Resultats de la cerca

Com a futbolista, ocupà la posició de davanter i destacà pel driblatge i la capacitat golejadora El 1986 fitxà per l’equip de primera divisió del Camerun Tonerre de Yaoundé, amb el qual guanyà la Lliga 1987 Aquest mateix any fitxà pel Mònaco, on jugà cinc temporades i guanyà la Copa francesa el 1991 El 1992 passà al Paris Saint-Germain i guanyà la Lliga francesa del 1995 Posteriorment, amb l’AC Milan 1995-2000 guanyà dues Lligues italianes 1996 i 1999 Cedit al Chelsea 2000, aconseguí la Copa anglesa i, fins a la retirada, jugà amb el Manchester, l’Olympique de Marsella i l’Al-Jazira de Qatar…

De mare nascuda a les Índies Orientals Holandeses actual Indonèsia i ascendència mixta europea i asiàtica, després de completar el servei militar visqué a Israel en 1981-83 Retornat als Països Baixos, s’establí a Utrecht i treballà per a l’Administració El 1989 s’afilià al partit liberal VVD, del grup parlamentari del qual fou assistent Elegit diputat 1989, des d’aquest càrrec s’oposà públicament i sovint de manera  polèmica a la política multicultural dels Països Baixos Sobretot, adoptà un discurs antimusulmà molt dur, en la línia del partit populista de Pim Fortuyn El 2002 abandonà el VVD i…

Postulà, entre altres objectius, la creació d’un Estat Nacionalsindicalista, amb sindicació obligatòria de tots els “productors”, la dissolució dels partits marxistes i l’expansió imperial d’Espanya Desaparegué pel març de 1934 en fusionar-se amb Falange Española per crear Falange Española de las JONS FE de las JONS , si bé al gener de 1935 els exjonsistes seguiren l’escissió encapçalada a Madrid per Ramiro Ledesma Ramos i abandonaren l’organització de Barcelona Després de formar aquí un partit propi amb vocació estatal, el Partido Español Nacional Sindicalista al mateix gener,…

La junta militar que va prendre el poder el 24 de desembre de 2008 es va trobar aïllada internacionalment i sense cap mena de suport intern, més enllà del que venia del mateix exèrcit Aplaudida en els primers moments, perquè el cop d'estat es va produir un dia després de la mort del dictador Lansana Conté, la junta, encapçalada pel capità Moussa Dadis Camara, va perdre a poc a poc el seu crèdit En primer lloc, per governar de forma erràtica, sense comptar amb l'oposició ni afrontar els problemes del país pobresa extrema, inseguretat i deteriorament dels serveis…

Resident a Barcelona, destacà com a publicista de llenguatge cru i opinions anarquitzants i anticlericals, que el dugueren en diverses ocasions a la presó Fundà, entre altres, El Intransigente 1913, La Ira 1914 i La Barricada 1918, collaborà en especial en El Diluvio , La Publicidad i L’Esquella de la Torratxa i substituí posteriorment MAguilar en la direcció de La Campana de Gràcia Formà part de la candidatura de Renovació, encapçalada per JQueraltó, el 1914, signà el manifest fundacional del Bloc Republicà Autonomista de l’abril del 1915 i finalment ingressà en el Partit Republicà Català…

Mobilitzat a 17 anys i inscrit al partit nazi, després de la Segona Guerra Mundial cursà dret, i el 1949 es graduà Després d’un període de pràctiques als tribunals de Halle, el 1952 s’establí a la República Federal d’Alemanya, on aviat inicià la trajectòria política com a diputat liberal 1954 Fou vicepresident 1968-74 i president 1974-85 del Freie Demokratische Partei  FDP, liberal, i en el govern socialista-liberal encapçalat per Willy Brandt  fou ministre federal de l’Interior 1969-74, càrrec des del qual hagué d'enfrontar-se al segrest del grup terrorista palestí Setembre Negre que acabà…

Procedent d’una influent família copta , es doctorà en dret internacional a París 1949 i des d’aquest any fins al 1977 fou professor de relacions internacionals a la Universitat del Caire Aquests anys també formà part del comitè central de la Unió Àrab Socialista, el partit únic creat per Nasser Posteriorment fou viceministre d’Afers Estrangers en 1977-91 i vice-primer ministre el 1991 Guanyà prestigi internacional pel fet de ser un dels impulsors dels acords de pau entre Egipte i Israel Essent ministre d’Afers Estrangers, l’any 1991 fou un dels promotors de la formació d’una coalició àrab…

Llicenciat en ciències biològiques, l’any 1977 s’afilià a les Joventuts Socialistes de Catalunya, i des d’aleshores milita al Partit dels Socialistes de Catalunya Regidor de Terrassa des del 1987, ocupà càrrecs en el consistori, entre els quals cal esmentar el de conseller de Cultura L’any 2002 succeí Manuel Royes a l’alcaldia de la ciutat, i confirmà aquest càrrec en les eleccions municipals del 2003 gràcies al suport d’ ICV - EuiA i ERC , pacte gràcies al qual es mantingué al capdavant del govern municipal després de les eleccions del 2007 i el 2011, bé que en aquesta segona legislatura…

Els acords, signats a Washington el 14 de setembre de 1993 sota els auspicis dels EUA i la Federació Russa, havien de posar fi al conflicte palestinoisraelià garantint, d’una part, seguretat i, de l’altra, un territori de sobirania palestina Establien una primera fase transitòria de cinc anys per a atènyer l’estatut definitiu dels territoris palestins, durant els quals, després de la retirada prèvia de les forces israelianes de Gaza i Jericó, hom preveia l’elecció per sufragi universal directe d’un consell provisional palestí amb competències governamentals inclosa la creació d’un cos de…

D’una família de fortes conviccions nacionalistes, des de jove fou membre actiu de grups com la Lliga Gaèlica i la Societat Literària Cèltica, i començà a collaborar en periòdics republicans Des dels quinze anys treballà de comptable mentre estudiava ciències morals a la Royal University de Corcaigh Cork, on es graduà el 1907 Membre del Sinn Féin , el 1913 fundà a Corcaigh la branca local dels Voluntaris Irlandesos, que presidí, organització paramilitar rèplica dels Voluntaris de l’Ulster Per la seva participació en la insurrecció coneguda com l’aixecament de Pasqua 1916 fou empresonat i…