Resultats de la cerca

Dedicat professionalment al periodisme, començà a treballar a El adelanatdo de Salamanca En 1970-80 visqué a París, on treballà per a l’Oficina de Radiodifusió i Televisió Francesa ORTF, i fou corresponsal de Destino Posteriorment s’incorporà al diari El País com a crític d’art i música Treballà en diversos programes de televisió, un dels quals, Tatuaje , dirigí el 1985 Com a poeta, en els seus primers llibres barrejava elements socials i experiència íntima El jornal , 1965 Amor peninsular , 1965 i Un humano poder , 1966, però la seva obra evolucionà cap a fórmules…

Cronista esportiu de premsa El Matí , La Vanguardia , Tele-exprés , etc i corresponsal L’Équipe , Tribunne de Lausanne , Sports Illustrated , Life , ABC , i de l’agència United Press International, destacà també com a divulgador i estudiós de l’esport Autor de més de deu llibres, altament especialitzats i d’un gran nivell tècnic, sobre l’olimpisme i l’esport en general Olimpíada 1976 , 1976, etc, i dirigí també l' Enciclopedia Mundial del Fútbol Així mateix participà en diverses comissions, entre les quals hom pot destacar la Comissió de Premsa del CDI i la promotora per la…

Estudià musicologia a les universitats de Munic, Berlín i Leipzig En aquest darrer centre fou deixeble d’A Sandberger, J Wolf i H Riemann i es doctorà el 1911 Fou corresponsal del "Hannoverscher Anzeiger" 1919-29 i professor del Conservatori de Hannover des del 1925 El 1930 obtingué un postdoctorat a la Universitat d’Erlangen, on fou cap del departament de musicologia Entre el 1935 i el 1944 impartí la docència al conservatori i a la Wirtschaftshochschule de Nuremberg i a partir del 1955 fou editor del "Händel-Ausgabe" S’especialitzà en música dels segles XVIII i XIX, centrat…

Estudià musicologia amb R Rolland a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà el 1913 Catalogà la música de la Biblioteca Laurenziana de Florència 1908, fou professor a l’École des Hautes Études Sociales 1909-14 i fundà i dirigí la "Revue musicale" 1920-39 Des del 1921 organitzà algunes sèries de concerts de música contemporània, a través dels quals promogué la música, entre d’altres, de B Bartók, GF Malipiero i I Pizzetti També fou corresponsal a París del "New York Times" 1924-35, i cofundador, secretari i catedràtic de la secció francesa de la Societat Internacional de…

Es formà professionalment amb un grup de joves periodistes a la seva ciutat natal, sota l’aixopluc de l’emissora de l’Església Posteriorment es traslladà a Barcelona, on collaborà en diversos mitjans, especialment en el  Diari de Barcelona , per al qual fou corresponsal en la descolonització d’Al-Aaiun, l’actual Sàhara Occidental Durant gairebé tot l’any 1979 fou el primer director d' El Punt , en el qual collaborà posteriorment, i també en altres mitjans Els anys vuitanta fou cooperant a Nicaragua, Bolívia i el Sàhara, i a partir d’aleshores s’especialitzà en informació i…

Estudià història amb E Hanslick i teoria de la música amb G Nottebohm a la Universitat de Viena Des del 1879 establí una gran amistat amb Brahms, del qual posteriorment esdevingué escrivent Fou director dels arxius de la Societat dels Amics de la Música, director d’orquestra el 1892, professor de música al conservatori i corresponsal a Viena del "Musical Times" Destacà en la investigació sobre músics, especialment F Schubert i L van Beethoven S’ocupà de la supervisió de la primera edició crítica completa de l’obra de Schubert Leipzig, 1884-97, amb la qual obtingué el doctorat…

Deixà de cursar estudis a l’escola de periodisme dirigida per Ángel Herrera a Madrid per tal de passar a militar a la CNT En 1931-32 fou corresponsal des de Madrid a Solidaridad Obrera , i poc després passà a ésser-ne redactor A Barcelona, s’uní al grup anarquista Nervio, de DAde Santillán, amb el qual havia de tenir una llarga collaboració, especialment com a secretari de redacció de Tiempos Nuevos 1934-38 i a Timón 1938 Fou, a més, director de Solidaridad Obrera en 1936-38 A l’exili, fixà la seva residència a Buenos Aires des del 1941 i fou redactor de La Razón 1949 Entre els…

Llicenciat en lletres i diplomat a l’École du Louvre, a París fou deixeble d’Amédée Ozenfant A Barcelona 1927 collaborà en la decoració de l’exposició del 1929 Fou corresponsal a París 1930 de Mirador i L’Instant Capità republicà, el 1939 s’exilià a Veneçuela, on fou professor de belles arts i escenògraf Recorregué Amèrica, i s’installà a París el 1955 Exposà sol des del 1928 a Barcelona, París, Caracas, Santiago de Xile i Buenos Aires Té obres en museus de Barcelona, Caracas i Olot Collaborà en periòdics americans i francesos Publicà Mallorca —amb el seu oncle— 1927 i llibres…

S’inicià a Solidaridad Nacional , on cobrí diversos esdeveniments esportius, com els Jocs Olímpics de Londres 1948 Fou fundador i redactor del setmanari esportiu Olimpia 1952 i corresponsal de Marca a Barcelona 1957-80 Exercí de redactor i subdirector en el diari Sport la dècada de 1980 Fou cap d’esports a Ràdio Barcelona 1961-71 i Ràdio Nacional d’Espanya 1971-80 A la segona meitat dels anys vuitanta fou vicepresident de la Federació Catalana de Boxa Com a promotor esportiu, organitzà el Cinturó Ciclista Internacional 1959 Produí diversos films de temàtica esportiva, com Los…

El 1910 fundà el Barcelona Boxing Club, entitat que presidí mentre era secretari del Club Pugilista El 1913 s’inicià en l’arbitratge Fins el 1965, dirigí 3000 combats i participà en els Jocs Olímpics de París 1924, Amsterdam 1928 i Londres 1948, en set Campionats del Món i vint d’Europa El 1923 esdevingué secretari de la Federació Espanyola de Boxa, càrrec que ocupà durant quinze anys, i presidí el Collegi Espanyol d’Àrbitres de Boxa durant molt de temps També exercí com a corresponsal, des del 1918, de la revista parisenca L’Echo Des Sports i com a mànager de boxejadors com…