Resultats de la cerca
Es mostren 1800 resultats
diploma
Diplomàtica i altres branques
Document solemne emanat d’una cancelleria imperial o reial i, per extensió, d’una d’eclesiàstica.
En el sentit estricte, el terme diploma és anàleg al de precepte A Roma, eren anomenats així els permisos de circulació i les llicències militars, presentats en forma de díptic de bronze El terme fou aplicat pels erudits del Renaixement en els documents i privilegis solemnes L’accepció fou adoptada definitivament per Jean Mabillon, fundador de la ciència diplomàtica Les cancelleries qualificades elaboraren una formulació precisa i detallada, inspirada en les regles de la retòrica, per a la redacció dels diplomes i documents solemnes, i que afectava la distribució de les clàusules, l’estil…
Pont Vell de Sant Miquel de Campmajor
Art romànic
Pont situat a prop de l’església de Sant Miquel de Campmajor, sobre la riera de Campmajor Venint de Banyoles, en arribar a la plana de Campmajor cal agafar la carretera que va al Collell havent passat Sant Miquel de Campmajor, hom veu a mà dreta el pont El pont té una longitud de 31,8 m i una amplada de 3,6 m 2,8 m si no es compten les baranes Al mig s’obre un arc de mig punt amb una longitud d’uns 10 m i una alçada d’uns 7 m a banda i banda hi ha sengles esperons i uns arcs més petits, que fan 2,5 m d’ample × 2,5 m d’alt Llevat de la part superior, que en bona part correspon a la barana, la…
Tomba de Llampaies (Saus i Camallera)
Art romànic
A uns 3 m de la paret de tramuntana de l’església actual de Sant Martí de Llampaies va aparèixer una tomba excavada a la roca Aquesta sepultura, que era de tipus antropomorf, segurament pertanyia a una necròpoli d’una església primitiva Actualment, per tal de protegir aquesta tomba, ha estat colgada totalment amb una roca gran, de manera que hom no hi pot veure res Aquesta sepultura corresponia a un enterrament d’un adult Segons Joan Badia era orientada de SE a NW Tenia el cap gairebé quadrat, ben diferenciat a la capçalera, amb els angles força ben marcats L’espatlla dreta sembla que era una…
Pont de Tavascan (Lladorre)
Art romànic
Situació Pont d’un sol arc amb el terra de doble vessant sobre el riu de Tavascan, prop de la seva confluència amb la Noguera de Cardós ECSA - J Bolòs Pont situat al poble de Tavascan, sobre el riu del mateix nom, que és una riera que ve de la banda oest i, a poca distància del pont, conflueix en el riu Noguera de Cardós Mapa 34-9182 Situació 31TCH572231 Cal anar al poble de Tavascan i es pot veure, a mà esquerra, de la mateixa carretera estant Pont Aquest pont, amb un sol arc i amb un terra de doble vessant, té una longitud total de 15,7 m, repartida en dues parts semblants la del nord fa 7,…
Sant Miquel de Calbera (Gerri de la Sal)
Art romànic
Del lloc de Calbera i de la seva església de Sant Miquel, situats prop de l’estany de Montcortès, només en resten les ruïnes d’una capella barroca, totalment abandonada En el document conegut com a fals XI de Gerri , datat entre el 1017 i el 1035, en què el comte Guillem restitueix al monestir de Gerri una sèrie de béns, se cita el lloc de “ Calvaría cum fevo ab integro ab ipsam parrochiam ” El primer esment fiable quant a la datació és de la fi del segle XI i del principi del segle XII, en l’inventari dels moltons que cobrava el monestir de Gerri al pla de Corts, per raó del delme, que…
Sant Miquel de Viella
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Sant_Miquel_Viella.jpg)
Sant Miquel Viella
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de la vila de Viella (Vall d’Aran), vora la carretera del port de la Bonaigua.
L’edifici L’església actual respon a una obra tardana, de transició del romànic al gòtic, amb una notable portalada gòtica i un bonic campanar afegit al segle XVI Els elements romànics més importants són un crucifix de pedra que es troba encastat al costat oest de l’atri, obert sota el campanar de l’església, una pica baptismal i les magnífiques restes d’un Crist Probablement l’emplaçament original del crucifix era el timpà de la portada, com a Sant Pèir d’Escunhau Es tracta d’una creu llatina que mostra Crist clavat en actitud triomfal i amb un marcat hieratisme Malgrat les mutilacions que…
Torre de la Candela (l’Aldea)
Art romànic
Situació Construcció defensiva que, com moltes altres, vigilava la desembocadura de l’Ebre a l’edat mitjana ECSA - J Colomé Torre situada a la plana, a la riba esquerra de l’Ebre, a mig camí entre el castell d’Amposta i la torre de Burjassénia Mapa 32-20 522 Situació 31TBF966110 Per a accedir-hi cal sortir des d’Amposta pel pont penjant i agafar la desviació que hi ha a l’esquerra abans de passar el pont que salva la carretera de sortida de l’autopista Un cop en aquesta carretera, i a uns 100 m, cal girar a la dreta, passant per sota d’aquest últim pont A causa de les contínues remodelacions…
Necròpoli de l’Aranyó (els Plans de Sió)
Art romànic
Situació Dues tombes paralleles, del tipus banyera, de les cinc que formen el conjunt de la necròpoli EFS Aquesta necròpoli és al sud-est de l’Aranyó, en una petita serra de forma allargassada, parcialment coberta de coscolls, la qual correspon geomorfològicament a un canal antic de pedra sorrenca sobre nivells de margues Mapa 34-14 361 Situació 31TCG522187 Per tal d’accedir a la petita localitat de l’Aranyó cal prendre la carretera L-303, que surt des de Cervera, en direcció nord-oest Necròpoli La petita serra on hi ha la necròpoli té senyals d’extracció de pedra i d’una trinxera de la…
Peces d’art romàniques del Museu Balvey (Cardedeu)
Art romànic
Museu Al Museu Balvey de Cardedeu es conserven restes romàniques disperses que, en general, són força desgastades i de poca qualitat Convé remarcar que, un cop analitzats, els capitells 1, 2 i 3, força deteriorats, són gòtics El capitell núm 4 té forma cúbica i fa 18 cm de costat per 16 cm d’altitud És decorat amb motius vegetals, si bé la seva collocació no és gaire comuna dins el romànic Les fulles parteixen de dos nivells A mitja alçada del capitell i en el centre de cada cara en surt una en sentit descendent del mateix punt de partida i en direcció oposada surten tiges que es bifurquen…
El temps: la quarta dimensió en geologia
Els paràmetres temporals que ens són immediats, com les hores, els dies, els mesos, els anys o fins i tot els segles, es mostren inservibles quan ens hem d’acarar a l’estudi de la història de la Terra Els períodes geològics són molt més llargs Per això, el temps és tota una quarta dimensió geològica A la nostra escala percebem el paisatge i la geografia com a immutables Veiem les roques com a elements inerts dels quals, i només molt de tard en tard, ens arriben notícies d’una esllavissada, d’un terratrèmol o d’una erupció L’alçament progressiu d’una serralada, la meteorització implacable de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina