Resultats de la cerca
Es mostren 591 resultats
Maj Sjöwall
Literatura sueca
Escriptora sueca.
Després d’estudiar disseny gràfic i periodisme, treballà en publicacions diverses Juntament amb Per Wahlöö Tölö, 5 d’agost de 1926 – Malmö 22 de juny de 1975 amb qui estigué casada 1961-63, publicà el cicle de novella negra Roman om ett brott ‘Novella d’un crim’, protagonitzat per l’inspector Martin Beck La sèrie aconseguí una gran difusió internacional traduïda a unes quaranta llengües, obtingué algunes de les primeres distincions en el gènere Consta dels títols següents Roseanna 1965, Mannen som gick upp i rök ‘L’home que s’esfumà en l’aire’, 1966, Mannen på balkongen ‘L’home…
Manuel Seco Reymundo
Lingüística i sociolingüística
Filòleg castellà.
Doctor en filologia romànica per la Universidad Central de Madrid 1969 Deixeble de Rafael Lapesa, s’especialitzà en gramàtica i lexicografia Treballà en el Diccionario histórico de la lengua española durant trenta-un anys, primer com redactor 1962-68, després com redactor en cap 1968-81 i finalment com a director 1981-93 D’entre les seves obres es destaquen Metodología de lengua y literatura españolas en el Bachillerato 1961, Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española 1961, Arniches y el habla de Madrid 1970, premi Rivadeneira de la Real Academia Española 1969, Gramática…
Vicenç Rojo i Almazán
Pintura
Pintor.
El 1949 emigrà a Mèxic i s’hi establí Hi estudià dibuix i pintura a La Esmeralda i, més tard amb A Souto Collaborà amb M Prieto a Novedades i fou cofundador d’Ediciones Era 1960 Inicialment, la seva obra era pròxima a l’expressionisme abstracte, però progressivament tendí a la simplificació i a la geometrització dels elements formals, tot valorant la importància del color i de les textures Sovint prenia el paisatge com a motiu També fou escultor i, com a dissenyador gràfic, collaborà en diferents publicacions, editorials i suplements culturals Creà obres d’edició limitada amb els poetes…
Aurora Altisent i Balmas

Aurora Altisent
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintora.
Filla del compositor Joan Altisent i de la també pintora Carme Balmas, es formà sota la direcció d’Ángel López-Obrero i de Ramon Rogent Inicialment, participà en nombroses exposicions collectives, i feu la seva primera individual el 1956 En aquesta etapa inicial feu algunes escultures i pintà sobretot a l’oli i al fresc decoració d’esglésies a Catalunya i als EUA, i illustrà contes per a diverses editorials A partir del 1972 es dedicà gairebé exclusivament al dibuix, caracteritzat per un traç calligràfic minuciós i depurat Bona mostra de la seva tasca són els dibuixos recollits a Cavall Fort…
Antoni Concellon i Martínez
Veterinària
Veterinari.
Obtingué el títol l’any 1944 a l’escola de veterinària de Saragossa i es doctorà per la Facultat de Veterinària de Lleó el 1960 El 1947 fou nomenat veterinari de l’escorxador de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1976 Fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona 1951, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la qual fou secretari general 1960, acadèmic supernumerari de la Real Academia de Ciencias Veterinarias de España 1978 i president de l’Asociación Nacional de Veterinarios Titulares Fou també membre corresponent de la Reial Acadèmia de…
P’otr Leonidovič Kapica
Física
Físic soviètic.
Estudià a l’institut politècnic de Petrograd i el 1921 se n’anà a Anglaterra a treballar a la Universitat de Cambridge A partir del 1924 collaborà amb Ernest Rutherford com a assistent seu al Cavendish Laboratory, on feu recerques sobre el magnetisme amb uns aparells ideats per a produir camps molt potents 5 × 10 5 G no superats fins el 1956 Membre del Trinity College 1923 i de la Royal Society 1929, publicà el 1934 uns treballs sobre la liqüefacció de l’heli El 1935 tornà a l’URSS i un any més tard acceptà de dirigir a Moscou l’Institut Vavilov de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS El 1946, en…
Òscar Ferrer Pla

Òscar Ferrer Pla
Museu Colet
Espeleologia
Excursionisme
Excursionista i espeleòleg.
S’inicià a l’excursionisme el 1934 amb un grup de l’Escola del Treball de Barcelona L’any 1941 s’associà a la delegació de Gràcia de la Unió Excursionista de Catalunya UEC Durant aquests primers anys dedicà la seva activitat a recórrer el Montseny, les Guilleries i el Pirineu Oriental A partir del 1943, juntament amb els companys de la UEC, amplià les seves ascensions cap al Pirineu aragonès, els Pics d’Europa i els Alps suïssos i italians Exercí de vocal de muntanya i de president de la UEC de Gràcia, presidí el Consell General de la Unió Excursionista de Catalunya 1969-76 i formà part del…
Joaquim Gràcia Calvó

Joaquim Gràcia Calvó (al mig)
Federació Catalana de Caça
Caça
Caçador i dirigent esportiu.
Compaginà la caça menor i la major A la dècada de 1970 recorregué el territori català caçant guineus amb un reclam que feia amb una fulla d’alzina També fou un dels principals caçadors d’isards, amb 193 peces caçades Presidí l’Associació de Munters de Catalunya i la Germandat de Caçadors de Sant Hubert El 1953 s’incorporà a la junta directiva de la Federació Regional de Caça Fou el representant de la federació a la Junta d’Homologació de Trofeus de Caça durant molts anys Participà en la fundació de totes les reserves de caça de Catalunya i Aragó, com a collaborador de l’enginyer d’ICONA Joan…
tret
Fonètica i fonologia
Unitat última en l’anàlisi fonològica de la llengua.
Segons això, tota expressió, qualssevol que siguin les seves particularitats, és una combinació de trets concatenats en el temps a base de grups simultanis o quasisimultanis, anomenats fonemes Tot i que sempre hi ha trets de molt diversa natura, com els apellatius, afectius, emfàtics i àdhuc involuntaris, la fonologia tradicional s’ocupa només d’aquells que pertanyen al sistema preestablert, distintius, culminatius i demarcatius, que són oponibles i portadors de distincions lingüístiques immanents Cada llengua es compon d’un nombre determinat de trets organitzats en combinacions…
kula
Antropologia
Sistema d’intercanvi de béns de prestigi entre els habitants de les illes melanèsies del sud-est de Papua Nova Guinea.
Els seus habitants intercanvien dos tipus de petxines, les bagi i les mwal , que circulen en direccions oposades d’illa en illa seguint un recorregut circular establert La possessió d’aquestes petxines, només possible per a determinats homes, confereix prestigi i rang social Cada intercanvi es produeix segons un cerimonial, en el qual l’home posseïdor d’una petxina kula la cedeix a un altre del qual, al mateix temps, rep la petxina oposada Aquest sistema crea una xarxa de lleialtats i obligacions entre membres de les diferents tribus que permet, com a conseqüència, l’intercanvi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina