Resultats de la cerca
Es mostren 5489 resultats
gràfic | gràfica
Matemàtiques
Subconjunt del producte cartesià A × B de dos subconjunts; es tracta doncs, d’una colla de parelles d’elements (a, b), on a ∈A i b ∈B.
En el cas que A i B siguin, respectivament, el domini de definició i la imatge d’una funció, el gràfic corresponent és anomenat també gràfica funcional o corba associada a la funció
multiplicació
Matemàtiques
Operació aritmètica que, donats dos nombres naturals a (el multiplicand) i b (el multiplicador), consisteix a trobar un nombre, ab, a × b o a · b, que és el resultat de sumar b vegades el nombre a
.
En teoria de conjunts, hom defineix el nombre ab com el cardinal del producte cartesià A × B , on A és un conjunt de cardinal a , i B un conjunt de cardinal b La multiplicació és anomenada també producte i gaudeix de les propietats associativa, commutativa i distributiva respecte a la suma En les successives extensions del conjunt de nombres naturals fins a arribar als nombres complexos, hom va generalitzant convenientment la definició de la multiplicació, sense perdre, però, cap de les propietats anteriors ni tampoc la propietat que l’element neutre es…
ultramètrica
Matemàtiques
Aplicació d d’un conjunt A X A = {(a, b) | a ∈A, b ∈A} en la recta real, ℝ+, positiva.
L’aplicació és simètrica d a, b = d a, b , és separadora d a,b = 0 si i només si a Y b i compleix una desigualtat triangular generalitzada donats tres punts, a, b, c, la d a,b és menor que el màxim de d a,c i d c,b Tota ultramètrica és una distància o mètrica distància 4
biquaternió
Matemàtiques
Nombre hipercomplex de forma A + i B, essent A i B quaternions.
Aquesta noció és deguda a Hamilton 1895 i cal distingir-la de la donada per Cayley 1873 consistent en nombres de la forma A + wB , amb A i B quaternions reals, w un element que commuta amb els nombres reals i tal que w 2 = 1
inclusió
Matemàtiques
Relació d’ordre parcial entre conjunts, notada mitjançant el símbol ⊂(o, a vegades, ⊆), definida per la condició A⊂B (o A⊆B) si i només si tots els elements de A pertanyen a B
.
En aquest cas, hom diu que el conjunt A és inclòs en el conjunt B o que A és un subconjunt de B Si A no és inclòs en B , hom ho denota per A ⊄ B
funció reglada
Matemàtiques
Funció f:[a,b]⊂ℝ→ℝtal que admet un límit a l’esquerra en tot punt de l’interval (a,b] i un límit a la dreta a tot punt de l’interval [a,b)
.
Hom diu aleshores que f és reglada sobre l’interval a,b Una funció f és reglada sobre a,b si i només si és el límit uniforme d’una successió de funcions esglaonades en a,b
malaltia de Biermer
Patologia humana
Anèmia arregenerativa per dèficit de vitamina B12.
És anomenada comunament anèmia perniciosa i també malaltia d’Addison-Biermer Es caracteritza per una atròfia de les cèllules parietals de la mucosa de l’estómac que condiciona la manca de producció del factor intrínsec de Castle , necessari per a l’absorció intestinal de la vitamina B 12 En la gènesi de l’atròfia de la mucosa gàstrica, hi fa un paper important un trastorn immunitari amb formació d’anticossos contra les cèllules parietals L’anèmia és megaloblàstica, amb gran presència de megaloblasts al moll de l’os i de macròcits a la sang perifèrica Pot anar…
antilogaritme
Matemàtiques
Nombre del qual és logaritme un nombre donat; si a és el logaritme de b, b és l’antilogaritme de a.
Busca l’antilogaritme és el procés invers de buscar el logaritme Si a és el logaritme de b, b és l’antilogaritme de a S’usen sovint els símbols antilog x , aln x , exp x , etc
ortogonal
Matemàtiques
En un espai vectorial, dit dels subconjunts A i B quan cada vector de A és ortogonal a tots els vectors de B
.
Si A és ortogonal a B , hom ho denota per A ⊥ B
el·lipsoide
El·lipsoide aplatat (a) i allargat (b) obtinguts per rotació d’una el·lipse, prenent com a eix de la rotació el que conté, en el primer cas, el semieix menor d’aquesta el·lipse i, en el segon, el semieix major
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície de segon grau o quàdrica amb centre l’equació de la qual és (
x 2
/a 2
)+(
y 2
/b 2
)+(
z 2
/c 2
)=1 si els eixos de coordenades són els propis de la quàdrica.
Una ellipse que giri al voltant del seu eix menor determina un ellipsoide aplatat , anomenat també esferoide oblat i una ellipse que giri al voltant del seu eix major determina un ellipsoide allargat , anomenat també esferoide prolat Quan a=b=c=r l’ellipsoide esdevé una esfera de radi r