Resultats de la cerca

Es produeix l’enllaç de les línies ferroviàries Utiel-València i Madrid-Conca

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món ibèric Sepulcre megalític del Pla del Bosc de la Sala, a Passanant ECSA - E Casas La Conca de Barberà és un indret on la presència de l’home, tot i que no sigui demostrable en el Quaternari, atès que els possibles assentaments en les terrasses alluvials han estat desfets per l’acció dels conreus, és documentada en el període mesolític en un estrat de la balma de la Vall Montblanc i especialment a la cova del Camí de la Font Voltada i a la Cova de l’Aluja, caracteritzades per la seva estructura d’abrics i situades en el…

Al Museu Comarcal de la Conca de Barberà es conserva una petita collecció de peces de bronze d’època visigòtica procedents de donacions i troballes casuals Si bé el conjunt de peces és petit, amplia notablement la collecció força minsa de bronzes de les comarques tarragonines Sivella i placa de cinturó del segle VI trobada al tossal de la Venes, a Rojalons Montblanc Arxiu fotogràfic del Museu Comarcal de la Conca de Barberà Segurament la peça més coneguda és una sivella procedent del tossal de la Venes, prop de Rojalons, al terme de Montblanc núm inv 78-1 La van…

A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis, en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis * , però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n…

Retaule de Sant Antoni Abat, del Mestre d’Albatàrrec Obra fins ara desconeguda, es conservava a París al principi del segle XX El sant titular sosté un bàcul, seguint un model trescentista que s’abandonà a l’inici del segle XV ©AHCB/AF – JVidal De les terres que abasta la conca del Segre, s’ha conservat –a banda de les obres que ja s’han tractat en dos capítols anteriors– un bon nombre d’altres que en moltes ocasions foren pintades per artistes de caràcter local que seguiren de lluny i de manera retardatària la producció artística dels principals creadors, com és el cas del…

Situació Aspecte del mur sud de l’església, amb la finestra de doble esqueixada, la part més notable de les seves malmeses ruïnes Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església del castell de Toló es troben a l’indret de l’antic castell de Toló L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG371583 Història L’any 1078 es feu la publicació sacramental del testament de Seniofred que havia deixat el seu alou de Toló a Santa Maria de Meià Però aquest no és l’esment més antic del lloc, ja que el castell de Toló apareix documentat des de l’…

La conca d’avantpaís del S dels Pirineus es caracteritza per una història complexa, fruit de l’estreta relació establerta durant el Cretaci superior i el Paleogen entre l’estructuració de la serralada, la construcció del relleu orogràfic i la sedimentació dels materials que aquests dos processos posaren a disposició de l’activitat erosiva En darrer extrem, la relació d’interdependència s’establí entre el sistema d’encavalcaments i els sediments associats, de manera que la geometria i el tipus’ de seqüència d’encavalcaments condicionà la geometria de la conca, la…

La conca d’avantpaís dels Pirineus correspon a la part que actualment s’anomena Conca de l’Ebre Constitueix una zona relativament plana, amb una geometria triangular, situada entre els mantells dels Pirineus al N, les Serralades Costaneres catalanes al SE i la Cadena Ibèrica al SW La conca és reblerta de sediments eocens, oligocens i miocens en l’extrem W Aquests sediments només són deformats a la part occidental de la conca, en una estreta banda localitzada en els contactes amb les cadenes orogèniques esmentades, mentre que a la part…

La junta de govern de la UNESCO fa públic el reconeixement del Geoparc de la Conca de Tremp-Montsec, que passa a formar part de la llista mundial d’aquestes zones protegides Amb 2000 km 2 , ocupa les comarques del Pallars Jussà, part de la Noguera, el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell El 2015 fou aprovat el Geoparc de Catalunya Central, el primer en territori català

Malauradament no ens han pervingut notícies històriques d’aquesta capella, que fou destruïda en fer-se les obres de la central de Gavet Abans de la guerra civil del 1936-39 s’hi celebrava un important aplec De l’església de la Mare de Déu del Pont d’Orís només resta el perímetre dels seus murs, completament ocupats per ruïnes i bardisses, que permeten veure que era un edifici d’una sola nau, amb un absis semicircular, construït amb un aparell rústec de cÀrreu molt irregular, que no permet una datació precisa