Resultats de la cerca
Es mostren 417 resultats
Castell i vilatge de Montlleó (Áger)
Art romànic
Situació Situat prop del port d’Àger, a 979 m, al cim de la carena que limita la vall d’Àger per la banda meridional A l’indret hi ha un vèrtex geodèsic Mapa 32-13327 Situació 31TCG128504 Si seguim la carretera que va de Balaguer a Àger, des del port d’Àger, hem d’agafar la pista que porta al repetidor, passar per sobre uns camps i, tot seguint la carena, enfilar-nos fins al cim del primer turó JBM Història L’indret de Montlleó és conegut des de l’any 1173 En aquesta data el lloc pertanyia a Bernat d’Àger, que tenia diferències amb l’abat Ramon de Sant Pere d’Àger, el qual li reclamava la…
tai
Etnologia
Individu d’un grup ètnic molt nombrós, amb afinitats lingüístiques i culturals, que representa una variant meridional dins el grup xantoderm, dispers per una gran zona que va d’Assam a l’illa de Hainan i del Yunnan (sud de la Xina) fins al golf de Tailàndia.
Representen les 3/5 parts de la població del Vietnam, de Laos, de Tailàndia, de la Xina meridional i de Birmània Originaris dels Yunnan, emigraren cap a les zones actuals al començament de l’era cristiana Posseïen ja aleshores un gran bagatge cultural l’agricultura d’arada i irrigacions, la cria de bestiar boví, la siderúrgia, l’ús del teler horitzontal i l’organització política La gran majoria són de religió budista, de l’escola de theravāda , difosa entre els tais al s XII El grup més nombrós és el siamès o tai pròpiament dit, que habita al sud i al centre de Tailàndia, molt influït pels…
Llambilles

Església parroquial de Llambilles
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació És situat al SE de la ciutat de Girona i de Quart, al sector nord-occidental del massís de les Gavarres Al N limita amb el terme de Quart d’Onyar, a l’est amb l’extens terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura del Baix Empordà, al S, on el límit passa sota el puig de la Font i segueix parcialment la riera de Bugantó, amb Cassà de la Selva, i a l’W, on el termenal passa vora Ca l’Empordanès, amb Campllong i, més al nord, travessant la riera de Bugantó, amb el terme de Fornells de la Selva El territori és drenat per la riera de Bugantó, que desguassa a l’Onyar…
De la Mediterrània a la mar Tenebrosa. 1339-1650
Els navegants i comerciants catalans travessaren ben aviat l’estret de Gibraltar amb l’objectiu d’establir relacions comercials, passant per Sevilla i Lisboa, amb Anglaterra i Flandes Parallelament, amb els genovesos, s’atreviren a navegar vers el sud a desgrat del fet que, com diu Gonçal de Reparaz –un dels introductors de la geografia moderna a Catalunya i un dels fundadors de la Societat Catalana de Geografia el 1935–, “la llegenda de la mar Tenebrosa gelava la sang de les venes del més audaciós” Expedicions a les "illes Afortunades" al segle XIV De fet, nòrdics i àrabs, que ja eren a l’…
Jaume Pasqual i Coromines
Historiografia
Cristianisme
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Provinent d’una família benestant, realitzà els estudis de retòrica i gramàtica al collegi dels escolapis de Moià Posteriorment es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera 1758 L’any 1759 ingressà al monestir premostratenc de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes, on ràpidament establí contacte amb Jaume Caresmar Arribà a ser-ne prior 1795, 1801 i abat 1789 Al llarg de la seva vida realitzà diversos viatges per Catalunya, Aragó i Navarra per tal de cercar documents, restes arqueològiques i monedes antigues Juntament amb els seus germans d’orde Caresmar i Josep Martí…
, ,
La masia: habitatge, explotació i defensa
Mas torre La Villa, la Coma i la Pedra, Solsonès, segle XIII Els orígens de la masia com a unitat de sostracció pagament de rendes i d’explotació són, actualment, objecte de recerca i discussió Però el mas com a forma d’hàbitat dispers i habitacle de famílies pageses és, segurament, una estructura molt antiga que atreu poderosament l’atenció d’arqueòlegs i historiadors Durant el segle XIII i coincidint amb períodes d’inseguretats i canvis, s’observaren unes tendències constructives, inspirades en èpoques anteriors, de marcat caràcter defensiu Així, en diverses zones de Catalunya…
Xarxet
El xarxet Anas crecca és de tots els nostres ànecs, el més petit ateny fins a 35 cm i un dels més característics dels arrossars El mascle, que veiem a la fotografia, presa al delta de l’Ebre, és característic pel color de la taca corbada del cap, que caracteritza els xarxets, en aquest cas verda i emmarcada de blanc per baix A les femelles, és important el mirall verd per a diferenciar-les de les d’altres espècies Xavier Ferrer Espècie migradora i hivernant regular, de gran mobilitat, que apareix a tota mena d’ambients aquàtics litorals i del rerepaís, principalment com a conseqüència d’…
el Matarranya

Comarca de la Franja de Ponent.
La geografia Cap de comarca, Vall-de-roures Hom hi distingeix dos paisatges distints el de la Serralada Prelitoral i el de la depressió de l’Ebre La Serralada Prelitoral, constituïda per materials eocretacis i liàsics, ocupa el sector SE de la comarca, i pel migdia enllaça amb els ports de Morella L’espina dorsal d’aquesta muntanya correspon als ports de Beseit, que separen el Matarranya del Baix Ebre, del Montsià i del Baix Maestrat la Tinença de Benifassà i que culminen, a 1396 m alt, al tossal d’Encanader, seguit el puig de la Fontsanta, la mola de Fuell i la punta de l’Ombria, que…
Castell de Vallestàvia
Art romànic
Situació Àmbit cobert amb volta de canó situat a l’angle nord-oest de l’actual església parroquial, que podria correspondre a la cisterna del castell ECSA - A Roura El poble de Vallestàvia, situat en els contraforts nord-orientals del massís del Canigó, forma un petit nucli agrupat sobre un serrat, damunt el curs del riu Lentillà, a la seva esquerra i a 640 m d’altitud És dominat per l’església parroquial, edifici que manté alguns vestigis de l’antiga fortificació o castell Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 56” N - Long 2° 31’ 31” E Hom arriba a Vallestàvia per la carretera D-13 que surt de…
Gripau corredor
Morfologia El gripau corredor Bufo calamita és una mica més petit i menys berrugós que el gripau comú Bufo bufo així mateix, les glàndules paròtides són paralleles, l’ull és daurat i sol presentar una línia vertebral groga Josep M Barres Aquest gripau presenta la morfologia típica, arriba als 70 o 80 mm de longitud, i és de tronc prou robust Té el cap més estret i el musell curt i rom, les glàndules paròtides prominents i paralleles l’ull és groc verdós o entre daurat i argentat, i el timpà, petit, quasi indistint Els tubercles subarticulars són dobles hi ha dos tubercles metatarsians a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina