Resultats de la cerca

Tenia la mateixa finalitat, però una vida més monàstica i amb esperit congregacional El papa Honori II l’aprovà el 1126, i el 1134, a la mort del fundador, tenia ja trenta cases, el 1160 eren un centenar i arribaren a les mil tres-centes a la fi del s XIII S'establiren a Catalunya el 1148 seguint la crida del papa Eugeni III al concili de Reims per a ajudar el comte Ramon Berenguer IV a la conquesta de Tortosa i de Lleida El 1149 el comte cedí a l’orde un alou a Vallclara del Montsant per fundar-hi un monestir, que tingué per únic abat Frederic, ja que sols subsistí fins el 1151 L’autèntic…

Es traslladà a Tolosa el 1984 i s’establí a Nantes el 1989 El seu teatre té vocació d’ésser popular, “necessari” i gratuït, per això el seu espai escènic per excellència sempre ha estat el carrer, la plaça, àmbits oberts que el grup dota d’ànima Un dels seus secrets essencials és l’imprevist escenaris inusuals, hora de convocatòria sobtada i temps de durada eventual Entre la seva extensa producció, cal destacar La mallette infernale 1981, inspirada en el cinema mut, o La maison dans les arbres 1988, en què una parella s’estava durant tres dies dalt d’un arbre mirant la televisió, cuinant i…

Els diferents sistemes d’acord amb els quals es pot configurar un govern depenen de la combinació entre els òrgans directors de la política d’un estat Ultra la gran diferenciació representada per l'absolutisme i el constitucionalisme, hom pot distingir, dins el darrer, el tipus presidencialista, el parlamentari i el d’assemblea En la forma presidencialista practicada als EUA, el cap de l’estat president assumeix les funcions de cap del govern els membres del qual nomena i dirigeix el poder executiu amb independència de l’òrgan parlamentari congrés, que té per missió la tasca legislativa En la…

Continuà la prestigiosa activitat familiar de barreteria, però es decantà per afició cap al món de l’art Passà per Llotja i pel Cercle de Sant Lluc, on feu amistat amb Joan Miró Fundà i presidí l’ADLAN —Amics de l’Art Nou— i Discòfils 1935, i es relacionà amb moltes de les principals figures de l’avantguarda internacional Durant la Guerra Civil de 1936-39 collaborà en el salvament del patrimoni artístic i treballà per a l’Exposició d’Art Català a París A la postguerra, després d’uns mesos de presó, fou, com abans, l’aglutinador dels esforços avantguardistes, ara molt entrebancats…

Es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona 1961, on fou professor ajudant 1958-66 i d’on fou expulsat per motius polítics En 1970-76 exercí diversos càrrecs a l’Institut de Ciències de l’Educació i en 1972-98 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona catedràtic el 1986 El seu pensament ha evolucionat des de l’escolàstica, per incloure posteriorment elements marxistes i freudians i elaborar finalment una particular filosofia de l’educació emmarcada en un catolicisme obert Autor prolífic i sovint divulgador, imparteix cursos i conferències, i ha publicat nombrosos articles…

Estudià a Berlín i a Heidelberg, on conegué EBloch i fou alumne de Max Weber Participà en la revolució hongaresa del 1919 i fou comissari d’instrucció pública del govern de Béla Kun Caigut aquest, s’exilià a Viena, on fou redactor en cap de la revista “Kommunismus”, publicà Geschichte und Klassenbewusstsein ‘Història i consciència de classe’, 1923, intent d’aproximació a l’autèntic pensament de Marx, amb un cert antileninisme, del qual es retractà a Lenin , l’any següent, i manifestà un idealisme elitista, barrejat amb idees anarcosindicalistes i afegits materialistes, criticant la burocràcia…

Format a l’Escola de Sant Carles de València Fou un dels promotors de la renovació artística del País Valencià, però aviat anà becat a París, on prengué contacte amb les noves tendències i amb els grans artistes del moment Kandinskij, Arp, Vasarely, Herbin, etc El 1955 publicà, amb el seu company Soldevila, un manifest sobre la utilització de la llum en la plàstica amb motiu del Salon Réalités Nouvelles presentat al Musée d’Art Moderne de París, on exposà els seus relleus lluminosos de diversos plans, autèntic precedent de l’art cinètic Exposà a la galeria Denise Renée de París 1955 Des d’…

Els glosadors, homes o dones, en general analfabets i sense instrucció, componen, sovint d’una manera improvisada, gloses —corrandes— i glosats , algun cop impresos com a literatura de canya i cordill i amb una certa freqüència repetits pel poble, el qual els tradicionalitza o bé en recorda l’autor, no sempre autèntic Segons una cançó mallorquina “tothom pot ser glosador / per poc que s’hi entretenguin / amb quatre mots que s’avenguin / vet aquí una cançó” En realitat, però, al costat de tota una sèrie d’afeccionats casolans —els quals, d’altra banda, han fet milenars de gloses, moltes de les…

Tomàs Brugada i Rifà era ganxó, nascut el 1861 La família no li aportà cap patrimoni i es va haver d’espavilar sol Quan tenia vint-i-cinc anys, el 1886, fou el segon soci de G Ferrer, Brugada i Companyia, que començarà a treballar el suro a la seva població d’origen Aviat es convertirà en T Brugada i Companyia, essent-ne ell l’autèntic motor Com a empresari, la seva activitat es manifestarà en un doble sentit la creació i consolidació d’un mercat exterior i la mecanització del procés productiu El seu primer mercat serà el dels Estats Units, que Tomàs Brugada coneixia bé, ja que havia viscut…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Profilmes Ricardo Muñoz Suay, Barcelona ARGUMENT PBalañà, José Luis Hernández Marcos, Guillermo Ziener GUIÓ PBalañà, Lluís Romero FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta, Ramon Trabal ambientació MUNTATGE Emilio Rodríguez Osés MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Julián Mateos José Luis, Eleanora Rossi Drago Silvia, Antoni Ferrandis, María Luisa Ponte, Sílvia Tortosa, Estanis González, Josep Maria Angelat, Rafael Anglada, Los Sirex, Karina ESTRENA Barcelona, 1651967, Madrid, 06051968 Sinopsi José Luis viu amb la…