Resultats de la cerca

Es formà com a professor d’art a l’acadèmia de belles arts d’Amsterdam, i es donà a conèixer el 1906 com a pintor tradicional de paisatges El 1911 s’installà a París El seu esperit, auster, i les seves creences teosòfiques el menaren a un llenguatge pictòric inspirat per l’angle recte, la línia, el pla i els colors primaris més el blau i el negre, cercant entre tots ells unes lleis d’harmonia Havent tornat 1914 a Amsterdam, continuà les seves recerques abstractes dins un sistema sever d’horitzontals i verticals Amb Theo van Doesburg fundà la revista De Stijl 1917, portaveu europeu de les…

Tingué una influència notable en el desenvolupament de la música nord-americana del seu temps Fou el fundador del departament de música de la Universitat de Harvard Inicià els estudis musicals als Estats Units i el 1858 viatjà a Berlín per ampliar-los a la Hochschule für Musik Aquesta formació marcà decisivament la seva orientació estètica, i a través seu la d’un nombre elevat dels seus deixebles Allí estudià orgue amb A Haupt, que el guià en la seva formació, conegué Clara Schumann i descobrí l’obra de JS Bach a través de les edicions de les seves obres, que s’iniciaven just llavors Novament…

La seva formació musical anà a càrrec de Ll Romeu, J Baptista Lambert, J Lamotte de Grignon i C Taltabull El 1924 fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Vigatà, entitat que dirigí del 1957 al 1968 El 1928 començà a exercir de professor i director de l’Escola Municipal de Música de Vic, i l’any següent obtingué la direcció de la Banda Municipal El 1931 fundà i dirigí l’Orquestra de Cambra de Vic, transformada en Orquestra Municipal el 1945 El 1952 creà l’Acadèmia de Música Santa Cecília, que esdevingué un centre d’ensenyament filial del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona Entre…

Es formà al Conservatori de Música de Barcelona, on estudià, entre altres matèries, piano, guitarra, solfeig i composició Els seus mestres de composició foren Carles Guinovart, Josep Soler i Xavier Montsalvatge La seva òpera prima Fuga I  fou guardonada el 1975 amb la Menció d’Honor del Conservatori Dedicada al món de la docència com a professora de piano i solfeig al Conservatori de Música de Barcelona 1977-2014, el reconeixement de la seva obra compositiva li arribà el 1980 a Figueres en el Concurs de Composició Francesc Basil, on obtingué el segon premi per l’obra Tema variant…

Començà els estudis musicals a Roma vers el 1750, i set anys més tard entrà com a sopranista a l’Acadèmia de Santa Cecília de la mateixa ciutat Durant la temporada 1764-65 debutà a Roma en l’òpera Il finto astrologo , de N Piccinni, i el 1766 tingué el seu primer paper de protagonista, a Venècia, en el Sesostri de PA Guglielmi Aquest mateix any es traslladà a Munic, al servei de l’elector Maximilià III, per al qual treballà fins el 1772 Amb el temps s’afermà com un dels millors castrats de l’època Durant la seva estada a Munic compongué les primeres òperes Piramo i Tisbe 1769 i L’eroe cinese…

Estudià a l’École Normale de Musique de París 1922-23, i fou un dels primers compositors que utilitzà el sistema dodecatònic a Anglaterra El Chamber Concerto núm 1 1939, on demostrà un ús personal del serialisme, fou una de les obres més innovadores de l’època Durant els anys cinquanta assolí la seva maduresa compositiva, però l’ambient cultural era hostil al serialisme i no fou fins a la dècada dels anys seixanta que aconseguí el reconeixement de la crítica Tot i així, algunes d’un gran nivell, com l’òpera de cambra Infidelio 1954 o la cantata De amore 1957, no s’estrenaren fins…

Orfe a dotze anys, fou un estudiant brillant i aprengué els rudiments de la música de manera autodidàctica A partir del 1899 estudià al Conservatori de París, on rebé classes d’harmonia d’A Lavignac, el 1889 El 1904 prosseguí la seva formació a la Schola Cantorum de la capital francesa amb A Roussel contrapunt i V d’Indy composició, tot compaginant-la amb els estudis de filosofia a la Sorbona Fou director del cor de Saint Gervais a partir del 1909 i del cor de l’Opèra Còmica a partir del 1927 Del 1923 al 1939 exercí com a professor de contrapunt a la Schola Cantorum Tot i que ja havia…

Des de molt jove començà a rebre formació musical Estudià orgue amb Johann Bernhard Bach i Johann Andreas Kretschmar, i el 1702 era primer organista a l’església de Sant Tomàs d’Erfurt Més tard, a Weimar, fou organista i professor de música del príncep Johann Ernst En aquesta ciutat estigué en relació amb el seu cosí, JS Bach, que llavors treballava a la cort Walther fou una figura important en la història de la música barroca alemanya El 1732 publicà el seu Musicalisches Lexicon , el primer gran diccionari en alemany que incloïa tant termes musicals com biografies de músics Com a teòric,…

Descobrí la vocació compositiva quan era gairebé un adult i inicià la seva formació musical, a divuit anys, al Trinity College of Music Més tard ingressà al Morley College, on fou alumne d’A Milner i W Goehr Fou professor, entre altres centres, a la London University, al Morley College i al Royal Northern College of Music de Manchester, centre aquest darrer on romangué fins el 1999, any que es jubilà Començà a compondre la dècada de 1960 Entre les obres d’aquest període destaquen una sèrie de peces de cambra, com ara Nine or Ten Hosannas 1967 o Brighton Piece 1967 El 1965 estrenà…

Fou alumne de Fritz Lubrich en les disciplines de piano, orgue i direcció coral i amplià els seus estudis a diferents centres musicals i universitats Fou F Jöde qui li proporcionà el seu primer encàrrec per a compondre música per a la ràdio Després d’un intent fallit d’estudiar amb P Hindemith, fou deixeble de M Trapp a l’Acadèmia Prussiana de les Arts entre el 1936 i el 1938 Mentre era professor de composició a la Staatliche Musikhochschule de Munic, tingué com a deixebles N Huber i R Ketelborn, entre d’altres La seva obra es troba a cavall entre la tradició musical i les avantguardes…