Resultats de la cerca
Es mostren 1252 resultats
Trasplantació de medul·la òssia
Patologia humana
La trasplantació de medulla òssia és un procediment modern destinat a substituir els elements hemato-poètics medullars inactius o malalts d’una persona per uns altres que siguin actius i sans, procedents d’un donant o bé del mateix receptor Es tracta d’un mètode d’execució senzilla si es compara amb la trasplantació d’altres òrgans, com ara el de ronyó en canvi, requereix una preparació prèvia i unes cures posteriors molt complexes El fonament d’aquesta pràctica es basa en la propietat de les cèllules mare hematopoètiques que es troben en la medulla òssia, que tenen la…
Donació de sang
Patologia humana
Els elements sanguinis necessaris per a resoldre nombroses situacions en la pràctica mèdica diària són els que componen la mateixa sang humana, ja que a hores d’ara encara no s’ha trobat un compost artificial que pugui ésser emprat com a substitut Per aconseguir sang humana cal extreure una certa quantitat d’elements sanguinis d’una persona, sempre que el defecte ocasionat no comporti cap trastorn i es pugui recuperar per mecanismes de compensació naturals Com que la legislació del nostre país determina que només es pot obtenir sang humana amb finalitats mèdiques exclusivament quan una…
parafina
Química
Sòlid translúcid blanc amb consistència cerosa, inodor i insípid, constituït principalment per una barreja d’hidrocarburs saturats.
És soluble en benzè, ligroïna, cloroform i disulfur de carboni, i insoluble en l’aigua Té una densitat entorn de 0,9 i es fon a 40-70°C Hom l’obté de la destillació del petroli Les seves propietats inèrcia química, no-toxicitat, poder hidrofòbic, resistivitat elèctrica, capacitat lubrificant, etc justifiquen la seva aplicació en la manufactura de ceres, paper parafinat, llumins, discs fonogràfics i diverses ceres protectores És emprat també com a aïllant elèctric, impermeabilitzant, en medicina i perfumeria i com a agent preservador d’un gran nombre de substàncies En microscòpia és usat per a…
donació per raó de matrimoni
Dret català
Liberalitat feta en contemplació a un determinat matrimoni, abans de celebrar-se, a favor d’un o d’ambdós contraents.
L’eficàcia definitiva d’aquestes donacions resta subordinada a la celebració i la subsistència del matrimoni en qüestió i s’imputen de la llegítima del donatari, si el donant no disposa una altra cosa En el dret actual hom presumeix que, si aquestes donacions les fan juntament els pares a favor d’un fill en capítols matrimonials, la donació l’han feta per meitat ambdós pares Si és feta en capítols matrimonials, no poden revocar-la els donants Als s XIII-XIV, a la Catalunya Vella, si l’emfiteuta feia donació per raó de matrimoni, a la seva muller, de terres, sense el consentiment…
cuirassa
Militar
Element de l’arnès que protegia el cos.
El mot, en texts medievals, apareix més sovint en plural Als s XIII i XIV designava les defenses del cos, de vegades en dues peces una per al pit i una altra per al dors, amb mànigues i gorgera compostes d’una coberta superior de cuir d’on prové el nom de cuirasses , damunt de tres teles de roba de cànem, a l’interior de les quals anaven imbricades llaunes de ferro, fixades generalment amb tres claus cadascuna el conjunt anava folrat de seda o samit A partir del s XV, amb la generalització de l’arnès blanc, hom continuà donant el nom de cuirasses a les plates, defenses del pit i…
calcita
Mineralogia i petrografia
Carbonat de calci, CaCO3.
Mineral que, ensems amb l’aragonita, forma el dimorfisme del CaCO 3 Cristallitza en el sistema romboèdric es presenta en cristalls preferentment romboèdrics, prismàtics o escalenoèdrics donant lloc sovint a macles de complement i de compenetració, i també en formes compactes, oolítiques, pisolítiques i estalactítiques Generalment és incolora o blanca, amb lluïssor vítria o terrosa és uniaxial negativa, i les varietats transparents espat d’Islàndia presenten una intensa doble refracció Té una duresa de 3 i un pes específic de 2,72 És característica la seva exfoliació romboèdrica perfecta A…
amidina
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional —C(=NH)NH 2
.
Les amidines R—C=NHNH 2 es designen reemplaçant en el nom de l’àcid RCOOH el sufix -oic o -ic per la terminació -amidina , o la terminació -carboxílic per la terminació -carboxamidina Exemple hexanamidina C 5 H 1 1 C =NHNH 2 Les amidines són obtingudes per l’acció de l’amidur sòdic sobre els nitrils o per acció de l’amoníac sobre els clorhidrats d’iminoèters Tenen caràcter bàsic, donen clorhidrats ben cristallitzats i s’hidrolitzen fàcilment donant amides algunes tenen propietats farmacològiques interessants Les amidines N-substituïdes manifesten el fenomen de la prototropia…
Paul Rebeyrolle
Pintura
Pintor occità.
Arribà a París el 1944, rebé la influència de Picasso i de Soutine i pintà amb un gran realisme i deformant les formes Exposà per primera vegada el 1951 A partir del 1961 creà una obra abstracta donant gran valor a la matèria pictòrica fent-la gruixuda com si es tractés d’una escultura Invitat a visitar Cuba 1967, incorporà elements naturals com terra, pedres, etc, en la seva producció cubana Sol de Cuba , sèrie de Guerrillers Posteriorment, realitzà entre d'altres les sèries Les Prisonniers 1972, Faillite de la Science Bourgeoise 1973, Les Évasions manquées 1980-82, Germinal…
Alberto Sánchez
Escultura
Escultor castellà.
El 1917 començà les seves primeres escultures Assimilà la influència del pintor uruguaià Rafael Barradas fent, llavors, un neocubisme propi del moment Formà part del grup Escuela de Vallecas juntament amb Palencia, Mallo, Caneja i Alberti Utilitzà tota mena de materials i introduí l’espai en les seves obres, donant-los un caire estilitzat i orgànic Cal destacar El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella avui destruïda, de dotze metres i mig, exposada al pavelló de la República a París el 1937 El 1938 anà a Moscou La seva obra restà desconeguda a l’Estat espanyol…
Acab
Història
Setè rei d’Israel, fill d’Omri.
El seu regnat 873 - 854 aC fou un dels períodes més notables de la història d’Israel sotmeté els moabites, mantingué la pau amb Judà i amb els fenicis, derrotà els arameus i s’alià amb els assiris En donen detalls àdhuc fonts extrabíbliques, com, per exemple, la inscripció de Měsa’ i el monòlit de SalmanassarIII Amb tot, és jutjat molt desfavorablement per la Bíblia perquè permeté que la seva muller pagana, filla del rei de Tir, continués donant culte a Baal, per haver ficat a la presó el profeta Miquees, que li profetitzà el desastre, i per la seva manca general de zel Quan,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina