Resultats de la cerca

Les tiges fèrtils d’algunes espècies no són fotosintetitzadores i difereixen de les tiges vegetatives Els esporangis són a la cara inferior d’esporangiòfors verticillats en un estròbil terminal compacte Les espores van acompanyades d’elàters Els gametòfits són petits i verds, amb arquegonis i anteridis, i els espermatozoides són mòbils L’únic gènere de la família és Equisetum , la cua de cavall Equisetàcies més destacades Equisetum sp cua de cavall , equiset, herba estanyera, trencanua Equisetum hiemale aspreta Equisetum ramosissimum trompera d'aigua

Gairebé sempre tenen tres parpelles, que poden ésser transparents, una de les quals té funcions de membrana nictitant Algunes espècies tenen ull parietal Es reprodueixen des del mes de març fins al juny Són animals ovípars les femelles dipositen els ous en forats del sòl, els colguen i se'n desentenen totalment Hi ha alguns representants que són ovovivípars escíncids S'alimenten de cucs o insectes vius, malgrat que alguns són frugívors i poden completar la dieta amb vegetals tendres Són animals terrestres que habiten en zones càlides, on romanen llargues estones prenent el sol A l’estació…

Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…

Bé que segons els llocs i les èpoques hom n’ha emprat de diverses menes, la més perfeccionada i modernament més corrent consta, fonamentalment, d’una xarxa disposada més o menys de manera perpendicular a la línia de costa, i per tant travessera a les línies de migració, anomenada cua, que comunica, a través d’una obertura la boca , amb un seguit de compartiments rectangulars o quadrangulars les cambres , el darrer dels quals, anomenat cop, és proveït de fons Els peixos, desviats per la cua, fan cap, a través de la boca, a les cambres Els pescadors, aleshores, sovint…

Són de dimensions mitjanes 15 a 20 cm, de color marró variable l’aleta caudal és substituïda per una mena de cua prènsil sovint s’entortolliguen amb la cua a les posidònies i zosteres Tenen fecundació interna la parada nupcial, que precedeix la còpula, és complexa, i suposa canvis notables de coloració i de comportament en tots dos sexes el mascle cova la posta dins una bossa incubadora ventral que s’obre o rebenta quan els ous es desclouen A la Mediterrània són comunes dues espècies Hbrevirostris i Hguttulatus , aquesta darrera també anomenada cavallet marí , amb diferents…

El mascle és gris blavós a les parts superiors, rogenc molt llistat al pit i a les parts inferiors, i presenta una franja terminal negra a la cua la femella, una mica més grossa que el mascle, és marró fosc per sobre i presenta franges falbes a la cua Té les potes grogues És el més petit dels falcons europeus, migrador, i generalment nia a terra Habita al nord d’Europa i Àsia i emigra fins al nord d’Àfrica i al sud d’Àsia És comú als Països Catalans durant la tardor i l’hivern

El mascle té el pili, el clatell i els costats del cap de color gris blavenc, les parts superiors tacades de negre i la cua d’un color gris blavenc, amb una estreta franja blanca a l’extrem i una de negra i més ampla al damunt La femella té les taques de les parts superiors de color bru negrenc, formant franges, i la cua de color vermell grisenc amb franges negres estretes, llevat la de l’extrem, que és ampla S'alimenta d’insectes grossos, moixons i petits mamífers Habita a gairebé tot Euràsia i Àfrica És comú als Països Catalans

Les musaranyes d’aigua Neomys són difícils de diferenciar externament La pirinenca N fodiens , a dalt es diferencia de les musaranyes del gènere Sorex pel fet que té a la cua una quilla ventral formada per pèls llargs i rígids, i perquè presenta una filera de pèls al marge extern dels peus La mediterrània N anomalus , de la qual veiem dos detalls té una talla lleugerament més petita, i la quilla de la cua és restringida a la part distal alhora, la franja de pèls rígids que voregen la part externa dels peus és menys patent Les mesures corporals de N fodiens són…

El gènere Macaca inclou formes d’uns 40-80 cm d’alçada, segons les espècies, amb els mascles més grossos que les femelles tenen el tronc robust, el musell molt sortit, els arcs superciliars molt prominents, la cua més aviat curta i les callositats isquiàtiques ben desenvolupades D’hàbits gregaris, viuen en grups d’unes quantes desenes d’individus, de totes les edats i de tots dos sexes, dirigits per mascles, i tenen una estructura social molt complexa Diürns i omnívors, són preferentment arborícoles, bé que també n'hi ha de terrestres De bon domesticar, són molt emprats com a…