Resultats de la cerca

Setè marquès de Villores Carlí, ocupà ben aviat càrrecs importants en el partit Fou cap legitimista de València i, arran de l’escissió de Vázquez de Mella 1919, que tingué molts partidaris al País Valencià, defensà la posició del pretendent Jaume de Borbó, que el nomenà cap delegat de la Comunió Tradicionalista i secretari general polític a Espanya Alfons Carles de Borbó 1931 el ratificà en el lloc Treballà en la formació d’una aliança de les forces dinàstiques, carlines i alfonsines, en els primers anys de la Segona República Pertangué a la Mestrança de València i a diverses…

En la primera acció, el general Ramon de Meer assolí de vèncer els carlins i els obligà a evacuar la ciutat de Solsona abril-maig del 1837 En la segona, els carlins intentaren de tallar el pas al general Antonio van Halen, que duia un comboi per a socórrer Solsona abril del 1840 Aquest sabé evitar l’emboscada del general carlí Sagarra i s’apoderà del poble en successius atacs destruí la resistència carlina, fet que contribuí a llur retirada definitiva Per aquest motiu el general van Halen obtingué com a recompensa el títol de comte de Peracamps

Carlí, collaborà a nombrosos periòdics del partit, especialment a El Diario de Valencia , on fou redactor en cap i es distingí per la crítica municipal i els articles sobre història i folklore valencians Publicà un important catàleg de Premsa valenciana 1928, uns Apuntes bibliográficos de la prensa carlista 1917, l’estudi Los carmelitas de Valencia durante la invasión francesa 1921 i reculls d’articles Oratoria monesipal, Monecipalerías i Bajonazos al idioma , preferentment antirepublicans Aplegà una important collecció de periòdics, sobretot en català, i de fulls solts, i una…

Cap al 1873 s’uní a una partida de carlins com a capellà, però més tard en prengué el comandament i es feu responsable de l’afusellament de 33 liberals a Alforja Ascendit a coronel, manà a Navarra l’anomenat regiment de Gandesa, que protegí la retirada del pretendent Carles VII 1876 Passà ell també a França, on exercí com a sacerdot al cementiri de Clichy

Com a pintor, i també en l’obra literària, intentà una mesurada adaptació del romanticisme Poesías , 1853 Al seu Tratado de Paisaje 1862, acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 El 1879 elevà a la Diputació Balear una memòria sobre la situació del Teatre Principal de Palma Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al “Museo Balear”, una crítica teatral, musical i plàstica de caràcter eclèctic Dirigí el diari carlí “…

Fill del brigadier Ramon Plana Durant la primera guerra carlina lluità a Catalunya a favor d’Isabel II i es distingí a la reconquesta de Berga 1840 Participà en el pronunciament progressista de Vicálvaro 1854 i fou director de l’Escuela General de Caballería i ocupà càrrecs a Navarra i a l’Havana El 1868 es mostrà contrari a la Revolució de Setembre i es passà al bàndol carlí Fou ministre de la guerra del pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó, que el creà comte de la Riba El 1839 s’havia casat amb María Manuela Bretón del Río y Barri, segona comtessa de la Riba i…

Fill de Josep Bau i Vergés Tortosa 1868-1934, comerciant d’oli que obrí el mercat sud-americà Tradicionalista, fou alcalde de Tortosa i assembleista durant la Dictadura Diputat per Tortosa com a carlí i pel Bloque Nacional 1933-36 reelegit el 1936, fou l’únic diputat català monàrquic, i es mostrà contrari a l’Estatut Fou membre de la junta tècnica de l’estat, a Burgos 1936-38 A la postguerra comprà la majoria de les accions del Banc de Tortosa i les vengué el 1950 al Banco Central Fou president del consell d’estat el 1965 i, com a tal, membre del Consejo del Reino

L’integraren el Partit Carlí, EDC, UDC, CDC, FNC, ERC, PSC-Reagrupament, Partit Popular, Convergència Socialista de Catalunya, PSUC i PSAN Pretengué d’assumir la direcció de la lluita cap al trencament democràtic restabliment de la Generalitat i de l’Estatut del 1932, amnistia, reconeixement dels drets individuals i de les llibertats plenes, defensa de les reivindicacions del País Valencià i les Illes, obertura d’un procés constituent d’àmbit estatal, etc Incapaç de contrarestar les reformes del govern Suárez i no havent assolit una plena entesa amb l’Assemblea de Catalunya i la…

Lluità a favor dels moderats a Madrid 1856 i participà en la guerra d’Àfrica 1859, però, ferit en un genoll, passà al cos d’invàlids Defensà Isabel II en la revolta del 1866 i ascendí a tinent coronel El 1869 s’oferí al pretendent carlí Carles de Borbó amb uns 400 homes ocupà Tivissa 1872, passà a l’Hospitalet de l’Infant, on segrestà un ferrocarril i es feu conduir a Salou amb la tropa, des d’on envaí Reus per sorpresa i intentà, sense èxit, que l’alcalde, Felip Font i Trullàs, li lliurés una contribució de guerra Un contraatac liberal el ferí mortalment i en dispersà les forces

Com a característica comuna, els seus membres rebutjaven la ideologia socialista del Partit Carlí i el lideratge dinàstic de Carles-Hug de Borbó-Parma En la majo-ria de les seves activitats, actuà amb la Regencia Nacional Carlista dE Estella RENACE i agents dels cossos de seguretat de l’Estat franquista Adoptà oficialment la línia ideològica del I Congrés d’Estudis Tradicionalistes octubre 1964 i a Catalunya el moviment fou liderat per Juan Casañas, José Hernández Navarra i Jaime Vives Suriá impressor a Barcelona de l’aparell propagandístic El 1970 la majoria de Juntas s’adherí a…