Resultats de la cerca
Es mostren 991 resultats
La muralla romano-comtal de Barcelona
Art romànic
Muralla Planta de la muralla, sobreposada al traçat urbanístic actual de la ciutat E Riu La muralla que envoltava Barcelona en època comtal era una obra romana Durant molt de temps es va considerar que havia estat edificada de nova planta al segle III i que era la resposta defensiva de la ciutat, després d’una suposada destrucció per un atac germànic També s’afirmava que la seva construcció havia representat la reducció de la superfície urbana precedent La recerca arqueològica ha constatat que, des de la fundació de Bàrcino al final del segle I aC, la colònia disposava d’un…
Paretdelgada
Caseria
Caseria de poblament disseminat del municipi de la Selva del Camp, Baix Camp.
El seu origen sembla posterior al 1165 és esmentat ja el 1200 Una llegenda tardana atribueix a un pastor la troballa de la imatge Des del seu origen fou servit per donades, reemplaçades el 1615 per una família d’ermitans Fracassaren dos intents de crear-hi un priorat canonical el 1384 i el 1546 El santuari és format per un conjunt d’edificacions església, porxo, casa de l’ermità, cavallerisses i altres dependències construïdes en gran part al s XVI, bé que l’església té una part dels s XIII i XIV i fou ampliada en 1739-46 amb una capella i un cambril barrocs dedicats a la Mare de…
la Bordeta
Barri
Barri de l’antic municipi de Sants, actualment del districte de Sants-Montjuïc (Barcelona).
La Bordeta nasqué d’un antic edifici al peu del camí Sant Boi de Llobregat, entre Hostafrancs i l’Hospitalet de Llobregat i al costat de la Riera Blanca, que ja al segle XVI servia d’hostal i era conegut com l’hostal de Provençana Quan a la fi del segle XVIII arribà la primera industrialització de la capital catalana, amb els prats d’indianes situats al peu de Montjuïc, la Bordeta acollí els primers obrers industrials del ponent de Barcelona El 1840 tenia unes poques cases en una zona rural que aprofitava les aigües del canal de la Infanta El 1857 esdevingué un dels quatre barris…
Delos
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Cíclades, Grècia.
Fou important en època antiga per motius religiosos i comercials Segons una llegenda mitològica, Leto, que fugia de la ira d’Hera, hi infantà Apollo i Àrtemis Habitada ja a l’època micènica, tingué uns anys de decadència durant les guerres mèdiques El 478 aC, després de la derrota dels perses, els pobles jònics hi constituïren la lliga de Delos Posteriorment l’illa depengué d’Atenes i, durant un curt període, d’Esparta Independent des del 314 aC, el 166 aC fou lliurada als atenesos pel senat romà amb la concessió de port franc, la qual cosa li proporcionà un gran apogeu comercial Saquejada la…
Riudovelles
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat al NE del terme, en un turó (450 m) al peu del qual es forma el torrent de Sant Gil, a 100 m de la carretera de Tàrrega a Guissona.
El nucli primitiu és format pel castell de Riudovelles, quatre cases al carrer del Forn i l’església, amb el cementiri, una mica separada del clos de les altres edificacions Sembla que s’hi entrava pel Portalet i un altre portal al capdavall del mateix carrer duia a la bassa i a la font Al segle XVIII es construïren dues o tres cases més vora l’església Al XIX es bastiren set cases més entre la part alta del Portalet i el raval de ponent Del segle XX només hi ha una casa a tramuntana, separada un centenar de metres Anys enrere hi havia hagut un molí d’oli i els grans cellers d’…
castell de Granera

Vista del castell de Granera
© CIC-Moià
Castell
Antic castell del municipi de Granera (Moianès), situat a 830 metres d'altitud.
En bon estat de conservació, conserva tots els murs del perímetre de muralles i dintre seu les restes d’una capella, d’un gran casal i d’altres edificacions La seva situació, dominant sobre la carenada que marca el límit natural de l’altiplà del Moianès, el fa visible de molt lluny per la banda ponentina Es considerava del comtat de Manresa i era de domini de la casa comtal de Barcelona, que l'infeudà als Balsareny, i d’aquesta passà a la casa vescomtal de Barcelona el 1046 i fins a la fi del segle XII El 1160 estava sota la cura o castlania d’Arnau de Montserrat i el 1170 de…
Casal d’Espinzella (Viladrau)
Situació Planta, a escala 1200, del conjunt d’edificacions que component aquest bloc fortificat, al nivell inferior M Anglada La pairalia d’Espinzella es troba a l’extrem nord-occidental del terme, vora els termenals de Seva i Taradell Des de la carretera de Tona a Viladrau es veu a mà esquerra, un cop passat el límit entre les províncies de Girona i Barcelona i també després de trobar el trencall que va a Taradell Aquest casal figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 34,1 —y 34,1 31 tdg 451341 Per anar-hi cal agafar una…
Poblat de Montanissell (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Els vestigis d’aquest antic poblat es troben entorn de la capella de Sant Joan ECSA - V Roca Els vestigis d’aquest poblat es troben en el mateix lloc on hi havia el castell de Montanissell De l’antic poble de Montanissell i del castell que li feia costat solament resten uns munts de rocs El conjunt és situat en un turó que hi ha a la part de migdia de l’actual poble de Montanissell i que domina la vall de les Culles i del riu Fontanet Mapa L 34-11253 Situació 31TCG561731 S’hi va per la carretera d’Organyà a Cabó, que es deixa quasi a la sortida d’Organyà, per agafar una pista que hi…
Santa Susanna (Caldes de Montbui)
Art romànic
Situació Façana de l’església, molt modificada, sense culte, integrada al conjunt d’edificis de l’antic hospital dels pobres J M Masagué L’esglesiola de Santa Susanna és dins l’antic nucli urbà de Caldes de Montbui, molt a prop de les famoses termes romanes Forma part de l’antic hospital que porta el mateix nom, dedicat actualment a museu Situada a tocar de la muralla, presidia l’antic portal de Santa Susanna per on passava el camí de tradició romana que, a través del pont medieval, anava cap a Sentmenat i Ègara Terrassa És de propietat municipal i des del començament d’aquest segle és fora…
Trinitat Simó i Terol
Historiografia
Literatura
Historiadora i escriptora.
Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina