperatura característica, la temperatura de Neel, els àtoms s’ordenen espontàniament presentant spins antiparallels de manera que el moment resultant és nul i s’evidencia poc magnetisme exterior Per damunt de la temperatura de Neel el material esdevé paramagnètic Un camp magnètic intens pot arribar a transformar l’antiferromagnetisme en ferromagnetisme magnetisme

Afirma la divisió de la realitat en categories padārtha , anomenades drāvya substància, gūṇa qualitat, karma i sāmānya generalitat, viśeṣa particularitat i samavāya inherència autors tardans hi afegeixen abhāva no- existència Quatre dels nou dr/vya terra, aigua, foc i aire són integrats per àtoms indivisibles paramāṇu de llur combinació provenen els objectes, així com la base dels sentits