Resultats de la cerca
Es mostren 1105 resultats
San Pedro de Cardeña
Monestir
Antic monestir benedictí situat al terme de Cardeña-Jimeno, 10 km al SE de Burgos.
Fundat al segle IX, Alfons III el Magne 866-910 li concedí un privilegi com a nucli repoblador A mitjan segle X fou destruït pels musulmans i reedificat pel comte García-Fernández de Castella Fou panteó de personatges emparentats amb els comtes de Castella conserva el sepulcre del Cid i la seva família Sofrí constants reformes en el curs dels segles XIV al XVII De la fàbrica antiga hi ha restes del claustre i la sala capitular El 1502 era unit a la congregació vallisoletana i després de l’exclaustració del 1836 fou casa correccional del clericat i, posteriorment, cedit a trapencs…
el Cenacle
Estança on Jesús celebrà la Cena amb els apòstols.
Des del segle V fou identificada amb l’estança on els apòstols reberen l’Esperit Sant el dia de Pentecosta i al costat de la qual fou edificada, al segle IV, una basílica, situada a Sió, fora de les antigues muralles, al costat SW de Jerusalem Al segle XIV el Cenacle destruït i reedificat diverses vegades fou reconstruït en estil gòtic per Robert d’Anjou, rei de Nàpols, i confiat als franciscans Al segle XVI, a causa de la creença que allà hi havia la tomba de David, passà als musulmans, fins als temps moderns, que deixà d’ésser lloc de culte i adquirí un estatut especial
monestir de Valvanera
Abadia
Abadia benedictina situada a la Sierra de San Lorenzo, als Montes Distercios, a La Rioja.
Fundat al final del segle X, en un indret d’antiga tradició eremítica, hom en coneix la llista d’abats des del 1055 Formà part de la Congregació Claustral Tarraconense fins que fou unit, no sense resistència, a la congregació de Valladolid segle XVI Tingué un famós escriptori Incendiat i destruït per les tropes napoleòniques i dispersada la comunitat arran de la supressió 1835, fou restaurat per monjos de Montserrat 1883 L’any 1954 una part de la comunitat es traslladà a El Paular Segòvia En són administradors els bisbes de Calahorra La imatge de la Mare de Déu segle XII que hom…
Daia Vella
Daia Vella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector d’horta estès a l’esquerra del Segura, en forma de quadrilàter limitat per séquies, al nord de Rojals.
Tot el terme és ocupat pel regadiu carxofes, patates, cànem, blat, blat de moro, que aprofita l’aigua de la séquia de Daia Vella , derivada de l’assut d’Alfeitamí Hi predomina el règim d’explotació directa 75% Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí hi ha també avicultura El poble 161 h 2006 6 m alt fou destruït el 1829 per un terratrèmol depèn de la parròquia de Daia Nova Fins el 1791 havia format part del terme d’Oriola des d’aleshores fou municipi independent juntament amb Daia Nova, que se'n segregà durant la primera meitat del s XIX Els comtes, després ducs, de Pinohermoso n'eren senyors…
odèon
Art
Teatre
Teatre de dimensions reduïdes que, a la Grècia antiga, era destinat a les audicions musicals.
Arquitectònicament, repetia la forma del teatre grec clàssic, però adquiria un desenvolupament vertical més notable, per tal d’afavorir l’acústica de les audicions, i oferia, en l’escena, unes dimensions més reduïdes Un dels odèons més antics fou el que Pèricles ordenà construir a Atenes vers el 422 aC amb la fusta de les naus perses capturades Fou destruït per un incendi i, bé que fou reconstruït posteriorment, amb prou feines n'han estat conservats vestigis Herodes Àtic en feu construir un altre que, restaurat, encara es conserva actualment, al peu de l’Acròpolis atenesa Aquest…
castell de Xàtiva
El castell de Xàtiva
© Fototeca.cat
Castell
Fortalesa edificada a Xàtiva (Costera), a la part alta de la serra del Castell, a tocar de l’emplaçament de l’antiga ciutat alta preromana o l’Albacar
, coster septentrional que la uneix amb l’antiga muralla de la ciutat moderna.
El castell és format per dos nuclis fortificats, el Castellvell o Major i la Castellana, units per una doble muralla amb un total de trenta torres És de fundació romana, i fou reedificat després de la conquesta cristiana Fou destruït parcialment arran de la guerra de Successió i pel terratrèmol del 1747 Serví de presó de personatges importants, com l’infant Ferran de la Cerda, Jaume IV de Mallorca, Jaume d’Urgell, enterrat a la capella del castell, i Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, el qual durant les Germanies els agermanats, que aconseguiren de dominar el castell, proposaren de…
avalot del Call
Història
Revolta popular ocorreguda els mesos de juliol i agost del 1391 a diferents ciutats catalanes, promoguda per uns predicadors castellans que, procedents de Sevilla, exhortaven el poble a envair els calls, saquejar les cases dels jueus i assassinar-los.
Els avalots, iniciats a València el 9 de juliol, s’estengueren, entre altres, als calls de Palma 2 d’agost, Barcelona 5 d’agost, Girona 10 d’agost, Lleida 13 d’agost i Perpinyà 17 d’agost El més important fou el de Barcelona, on el call fou pràcticament destruït més de mil jueus foren assassinats, i els altres, forçats a la conversió per a salvar la vida, malgrat la intervenció de la milícia ciutadana, que hagué de protegir les cases d’alguns burgesos davant l’extensió del tumult popular El rei Joan I de Catalunya-Aragó ordenà l’execució d’una vintena de responsables, però els…
Sant Pere de Gavà
Art romànic
L’església de Sant Pere de Gavà és documentada des de mitjan segle XI i el 1200 consta com a parròquia Des de la primeria del segle XIV Sant Pere de Gavà i Sant Miquel d’Eramprunyà tenien un mateix rector i a poc a poc la primera anà substituint la parròquia del castell, que aviat esdevingué sufragània de Sant Pere El 1629 es construí un nou edifici parroquial a Sant Pere de Gavà A la fi del XVIII s’estava construint un nou temple Aquest, que conservava la torre del campanar anterior, amb finestres ogivals, fou destruït el 1936 L’actual església parroquial va ser construïda el…
monestir de Leyre

Aspecte del monestir de Leyre
© CIC-Moià
Monestir
Monestir, sota l’advocació de sant Salvador, situat en els contraforts del Prepirineu navarrès.
Pertanyent a l’orde benedictí, apareix citat a mitjan segle IX Destruït per Almansor, fou començat a reconstruir el 1022 i consagrat el 1098 d’aquest moment són la cripta, de planta quadrada, i quatre naus separades per fileres de columnes amb capitells de grans dimensions, i la capçalera de l’església És del segle XII la nau principal, així com la Capella dels Reis, amb els sepulcres dels reis de Navarra El 1239 el monestir passà a mans dels cistercencs, i fou acabat en estil gòtic cistercenc A causa de la desamortització el monestir fou abandonat, i no tornà a ésser habitat…
Santa Perpètua de Gaià
Santa Perpètua de Gaià
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Pontils (Conca de Barberà), situat a l’esquerra del Gaià, a l’indret on aquest forma el congost de Santa Perpètua , esglaonat al vessant d’un grop calcari que obliga el riu a descriure un meandre.
Al cim del penyal hi ha les restes del castell de Santa Perpètua fragments de la muralla, un portal i una torre mig esberlada, documentat des de la fi del segle X era d’Ansulf, vicari de Gurp i estirp dels Cervelló, que fou destruït en l’escomesa d’Almansor Reconstruït 1012, pertangué, dins el comtat de Barcelona, als Cervelló passà als comtes de Savallà segle XVII i als marquesos d’Aitona segle XVIII Les restes de la primitiva església romànica es conserven al clos del cementiri L’actual parròquia de Santa Maria es troba prop de la torre del castell Fins el 1995 fou cap de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina