Resultats de la cerca

Fill d’ Ignasi Barraquer , es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona 1951 i es doctorà a Madrid 1955 Fou director des del 1953 de l’Institut Barraquer de Barcelona fundat pel seu pare, i el 2005 n’esdevingué president Director del Banc d’Ulls per al Tractament de la Ceguesa 1967 fundat per ell i pel seu pare el 1962, el 1970 fou nomenat catedràtic de cirurgia ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1993 director de l’Institut Universitari Barraquer, adscrit a aquesta universitat, que l’any 2000 creà la càtedra Joaquim Barraquer per a la investigació en oftalmologia…

El 1931 ingressà al Departament d’Extensió d’Ensenyament Tècnic de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció de Pompeu Fabra Des del 1932 formà part de l’Oficina de Revisió d’Originals de l’Institut d’Estudis Catalans Amb el franquisme i la consegüent supressió d’aquestes institucions, durant els primers anys de la dictadura fou pràcticament l’únic corrector dels pocs textos que s’editaven en català És autor del  Vocabulari castellà-català abreujat  1958 i del  Vocabulari català-castellà abreujat  1961, publicats per l’editorial Barcino, que es compten entre les primeres obres…

Hom l’utilitza en aplicacions professionals per tal de compensar les possibles variacions en la durada dels sincronismes del senyal de vídeo degudes a dilatacions i deformacions de les cintes, fluctuacions mecàniques entre el capçal reproductor i la cinta, etc El seu principi de funcionament es basa en l’aplicació d’un retard variable al senyal d’entrada que compensi les desviacions temporals sofertes en el procés d’enregistrament i lectura de la cinta

Definició La miopia és un defecte de la refracció ocular en què les imatges procedents dels objectes distants són enfocades davant la retina, la capa sensorial de l’ull, i que es manifesta essencialment amb una visió llunyana borrosa Freqüència i edat La miopia és una alteració molt freqüent Es calcula que més del 15% de la població n’és afectada Aquest defecte se sol presentar a la fi de la infància i es va accentuant progressivament fins que s’estabilitza cap a 20 anys o 25 També és possible, però, que es presenti en altres edats o que evolucioni durant períodes més prolongats Causes La…

És anomenada ptosi la caiguda de la parpella superior de manera que és impossible d’alçar-la i restablir la fenedura palpebral L’origen d’aquest trastorn és una alteració motora que impedeix la contracció del múscul elevador de la parpella Hi ha diversos tipus de ptosi segons l’origen que presenta La ptosi congènita és una afecció generalment hereditària deguda a una alteració nerviosa del nucli d’origen del nervi motor ocular comú Pot ésser unilateral o bilateral En aquest cas, es perd la funció del múscul elevador de la parpella, mentre que es manté la del múscul tarsal, que rep una…

Les tres modalitats de codificació existents tenen el nom del mateix tipus de codi que apliquen de font, de detecció i correcció d’errors, i de canal La codificació de font consisteix a eliminar, tant com sigui possible, la redundància natural de la majoria de senyals, és a dir, a representar el missatge amb un nombre mínim de bits, per a fer òptima la capacitat de transmissió del canal Aquesta codificació pot ésser conservativa o no, segons que el receptor pugui recuperar exactament el senyal original o només una versió aproximada En la no conservativa, el percentatge de compressió de la…

Així com també elabora les variacions de la magnitud reguladora en funció de la desviació instantània del valor regulat respecte al valor que ha d’ésser mantingut constant, i d’un dispositiu servomotor , que aplica la potència necessària per a fer efectives les variacions de la magnitut regulada Aquests reguladors són anomenats reguladors d’acció indirecta o reguladors indirectes , mentre que hom anomena reguladors d’acció directa o reguladors directes aquells en els quals l’element avisador o detector és alhora l’òrgan motor —que substitueix en aquests casos el dispositiu servomotor— de la…

Vida i obra Fill segon de Pere V de Queralt i de Castellnou Heretà la senyoria de Ceret i uns drets a Castellnou i al vescomtat de Rocabertí Fou un dels enviats a tractar el matrimoni de l’infant Joan amb la filla Violant, de Galeazzo II Visconti de Milà 1372 Anà a servir el rei de Xipre amb 250 llancers 1378 Per matrimoni amb Beatriu d’Olzinelles tingué els castells de Cànoves i de Catllar El seu germà gran Dalmau I li empenyorà Vespella 1380 El rei li vengué Pallerols, Sant Antolí, Timor i Gàver, però els seus habitants tractaren la redempció i la incorporació a la corona Amb el seu nebot…