Resultats de la cerca

L’Orquestra de París recollí, doncs, el testimoni de la llarga tradició musical que, en els seus 139 anys d’història 1828-1967, havia anat gestant l’Orquestra de la Societat dels Concerts del Conservatori El seu primer director fou Charles Münch, que en 1938-48 ja havia dirigit la Societat dels Concerts del Conservatori Arran de la seva sobtada mort 1968 durant una gira de l’orquestra pels Estats Units, Herbert von Karajan n’assumí la responsabilitat com a conseller musical 1969-71 Posteriorment fou dirigida per Georg Solti 1972-75, Daniel Barenboim 1975-89 -que li afegí el cor-, Semyon…

Vida Installada a Barcelona des del 1939, fou alumna de la ballarina i coreògrafa Gisa Gert S’inicià com a cantant de varietats i guanyà un concurs a Radio España de Barcelona EAJ-15 interpretant la cançó La Lirio , de Conchita Piquer, la qual donà peu al seu nom artístic Dona d’una bellesa impressionant, fou la reina de les revistes barcelonines i representa el prototip de la vedet espanyola de la dècada del 1950 Debutà en el cinema amb Parsifal 1951, Daniel Mangrané i Carlos Serrano de Osma, si bé Ignasi F Iquino li proporcionà el personatge principal de La pecadora 1954, versió femenina d…

Parallelament als estudis de cant amb Lola Rodríguez Aragón, es formà en les disciplines de piano, orgue, violoncel, harmonia i composició Acabada la carrera de cant amplià els estudis a Àustria i a Alemanya El 1955 es presentà al Festival de Granada, declaradament inclinada pel lied alemany i la cançó francesa Destacà l’homogeneïtat tímbrica de la seva veu, el seu refinament estilístic i la seva brillant capacitat per a la coloratura Després del seu debut a Madrid 1957 es presentà a la RAI de Milà amb Don Quichotte , de Massenet, al costat de Boris Khristov El mateix any interpretà el paper…

Inicià els seus estudis de violoncel amb el mestre Gálvez Bellido al Conservatori del Liceu Als 12 anys, per recomanació de Gálvez, ingressà a l’Institut Casals, on rebé classes de Francesc Vidal i del mateix Pau Casals El 1932 es traslladà a París i estudià composició amb Nadia Boulanger Marxà a Xile, convidat pel govern d’aquest país per estrenar el Concert per a violoncel i orquestra del compositor xilè Adolfo Allende A partir del 1942 fixà la seva residència a l’Argentina, a Buenos Aires, on treballà amb el mestre Erich Kleiber, el qual en valorar les seves qualitats musicals el reclamà…

Els colonitzadors i missioners portuguesos hi introduïren instruments europeus, el cant pla i el sentit harmònic occidental La vida musical s’expandí en el cases d’òperes de les diferents ciutats, especialment a Minas Gerais El trasllat de la cort portuguesa al Brasil 1808 donà nova vida a l’òpera i a la música religiosa, en les quals incorporà músics notables Els primers compositors autòctons foren José Mauricio Nunes García 1767-1830 i Francisco Manuel da Silva Amb Antonio Carlos Gomes 1836-96, que compongué òperes italianitzants, apareix la primera figura de nom internacional…

Les primeres notícies d’una activitat musical provenen del segle XIII, quan a la ciutat visqué el cantant i trobador Sordello da Goito Amb la família Gonzaga al poder 1328, Màntua començà a consolidar-se com a important centre cultural i hi arribaren músics de tot Itàlia atrets pels favors que en rebien Entre aquests hi havia Bartolomeo Tromboncino i Marchetto Cara, els representants més destacats de la frottola , forma de polifonia italiana del final del segle XV En aquesta mateixa època, a les capelles de les esglésies de Sant Pere i Sant Francesc s’hi afegí la de la basílica de Santa…

Vida Pertangué a l’orde dels menorets Estudià a Venècia amb A Willaert i allí conegué Claudio Merulo A partir del 1522 exercí com a mestre de capella a la catedral d’Osimo A continuació es feu càrrec del magisteri de capella de les catedrals de Pàdua 1565-67, 1589-1601, Ravenna 1567-74 i Loreto 1574-80 També passà algun temps a la cort dels Gonzaga, a Màntua La major part de la seva producció musical és de caràcter sacre El seu estil es mantingué fidel als procediments tècnics i estilístics de la polifonia francoflamenca Destacà en la composició de motets De les seves quinze misses, dotze…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Orphea Film Barcelona ARGUMENT L’obra homònima 1933 de Josep Maria de Sagarra GUIÓ DPruna FOTOGRAFIA Adrien Porchet blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pere Pruna MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA Els mestres Llorenç Torres i Nin Demon i Joan Gaig i Andreu INTERPRETACIÓ Pere Ventaiols Claudi, en la versió catalana, Rafael Rivelles Claudio, en la versió espanyola, Gilberta Rougé Caterina, Rafael Moragas Moraguetes el mariner borratxo, Sebastià Gasch un borratxo, Paquita Torres, Genoveva Ginestà, Ramon Tor El Libori, Teodor Busquets, Verdugo…

Marta Fàbregas en fou la primera directora de doblatge, mentre que Trinidad Bosch exercí de tècnic de so dels moderns equipaments Western Electric Durant la guerra civil es dedicaren a sonoritzar documentals, sense arribar al nivell assolit per Acústica El 1939, G Paolucci presentà la dimissió i fou substituït per Taurino Parvis García i José María López Echevarría El poc volum de feina que tenien, ja que tan sols doblaven els films de la Universal Films Española, desembocà el 1947 en la compra de la totalitat de les accions de la firma de l’editor periodístic Francisco Peris Mencheta…

Des dels quatre anys cantà al cor de l’església de la seva parròquia Estudià música a les universitats de Howard i Michigan i al Conservatori Peabody de Baltimore El 1968 guanyà el Concurs Internacional de la Ràdio Bavaresa de Munic i un any més tard debutà a la Deutsche Oper de Berlín com a Elisabeth Tannhäuser , de Richard Wagner Després interpretà al mateix teatre el paper de Comtessa d’Almaviva Les noces de Fígaro , de WA Mozart, que també enregistrà El 1972 fou Aïda al Teatro alla Scala de Milà, sota la direcció de Claudio Abbado Després de diverses i reeixides actuacions…