Resultats de la cerca

Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de la cua, molt…

Neix al Mato Grosso brasiler, a 300 m d’altura A 200 km de les fonts entra a la plana formada pels seus propis alluvions, dipositats sobretot a la vora dreta Travessa el Paraguai i durant bona part del seu curs serveix de frontera a aquest país, primer amb el Brasil i després amb l’Argentina Rep nombrosos afluents de l’altiplà brasiler baixen el Cuiabá, el Río Negro, l’Aquidauana i el Taquari, mentre que del sistema andí arriben el Pilcomayo i el Bermejo, que travessen el Chaco i tenen un curs poc favorable a la navegació a causa de la presència d' esteros o de ràpids Pilcomayo Les pluges…

Es conserven escasses i poc importants restes precolombines, emparentades amb cultures patagòniques De l’època colonial, també d’un escàs relleu, són alguns edificis de traçat molt sobri El màxim interès recau en construccions militars, ja del s XVIII, com la ciutadella de Montevideo 1742 i la fortalesa de Santa Teresa 1780 El neoclàssic és representat per l’obra de l’arquitecte espanyol Tomás Toribio i el seu fill, que efectuaren nombroses construccions a la capital L’arquitectura moderna s’inicià sobretot amb la creació de l’escola universitària d’arquitectura 1915 Es destaquen Carlos…

Té les característiques pròpies dels rius valencians curs curt, pendent fort, cabal escàs i una gran irregularitat Neix al NW de l’altiplà d’Utiel, format per diverses rambles i diversos barrancs, el principal dels quals és la rambla de la Torre, que neix a Castella, prop del límit amb el municipi valencià de Sinarques Des de prop d’Utiel el riu té la direcció SSE, i drena la major part de la comarca Penetra a la Foia de Bunyol, i s’encaixa fortament a la serra de Martés Al S de Mecastre s’obre a un relleu més suau hi ha estat construït el pantà de Forata, que en regula el cabal i permet el…

El tètol cuanegre o daguet Llimosa fa 40 cm i té el cap, el coll i el pit de color castany rogenc, les parts inferiors blanques amb franges negrenques i l’extrem de la cua negre A l’hivern, les parts superiors són de color gris fosc, i les inferiors, blanc grisenc Habita a l’oest de Sibèria i al nord d’Europa, llevat d’Escandinàvia, i hiverna a la Mediterrània i al nord d’Àfrica És comú, a l’hivern, a les zones d’aiguamolls dels Països Catalans i ha niat a l’illa de Buda El tètol cuabarrat Llapponica fa 38 cm i és més rogenc, té franges negres i blanques a la cua i el bec és lleugerament…

Novè monarca de la dinastia Rama Succeí el seu germà Ananda Mahidol, mort en circumstàncies no aclarides Accedí al tron el 9 de juny de 1946, bé que no fou coronat fins el 5 de maig de 1950, a Bangkok El mateix any es casà amb Rajawongse Sirikit Kitiyakara, amb la qual tingué tres filles, Ubol Ratana repudiada pel casament amb un plebeu, Chulabhorn Walailak i Maha Chakri Sirindhorn, i un fill, el príncep hereu Vajiralongkorn Objecte d’un tractament de semidivinitat, fou protegit de les crítiques per una estricta llei de lesa majestat, aprovada el 1908 i esmenada diverses vegades durant el seu…

Darrer marquès d’Aguilar, baró de Mosset i intitulat comte de Montagut, dit també Melcior de Margarit Era fill de Pere-Francesc de Bou i Pujol, que fou primer mere president de Perpinyà 1790 Participà en la Revolució Francesa, però s’hagué d’exiliar a Barcelona al final del 1790 Es destacà entre els emigrats polítics, amb la seva muller, Joana de Bruyères, introductora del vals a Barcelona 1791 El 1809 tornà a França Fou membre de la societat de ciències de Montpeller i fou designat un dels quaranta mantenidors dels jocs florals a Tolosa És autor de poesies neoclàssiques en francès…

En foren fundadors Joaquim Llaró —que fou el seu màxim animador—, A Monmany, J Oliveró, BC Aribau i Puig i Vehil, tots ells molt joves aleshores Posteriorment hi entraren també J Martí i Cortada, R Muns i Seriñà, I Santpons i R López i Soler Una primerenca escissió 19 d’octubre, de la qual formava part Aribau, determinà la redacció d’uns segons estatuts, que donaren una major preponderància a les ciències exactes i físiques L’idioma exigit era el castellà, i hom mantingué, manuscrit, un periòdic interior Semanario Erudito , després Periódico Erudito , on aparegueren nombrosos poemes de…

Ocell propi de les zones àrides o subdesèrtiques del N d’Àfrica i del SW d’Àsia, als Països Catalans és un divagant excepcional, cada vegada més escàs Fins ara hom disposa només de 10 dades 3 captures a la Catalunya Nord octubre de 1816, 3111837 i final d’octubre de 1849 citades per Companyó, però sense esmentar localitats un exemplar naturalitzat a la collecció de la Universitat de Barcelona, capturat en una localitat del Barcelonès en data no precisada i un altre exemplar naturalitzat a la collecció de l’Ateneu de Maó, caçat a Menorca en data desconeguda, però anterior al 1911 a més,…

Rascletó Porzama parva Als Països Catalans és una espècie molt mal coneguda, citada com a migrador regular, però molt escàs a Mallorca i Catalunya S’ha observat també a Menorca i Formentera, i hi ha una observació a l’albufera de València Manca a la resta del territori La seva situació és, però, molt mal establerta, i fins i tot se l’ha mencionat com a possible nidificadora a Catalunya, el País Valencià i Mallorca Hivernant molt escàs o excepcional, citat només a Catalunya i Menorca Fins ara es disposa de poques dades 22 a les Balears, 11 a Catalunya i 1 al País Valencià, cosa que sembla…