Resultats de la cerca
Es mostren 380 resultats
Louis Berton des Balbes
Història
Militar
Militar francès; duc de Grillon.
Participà en la Guerra de Successió austríaca i en la dels Set Anys El 1758 fou ascendit a tinent general Per divergències sorgides amb el govern francès passà al servei de Carles III d’Espanya i participà en la guerra contra Portugal El 1782, amb 5 000 soldats i 1 200 voluntaris del Principat, arrabassà l’illa de Menorca als anglesos, fet que li valgué l’ascens a capità general i el títol de duc de Maó amb la grandesa d’Espanya 1790 fracassà, en canvi, en l’intent de prendre Gibraltar Fou capità general dels regnes de València i de Múrcia 1788 Publicà unes Mémoires militaires 1791
Carl Menger
Economia
Economista austríac.
Professor d’economia a la Universitat de Viena 1873-1903, es dedicà després exclusivament a la investigació Fundador de l’escola austríaca i un dels creadors de la moderna teoria de la utilitat marginal, analitzà la relació entre utilitat i preu, diferenciant el valor, com a fenomen exclusivament psicològic, del preu, que definí com a manifestació objectiva d’aquell fenomen en el mercat En l’aspecte metodològic, recalcà la importància de la investigació teòrica abstracta i s’oposà al mètode històric d’investigació Obres Grundsätze der Volkswirtschaftslehre ‘Principis d’economia política’,…
Francesc II
Història
Emperador romanogermànic (1792-1806) i d’Àustria (Francesc I) (1804-35) i rei de Bohèmia i Hongria (Francesc II) (1792-1835).
Fill i successor de Leopold II i de la infanta Maria Lluïsa d’Espanya Conseqüent amb la seva actitud política conservadora i antireformista, prengué part en diverses coalicions europees contra la Revolució Francesa i hagué de cedir territoris considerables en les paus de Campoformio 1797, Lunéville 1801, Bratislava 1805 i Viena 1809 L’abdicació de la corona imperial 1806 posà fi a la història de l’imperi Romanogermànic, però aconseguí de salvar la monarquia austríaca casant la seva filla Maria Lluïsa amb Napoleó, el qual després vencé a Leipzig 1813 i a Waterloo 1815 A l’interior la seva…
Baixa Àustria
Divisió administrativa
Land
d’Àustria.
Limita a l’E amb el land de Burgenlan, Hongria i Eslovàquia, al N amb la República Txeca, i a l’W i al S amb els länder d’Alta Àustria i Estíria, respectivament La capital és Sankt Pölten Enclou en el seu territori l’àrea de la gran Viena, d’administració autònoma El Danubi la divideix en dues parts, una de septentrional, en contacte amb el massís de Bohèmia, i una altra de meridional, accidentada per l’extrem oriental dels Alps És una regió agrícola, drenada per la conca del Danubi Kamp, Russbach, Traisen, a banda i banda del qual s’estenen les planes Marchfeld, Tullner, Feld cerealístiques…
Edda Elisabeth Moser
Música
Soprano alemanya naturalitzada austríaca, filla del musicòleg H. J. Moser.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i debutà el 1962 com a Kate Pinkerton Madama Butterfly a la Stadische Oper de Berlín Posteriorment fou contractada a Hagen i Bielefeld i després aparegué regularment al Metropolitan de Nova York -on debutà el 1968-, a l’Òpera de Viena i, a partir del 1970, al Festival de Salzburg El 1974 es presentà al Carnegie Hall amb un memorable recital Com a soprano de coloratura amb trets netament dramàtics, ha interpretat un repertori eclèctic que li ha permès abordar papers wagnerians i d’òperes de ChW Gluck, WA Mozart, GF Händel, G Puccini, A Berg, R…
ländler
Música
Dansa popular austríaca de tempo lent, en compàs ternari simple.
El seu nom deriva del terme Landl , amb el qual es designava el nord de l’Enns, o Alta Àustria Fou també popular al sud d’Alemanya i a la Suïssa germànica Difós per diverses regions, adoptà característiques locals i diversos noms Interpretat per parelles en cercle, gaudí de fama durant els segles XVII i XVIII, essent habitual als salons de ball, on progressivament fou substituït pel vals Tot i no existir testimonis documentals anteriors al segle XVII, probablement és d’origen medieval Musicalment es caracteritza per períodes de vuit o setze compassos gairebé sempre en mode major, les seves…
Robert Lach
Música
Compositor i musicòleg austríac.
Estudià dret a Viena i fou funcionari de l’administració des del 1894 Al mateix temps estudià composició i musicologia 1893-99 Es retirà com a funcionari el 1903 i començà a treballar com a bibliotecari a la Hofbibliotek 1911-20 A partir del 1915 ensenyà musicologia, filosofia i estètica musical en diversos centres docents El 1954 esdevingué editor general del "Denkmäler der Tonkunst in Österreich" 'Obres mestres de la música austríaca' La seva importància rau en les aportacions que feu en el camp de l’etnomusicologia Intentà explicar la gènesi de la música en termes biològics, fisiològics i…
Acaba el Campionat del Món d’esquí a Colorado
Els esquiadors austríacs, amb cinc medalles d’or, tres de plata i cinc de bronze, i els noruecs tres d’or, quatre de plata i dos de bronze dominen les proves del Campionat del Món d’esquí, que s’han celebrat des del dia 2 fins avui a Vail Colorado, Estats Units El noruec Lasse Kjus guanya cinc medalles dues d’or i tres de plata, un fet inèdit en la història de la competició, com també ho és que hagi de compartir la victòria en el supergegant amb Hermann Maier, després d’haver marcat el mateix temps En categoria femenina destaquen les dues medalles d’or de l’austríaca Alexandra Meissnitzer
Francesc I de les Dues Sicílies
Història
Rei de les Dues Sicílies (1825-30).
Fill de Ferran I i de Maria Carolina d’Àustria, el 1812 fou nomenat regent per la Cambra de Notables D’idees liberals, atorgà una constitució, que fou abolida pel seu pare el 1816 quan unificà els seus estats La revolta dels carbonaris i el separatisme sicilià el dugueren un altre cop al poder, i la constitució fou restablerta 1820, però a causa de la intervenció austríaca 1821 fou suprimida de nou Rei des del 1825, formà un exèrcit de mercenaris suïssos que, el 1827, fou impotent per a dominar una revolta popular en retirar-se les forces austríaques Francesc I lliurà aleshores el govern als…
Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
General de l’orde dominicà 1756-77 i cardenal Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, comte de Savallà i de Peralada Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729 Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, l’any 1734 entrà a l’orde dels predicadors, en fou provincial 1746 i mestre general 1756, i Pius VI l’elevà al cardenalat 1775 Tomista convençut, la seva carta De renovanda et defendenda doctrina sancti Thomae 1757 tingué una gran repercussió en els estudis dominicans Com a poeta en català és autor…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina